Alimentació saludable
El consell d'un metge: "Menjar sardines és de les millors coses que pots fer pel teu cervell"
La constància en la incorporació d'hàbits saludables, com menjar sardines o afegir ous i llegums als àpats, és fonamental per cuidar el cervell a llarg termini, segons el doctor Rodrigo Arteaga

"Espetos". / DANIEL PEREZ / EFE

La conversa sobre salut fa temps que ha deixat de centrar-se només en el pes o en l’estètica. Cada cop tenen més protagonisme els hàbits quotidians que poden influir en funcions clau com la memòria, l’atenció o l’agilitat mental, especialment amb el pas dels anys.
En aquest context, diversos especialistes insisteixen que el cervell necessita una aportació constant de nutrients per funcionar bé. No parlen de fórmules màgiques ni de canvis radicals, sinó de rutines sostingudes que ajudin a preservar el rendiment cognitiu. Rodrigo Arteaga, una de les veus que ha popularitzat aquest enfocament, ho resumeix amb una idea clara: "El que menges cada dia importa molt més del que et penses".

El Dr. Rodrigo Arteaga. / Arxiu
Les sardines guanyen protagonisme
Dins d’aquesta mirada sobre l’anomenada alimentació cerebral, les sardines ocupen un lloc destacat. Segons defensa Arteaga, "menjar sardines dues o tres vegades per setmana és de les millors coses que pots fer pel teu cervell", una afirmació que situa aquest peix blau com un dels aliments més recomanables per reforçar la dieta.
La clau és sobretot en el seu contingut en DHA, un tipus d’omega-3 imprescindible per al bon funcionament de les neurones. Aquest greix forma part de les membranes neuronals i ajuda a fer més ràpida i eficaç la comunicació entre cèl·lules nervioses, un procés directament relacionat amb la memòria i l’aprenentatge.
Una opció assequible per reforçar la memòria
Tot i que sovint el salmó és el producte que s’associa automàticament a l’omega-3, la proposta posa el focus en una alternativa molt més econòmica. Les sardines, fins i tot en conserva, apareixen com una opció accessible, pràctica i fàcil d’incorporar al menú setmanal sense haver de fer una gran despesa.
Aquesta recomanació parteix d’una idea senzilla: el cervell és un òrgan amb una gran demanda energètica i nutricional. Quan aquesta necessitat no es cobreix adequadament, poden aparèixer símptomes com la falta de concentració, els oblits freqüents o una certa lentitud mental.

Una imatge de sardines. / Institut de Ciències del Mar
Ous, llegums i plàtan: altres aliats del rendiment cognitiu
L’aposta per cuidar el cervell no s’acaba amb el peix blau. Arteaga també destaca altres aliments habituals que poden contribuir a millorar el rendiment mental. És el cas de l’ou, que aporta colina, un nutrient que l’organisme transforma en acetilcolina, un neurotransmissor essencial per a la memòria i l’atenció.
Els llegums, per la seva banda, aporten energia de manera progressiva i estable, evitant pujades i baixades brusques que poden acabar afectant la concentració. També el plàtan hi suma beneficis gràcies al seu contingut en potassi, que afavoreix la transmissió dels impulsos elèctrics entre neurones.
Menys ultraprocessats i més antioxidants
Un altre dels punts centrals d’aquest enfocament és la necessitat de reduir la inflamació crònica, un procés silenciós que amb el temps pot perjudicar la funció cerebral. Les dietes riques en sucres i ultraprocessats contribueixen a aquest desgast, mentre que altres ingredients poden ajudar a frenar-lo.
Entre aquests hi destaca l’oli d’oliva verge extra, reconegut per les seves propietats antioxidants. També els fruits vermells apareixen com a aliats valuosos pel seu contingut en polifenols, compostos que protegeixen zones del cervell vinculades a la memòria.
Fins i tot alguns petits hàbits poden tenir un paper positiu. La xocolata negra amb més d’un 75% de cacau, el cafè o el te verd consumits amb moderació poden contribuir a mantenir la ment activa i afavorir una millor oxigenació del cervell.

La xocolata negra pot ajudar a mantenir la ment activa i afavorir una millor oxigenació del cervell. / FREEPIK
La clau és la constància
Lluny de plantejar canvis extrems, la idea principal és que la salut cerebral es construeix amb petites decisions quotidianes. Incorporar sardines unes quantes vegades per setmana, afegir ous o llegums als àpats i reduir el pes dels ultraprocessats són passos senzills que, sostinguts en el temps, poden tenir un efecte real.
En definitiva, la cura del cervell no depèn tant de productes cars o modes puntuals com de la regularitat. Tal com defensa Arteaga, "petits canvis poden generar grans diferències", i és precisament aquí on l’alimentació pot convertir-se en una aliada clau de la memòria, la concentració i la salut mental.
- Un inquilí entrega un pis amb un desconxat a la banyera i el propietari li reclama 5.100 euros mesos després: la justícia dona la raó al llogater
- Quan el vi també salva vides: La Vinyeta exporta al món la seva col·laboració amb la Fundació Mona
- Aquest és el poble de l'Empordà que s'ha convertit en el refugi de Manel Fuentes lluny dels platós
- La Guàrdia Urbana de Figueres tanca un establiment d'alimentació que generava queixes veïnals
- Pals de fibra caiguts: ja falta menys perquè vagin per terra, i això no vol dir que estiguin soterrats...
- Carme Noguera, la dona més longeva d'Espanya als 111 anys: 'M'agradava prendre una cerveseta i fumar-nos uns cigarrets amb les meves companyes
- Detingut un home per un homicidi masclista a Figueres
- El detingut per la mort violenta de Figueres va ser condemnat dilluns a sis mesos de presó per maltractar la víctima