Un estudi constata que els motius pels quals els homes i les dones afegeixen sal als plats no són els mateixos

Tot i les recomanacions mèdiques per limitar-ne el consum, afegir sal al menjar un cop el plat ja és a taula continua sent un gest molt estès i difícil d’eliminar. L’Organització Mundial de la Salut recomana no superar els cinc grams diaris per reduir el risc d'hipertensió, problemes cardiovasculars i deteriorament cognitiu, però a la pràctica molts hàbits quotidians continuen anant en direcció contrària.

Aquesta és una de les conclusions que es desprenen d’un estudi brasiler liderat per la Universitat de l’Estat de Rio de Janeiro i publicat a Frontiers in Public Health. La recerca, difosa per l’Agència SINC, va examinar dades de més de 8.300 persones de 60 anys o més per entendre quins factors hi ha darrere del costum d’agafar el saler a l’últim moment.

Els resultats mostren que el comportament no és homogeni. Entre els homes participants, un 12,7% afirmava afegir sal extra als plats, mentre que entre les dones el percentatge baixava al 9,4%. Amb tot, el més rellevant per als investigadors no és tant la diferència numèrica com els motius que expliquen aquest costum en cada grup.

El cas dels homes

En el cas masculí, els investigadors van detectar que l’hàbit d’afegir sal està menys vinculat a patrons dietètics generals i més relacionat amb el context convivencial. Viure sol incrementa de manera notable la probabilitat de recórrer al saler, i també hi influeix el fet de no seguir una alimentació específica per controlar la pressió arterial.

Això apunta que, en molts casos, el gest pot estar connectat amb rutines personals més que no pas amb una decisió conscient sobre el sabor o la qualitat nutricional del menjar. Dit d’una altra manera, entre molts homes grans el saler sembla formar part d’un automatisme domèstic més que no pas d’una necessitat real.

El cas de les dones

Entre les dones, en canvi, la situació és més complexa i està més lligada a l’estil de vida alimentari. L’estudi assenyala que les participants que viuen en zones urbanes o consumeixen habitualment aliments ultraprocessats tenen aproximadament el doble de probabilitats d’afegir sal a taula.

Per contra, seguir una alimentació rica en fruita i verdura actua com a factor protector. Segons la investigació, aquest tipus de dieta redueix de manera molt marcada la tendència a afegir sal als àpats. La conclusió és clara: en les dones, l’ús del saler encaixa dins d’un patró alimentari més ampli i no es pot analitzar com un gest aïllat.

La cultura alimentària també condiciona el consum de sodi

Els autors remarquen que el consum de sodi no és igual a tot arreu ni s’explica només per una qüestió de preferències personals. Altres estudis ja havien advertit que la manera d’incorporar sal a la dieta canvia segons la cultura, l’origen i els costums culinaris de cada comunitat.

En algunes tradicions alimentàries, el sodi s’introdueix sobretot durant la cocció; en d’altres, el pes recau en els productes processats o en la sal que s’afegeix directament al plat. Aquesta diferència és important perquè no és el mateix aconsellar a una persona que retiri el saler de la taula que demanar-li que canviï receptes de tota la vida o que revisi millor les etiquetes del supermercat.

Un cercle viciós que altera el gust

L’estudi també alerta d’un mecanisme que dificulta encara més el canvi d’hàbits. L’exposició constant a sabors molt salats pot reduir la sensibilitat gustativa, de manera que el paladar s’acostuma a intensitats cada cop més elevades i tendeix a reclamar més sal.

Aquesta dinàmica crea un cercle viciós: com més sal es consumeix, més costa percebre els sabors naturals dels aliments i més fàcil és caure en la temptació d’afegir-ne encara més. A més, els investigadors recorden que sovint aquest gest és mecànic i es fa abans fins i tot de tastar el plat.

Campanyes de salut més precises i menys genèriques

Una de les principals lectures de la investigació és que les estratègies de salut pública no haurien de ser iguals per a tothom. Si els motius canvien segons el sexe, la situació de convivència, l’accés a productes frescos o l’entorn urbà, els missatges preventius també s’haurien d’adaptar a cada perfil.

Per això, els experts defensen intervencions més concretes, capaces de tenir en compte la realitat de cada grup i de cada llar. L’objectiu no és només reduir la sal afegida, sinó entendre per què es manté aquest comportament i quins factors el reforcen en el dia a dia.

Herbes, cítrics i un gest senzill a casa

Els autors de l’estudi recorden que la sal de taula pot representar entre el 6% i el 20% de la ingesta total de sodi, de manera que reduir-ne l’ús pot tenir un impacte rellevant. Per aconseguir-ho, proposen alternatives que permetin conservar el gust dels plats sense abusar del sodi.

Entre les opcions hi ha l’ús d’herbes aromàtiques, espècies o recursos culinaris com l’acidesa dels cítrics, que poden potenciar el sabor sense necessitat d’afegir més sal. I, al costat d’això, una mesura molt simple: no deixar el saler de manera automàtica damunt la taula. Aquest petit canvi obliga a prendre una decisió conscient i pot ser el primer pas per reduir un hàbit tan arrelat com perjudicial.