Els experts detecten un augment de diagnòstics d’autisme entre els 40 i 60 anys: "S’ha arribat tard i malament"

A Espanya, s’estima que hi ha 450.000 persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA). D’aquestes, el 35% són adultes, tot i que la xifra real podria ser més elevada. Ho adverteix la doctora Cristina Sanz, especialista en psicologia clínica de l’Hospital Universitari Dexeus, a Barcelona. Parla d’"un important nombre d’adults", d’entre 40 i 60 anys, que encara no han estat diagnosticats, ja que durant anys l’autisme es va associar principalment a la infància i als casos de més afectació.

En els últims anys, l’augment de diagnòstics respon principalment a una millor comprensió de l’autisme com un espectre ampli i a la millora de les eines de detecció: "Hi ha hagut un avenç molt important en les eines de detecció i diagnòstic. Avui dia, entenem l’autisme com un espectre molt més ampli, cosa que permet identificar perfils més subtils, especialment en persones sense discapacitat intel·lectual o amb un bon desenvolupament del llenguatge".

A més, remarca l’experta, amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, que es commemora aquest 2 d’abril, els criteris diagnòstics s’han ampliat en manuals com el Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5), integrant diferents presentacions que abans es consideraven trastorns diferents o no tenien cabuda dins de l’autisme. En molts casos, "s’ha arribat tard i malament al diagnòstic en la generació adulta perquè abans es diagnosticaven només els símptomes visibles, com la depressió o l’aïllament, però no la seva causa".

Derivacions primerenques

També hi ha, ressenya, una major conscienciació social i més formació professional. Pares, professors i professionals estan més sensibilitzats, cosa que facilita derivacions més primerenques i diagnòstics més precisos. Això també ha permès detectar casos en joves i adults que, en el seu moment, no van ser avaluats correctament.

Quant als factors etiològics, l’especialista explica que avui dia se sap que el TEA té una base principalment genètica, amb una alta heretabilitat. Tot i que els factors ambientals poden influir-hi, "no hi ha evidència sòlida" i no considera que estiguin provocant un augment real de casos a gran escala. L’increment de diagnòstics, insisteix, respon sobretot a "una millor identificació de casos que abans passaven desapercebuts".

La invisibilitat femenina

Apunta una altra dada: cada vegada són més les dones que reben el diagnòstic en l’edat adulta. En molts casos, han desenvolupat estratègies de camuflatge social (masking), imitant conductes i normes socials, cosa que ha contribuït que les seves dificultats hagin passat desapercebudes durant anys.

Els criteris diagnòstics, a més, s’han basat històricament en perfils masculins, indica l’especialista

"Els criteris diagnòstics, a més, s’han basat històricament en perfils masculins i la simptomatologia en dones adultes pot estar molt compensada. Per aquest motiu, moltes dones arriben més tard al diagnòstic o fins i tot no hi arriben mai, i sovint reben abans etiquetes com ansietat, depressió o fins i tot trastorns de la conducta alimentària o de la personalitat", indica la doctora Sanz.

Integració laboral

La integració laboral continua sent un dels principals reptes per als adults amb TEA. A nivell funcional, hi ha dificultats per acabar els estudis, trobar parella o mantenir amistats i relacions familiars. La integració laboral és un dels grans reptes, remarca.

"La nostra feina se centra a ajudar la persona a millorar la seva adaptació a l’entorn laboral. Això inclou intervenció psicològica per desenvolupar habilitats com l’organització, la gestió de l’estrès, la comunicació en l’entorn professional i la flexibilitat davant dels canvis. A més, s’utilitzen estratègies d’entrenament en habilitats socials i laborals, com la preparació d’entrevistes, la comprensió de normes implícites a la feina o l’aprenentatge de rutines estructurades", indica l’especialista.

Adaptació de l’entorn

El trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) implica un estil de processament i funcionament neurobiològic diferent de l’estàndard, la qual cosa no és sinònim d’incapacitat funcional, recorda la psicòloga clínica. No obstant això, la interacció amb entorns dissenyats sota normes socials convencionals pot generar un desafiament adaptatiu constant que deriva en un desgast emocional significatiu per a l’adult, afegeix.

Més enllà de les habilitats socials convencionals o de la comunicació informal, la clau de l’èxit, apunta, rau a valorar el potencial tècnic i la intenció comunicativa de la persona.