El Govern inicia els tràmits per impulsar la llei contra la violència a sanitaris en centres de salut i hospitals

El Govern ha fet aquest dimarts el primer pas per aprovar l’avantprojecte de llei del sistema integral de prevenció, protecció i resposta a la violència que reben els professionals de la salut als seus llocs de treball, segons ha informat la Conselleria de Salut en un comunicat. El passat 12 de març, el director general de Professionals de la Salut, Jordi Vilana, explicava a El Periódico, diari del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ, que "en poques setmanes" presentaria aquesta llei, que preveu multes d’entre 300 euros, les més lleus, i 600.000 euros, les més greus.

Es tracta del desenvolupament d’una norma, autònoma de les existents, que estableix un sistema integral de prevenció, protecció i resposta a la violència laboral. El Consell Executiu n’ha aprovat la memòria preliminar. A diferència d’altres comunitats com Navarra, les dues Castelles, Extremadura, la Comunitat Valenciana o Galícia, que han optat per establir un règim sancionador d’aquestes conductes, el Departament de Salut creu que l’abordatge del problema ha de ser més ambiciós.

Aquest plantejament parteix de la base que l’arrel del problema és un deteriorament progressiu de la relació de confiança recíproca i de respecte que ha d’existir entre els usuaris i els professionals sanitaris, i que s’ha perdut o relaxat el valor social que els pacients atorguen a les organitzacions sanitàries i a la tasca dels professionals.

En aquest context, es considera necessària una norma, autònoma de les vigents, que estableixi un sistema integral de prevenció, protecció i resposta a la violència laboral que giri entorn de dos grans eixos: les bases de les relacions entre professionals i usuaris dels centres de salut, i un sistema integral de gestió de l’activitat preventiva, protectora i de resposta.

Professionals i usuaris

Des d’aquesta perspectiva, la iniciativa legislativa haurà d’establir principis rectors del sistema com la qualitat i l’accessibilitat als serveis, la tolerància, el respecte mutu i la confiança recíproca, o la corresponsabilitat. També s’hi inclouen els drets i deures individuals dels professionals (dignitat professional, integritat i protecció de l’ocupador), dels ocupadors i dels usuaris (respecte als professionals i bon ús dels espais).

Així mateix, s’establirà l’obligació dels centres, serveis i establiments de dotar-se de normes de conducta que regulin el comportament mínim exigible als seus usuaris per garantir el respecte dels valors inherents a la cultura corporativa dels centres, així com l’ús dels seus serveis i instal·lacions. Igualment, es preveuen mesures alternatives de resolució de conflictes, derivades de l’incompliment d’aquestes normes, basades en la mediació, aplicables de manera prèvia i simultània al procediment sancionador. Finalment, es contempla un règim sancionador per a les conductes tipificades com a infractores, com a última mesura quan totes les altres hagin fallat.

Sistema de gestió

S’elaborarà un pla director de seguretat corporativa i protecció del patrimoni. Aquest s’haurà d’entendre com un sistema integral de gestió específic de la prevenció, protecció i resposta davant dels episodis de violència. Haurà de recollir les mesures, l’estructura organitzativa, les responsabilitats i funcions, les pràctiques, els procediments, els processos i els recursos necessaris destinats a la prevenció, protecció i resposta davant d’aquests episodis. Serà aplicable als centres del sistema públic de salut (Siscat) i hauria de servir de referència per als que s’aprovin en l’àmbit privat.

Els centres hauran de registrar internament tots els episodis de violència laboral, sense perjudici d’aquells que s’hagin de comunicar al cens, que no són tots, sinó només els produïts en empreses de 250 o més treballadors.

L’acció protectora, l’assistència jurídica i el suport psicològic consistiran a regular directament el que ja és un fet: atorgar als episodis de violència laboral que provoquin danys físics o psicològics la condició d’accident laboral, cosa que dona dret a la protecció de la Seguretat Social. També es regularà el dret dels treballadors del Siscat a rebre assistència psicològica i jurídica en els termes que estableixi el pla director o els convenis col·lectius. Aquest dret ja el té reconegut el personal estatutari en l’Estatut marc. Finalment, es preveu que la Generalitat es personi com a acusació particular en processos penals derivats d’episodis de violència soferts per professionals del Siscat en l’exercici de l’assistència sanitària pública.

Es reconeixerà la condició d’autoritat als professionals del Siscat per l’assistència prestada en el marc de la cartera pública de serveis. Aquest reconeixement implica la presumpció de veracitat, fet que facilita la tramitació dels procediments sancionadors.

S’establirà la formació i la capacitació com a element preventiu per adquirir habilitats i competències sobre els riscos i la manera de prevenir-los i gestionar-los, amb el deure dels centres d’oferir accions formatives al seu personal i l’obligació del personal de disposar de formació bàsica en aquesta matèria quan adquireixi la condició de fix. L’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC) establirà les pautes per elaborar plans de formació del Siscat, en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i en coordinació amb la Secretaria de Salut Pública. Aquesta formació computarà a efectes de carrera i promoció professional del Siscat, en els termes establerts pels convenis col·lectius.

També s’establirà el deure del Departament de Salut de dur a terme campanyes periòdiques de sensibilització ciutadana i l’elaboració periòdica d’estudis de satisfacció.