Els ‘detectius’ de la tuberculosi: un estudi analitza 20 anys de casos per entendre com evolucionen les cadenes de transmissió

El Servei de Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses de l’Hospital Gregorio Marañón ha liderat un estudi internacional que aplica tècniques avançades d’anàlisi genètica per entendre millor com es transmet la tuberculosi i per què alguns casos apareixen agrupats en les mateixes cadenes de transmissió. Segons els investigadors, aquest tipus d’anàlisi més detallada permet comprendre millor la dinàmica de la malaltia, cosa que obre la porta a estratègies de control més precises i personalitzades.

El centre sanitari explica que es tracta d’una de les anàlisis més completes realitzades fins ara a Espanya sobre l’aplicació de l’epidemiologia genòmica per al seguiment de malalties infeccioses. Els resultats reforcen el potencial d’aquestes eines per millorar la detecció, el control i la prevenció de la tuberculosi.

A Almeria

La investigació, publicada a Eurosurveillance, revista oficial del Centre Europeu de Malalties Infeccioses (ECDC), ha analitzat prop de 2.000 casos de tuberculosi amb cultiu positiu diagnosticats en un període de 20 anys a la província d’Almeria, una de les zones d’Espanya on s’han desenvolupat estudis epidemiològics més exhaustius sobre aquesta malaltia.

Per estudiar com es relacionen entre si els diferents casos, els investigadors van analitzar molecularment, a l’Hospital Universitari Torrecárdenas i amb el suport de la Universitat d’Almeria, el bacteri que va causar la malaltia en cadascun d’aquests individus i, posteriorment, en van seqüenciar el genoma complet al Laboratori de Genòmica Microbiana de l’Hospital Gregorio Marañón.

Variants genètiques

Mitjançant aquesta anàlisi, van poder comparar «amb gran precisió» les variants genètiques del microorganisme i determinar si diversos pacients formen part d’una mateixa cadena de transmissió. L’estudi, s’explica, ha anat un pas més enllà de l’anàlisi genòmica convencional, abordant un estudi més evolutiu, prestant atenció a l’aparició de variants genòmiques al llarg de les cadenes de transmissió.

A més, «aquesta anàlisi genòmica refinada s’ha combinat amb una investigació clínica i epidemiològica igualment acurada», coordinada pels professionals de vigilància epidemiològica dels diferents àmbits de la província d’Almeria, per reconstruir amb més detall com s’han desenvolupat aquestes cadenes de transmissió al llarg del temps.

Anàlisi precisa

«Estem aplicant la seqüenciació no només per identificar casos que s’estan transmetent la tuberculosi, sinó per fer una anàlisi molt precisa de quina relació té cada cas amb els anteriors d’aquesta cadena de transmissió», explica Darío García de Viedma, investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Gregorio Marañón i un dels responsables de l’estudi, amb Laura Pérez García. «Al combinar aquesta informació podem entendre millor per què algunes cadenes continuen actives, diferenciar contagis recents d’infeccions antigues que es reactiven anys després o detectar retards en el diagnòstic», afegeix.

Els resultats mostren que només al voltant d’un terç dels grups que continuen creixent es deu realment a transmissió recent

Els resultats mostren que només al voltant d’un terç dels grups que continuen creixent es deu realment a transmissió recent. En molts dels nous casos que s’incorporen a aquests grups, l’explicació pot estar en la reactivació d’infeccions adquirides anys abans, en períodes llargs sense diagnòstic o en fases de la malaltia amb símptomes poc evidents.

Per tant, la feina conclou que no tots els casos que semblen estar relacionats responen a contagis recents, cosa que podria ajudar a millorar les estratègies de vigilància i control de la malaltia. «Aquest refinament de l’anàlisi genòmica, que no s’aplica habitualment en tuberculosi, ens permet dissenyar intervencions de control adaptades a la naturalesa de cada cas», afegeix García de Viedma, que també pertany al Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES).