L’ampliació dels cribratges de còlon fins als 74 anys farà augmentar en un 30% la població catalana cridada a participar

L'ampliació dels cribratges de càncer colorectal fins als 74 anys -mesura que la Conselleria de Salut vol dur a terme, però que està supeditada a l'aprovació dels Pressupostos que s'estan negociant en aquests moments al Parlament- suposarà augmentar en un 30% la població cridada a participar-hi. Actualment, en aquests cribratges, que consisteixen en el test de sang oculta en excrements, estan cridades les persones d'entre 50 i 69 anys.

La major part dels casos de càncer de còlon -malgrat que sembla haver-hi un increment en gent jove que encara s'ha de continuar estudiant- es donen en majors de 60 anys i, sobretot, en majors de 65. Els metges assenyalen que la participació en aquests cribratges encara no és la idònia: només un 50% de la gent cridada es fa el test, mentre que s'hauria d'arribar com a mínim a un 65%. En els cribratges de càncer de mama hi participa el 80% de les dones.

Aquest dimecres s'ha celebrat a l'Hospital del Mar una jornada dedicada al 15è aniversari del programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte de Barcelona, en què ha participat la consellera de Salut, Olga Pané. En acabar, han atès els mitjans de comunicació el gastroenteròleg Antoni Castells, director mèdic de l'Hospital Clínic, l'especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública de l'Hospital del Mar Andrea Burón, i el president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, Jordi Casas.

2.000 tumors en 15 anys

El programa de cribratge colorectal a Barcelona va començar el 2009 -de fet, fa ja 16 anys que es va crear aquest programa, malgrat que la jornada en commemorava els primers 15- i, durant aquest temps, les autoritats sanitàries hi han convidat més de dos milions de persones. "Hem analitzat més d'un milió de "kits" de sang oculta en excrements, però probablement el més important és que hem detectat prop de 2.000 casos de càncer colorectal i, encara més important, hem detectat prop de 20.000 pòlips que molt probablement, si no s'haguessin trobat, haurien acabat convertint-se en un càncer de còlon", ha assenyalat el doctor Castells. En aquest programa hi han participat els quatre grans hospitals de Barcelona (el Clínic, el Mar, Sant Pau i Vall d'Hebron), així com milers de farmàcies i els centres d'atenció primària.

"Al voltant del 60% i el 70% dels càncers colorectals es curen amb tractament endoscòpic o amb cirurgia, sense requerir ni radioteràpia ni quimioteràpia. Els pòlips són lesions precursores, premalignes, que, en detectar-se i extirpar-se, eviten que es converteixin en càncer", ha dit Castells. La participació en els cribratges de càncer colorectal, no obstant això, és millorable: un 50%, davant del 80% dels cribratges de càncer de mama.

"Els estàndards que ens demana la Unió Europea estan al voltant del 65% i del 70%", ha precisat. Hi ha més consciència entre la població femenina que entre la masculina. Per millorar aquests percentatges, els metges advoquen per dur a terme accions a nivell local, conèixer millor cada barri i treballar amb els seus líders socials.

Sense data de l'ampliació

La doctora Burón ha explicat que l'ampliació de les franges d'edat és una cosa que està "sobre la taula". "Esperem que es faci aquest any a Catalunya. Aquesta decisió d'ampliar l'edat està prevista fins als 74 anys, però no podem dir quan serà perquè és una decisió del Pla Director d'Oncologia de la Conselleria de Salut i a nivell de tot el territori", ha recalcat Burón, que a més ha dit que la incidència del càncer colorectal augmenta "amb l'edat". "Hi ha més casos en persones grans que en joves, especialment a partir dels 60 i sobretot dels 65", ha assegurat.

"Hi ha dades que indiquen que hi pot haver més incidència de càncer colorectal en gent jove, però no només ho hem de confirmar, sinó saber si la prevenció actual funcionaria també en aquestes edats. Per ara, la recomanació clara és ampliar fins als 74 anys. Començar abans no està clar", ha insistit aquesta doctora. La tendència a Europa és també ampliar la franja per dalt, no per baix.

Les farmàcies, clau

Com ha explicat Jordi Casas, president del COFB, aquest programa és "un exemple de treball en xarxa", ja que hi participen hospitals, laboratoris, oficines tècniques i farmàcies. "El paper del farmacèutic va més enllà de la logística: inclou promoció, conscienciació i assessorament. Com que el programa és bianual, moltes persones repeteixen la prova, cosa que és positiva", ha assegurat. "Les reticències inicials són sobre la recollida de la mostra, però ara molts participants ja hi estan familiaritzats. El repte és arribar als que mai s'han fet la prova", ha conclòs. I ha advocat per reforçar la "prevenció".