A quina distància tenim realment l'hospital més pròxim?

L’accés equitatiu als serveis sanitaris és un dels pilars fonamentals de qualsevol sistema de salut. Però una pregunta aparentment senzilla —a quina distància està l’hospital més pròxim?— continua sent sorprenentment difícil de respondre amb precisió quan es tracta d’un territori complex i divers com el d’Espanya.

Aquesta investigació sobre accessibilitat hospitalària analitza aquesta qüestió utilitzant eines de geografia i dades obertes. L’estudi calcula el temps de viatge fins a l’hospital més pròxim per a totes les seccions censals d’Espanya entre 2010 i 2024.

El treball té tres objectius principals: entendre millor com es distribueix l’accés als hospitals sobre el territori, desenvolupar una metodologia que es pugui aplicar en altres contextos i posar a disposició pública totes les dades generades.

Mesurar l’accessibilitat amb rutes reals

Quan es parla de distància als serveis sanitaris, sovint es pensa en quilòmetres en línia recta. Però el que realment importa és el temps que tarda una persona a arribar a l’hospital utilitzant la xarxa real de carreteres.

Per això, aquesta investigació calcula rutes sobre la xarxa viària real utilitzant dades obertes i eines de programari lliure. En total s’han analitzat més de 500 000 rutes potencials entre punts d’origen —les seccions censals— i hospitals de tot el país.

Aquesta aproximació permet estimar amb molta més precisió el temps de desplaçament que experimenta la població en situacions reals, especialment en contextos d’emergència.

Fins a més d'una hora de viatge

Els resultats mostren una imatge amb forts contrastos territorials.

El mapa següent representa el temps de viatge en cotxe fins a l’hospital més pròxim per a totes les seccions censals d’Espanya el 2024:

El mapa posa de manifest un patró territorial molt clar. Les àrees amb millor accessibilitat —menys de 15 minuts— es concentren principalment en les grans ciutats i els seus entorns metropolitans. En canvi, àmplies zones de l’interior peninsular presenten temps de viatge superiors als 30 minuts i, en alguns casos, superiors a una hora.

Aquest contrast reflecteix una característica estructural del territori espanyol: una elevada concentració de població i serveis en les àrees urbanes, combinada amb grans regions rurals amb baixa densitat demogràfica.

La majoria de la població, a menys de 15 minuts

Malgrat aquestes desigualtats territorials, la major part de la població viu relativament a prop d’un hospital.

Segons els resultats de l’estudi, el 74 % de la població resident a Espanya vivia el 2024 a menys de 15 minuts en cotxe d’un hospital. En l’altre extrem, aproximadament 783 000 persones viuen en zones on el temps de viatge pot superar els 60 minuts.

Aquesta situació és especialment rellevant si tenim en compte el concepte mèdic conegut com a “hora d’or”, un terme àmpliament utilitzat en medicina, especialment en l’àmbit de les emergències. Fa referència al període aproximat d’una hora després d’un esdeveniment mèdic greu —com un infart o un trauma sever— durant el qual rebre atenció hospitalària pot resultar determinant per a la supervivència i la recuperació del pacient.

Encara que la proporció de població en aquestes zones és relativament reduïda (al voltant de l’1,6 %), posa de manifest que les desigualtats territorials continuen existint.

Una evolució amb millores, però encara desigual

L’anàlisi del període 2010–2024 mostra una evolució moderadament positiva. Durant aquests anys, la proporció de població que viu a més d’una hora d’un hospital ha disminuït lleugerament, passant de l'1,91 % a l'1,62 %.

Aquest canvi pot reflectir diversos factors: inversions en infraestructures de transport, l’obertura de nous hospitals o processos demogràfics com la concentració de població en àrees metropolitanes millor connectades.

Tot i això, els resultats indiquen que les desigualtats territorials en l’accés als serveis sanitaris continuen sent un repte important, especialment en territoris rurals o poc poblats.

Una metodologia replicable

Més enllà dels resultats per a Espanya, una de les aportacions principals de la investigació és la metodologia desenvolupada.

El model combina tres elements bàsics: unitats territorials que representen la població (com les seccions censals), la localització dels serveis (en aquest cas, hospitals) i una xarxa de transport que permet calcular rutes i temps de viatge. Aquest enfocament es pot aplicar fàcilment en altres països o regions i també a altres serveis essencials: escoles, estacions de transport, jutjats o centres d’emergència.

Per això pot convertir-se en una eina útil per a la planificació territorial i l’avaluació de polítiques públiques.

Dades obertes per a investigar i planificar

Un altre aspecte central del projecte és el compromís amb la ciència oberta.

Tant l’article científic complet com totes les dades generades, inclosos els temps de viatge i les distàncies estimades per a cada secció censal entre 2010 i 2024, estan disponibles en accés obert.

Aquesta obertura permet que altres investigadors, administracions públiques o professionals del territori puguin reutilitzar la informació, replicar l’anàlisi o adaptar-la a altres contextos.

Planificar millor l’accés als serveis essencials

Garantir l’accés equitatiu als serveis essencials és un repte central de les polítiques públiques.

Els resultats d’aquesta investigació mostren que Espanya ha avançat en la cobertura hospitalària durant l’última dècada, però també que persisteixen desigualtats territorials significatives.

Identificar amb precisió aquestes zones és el primer pas per dissenyar polítiques eficaces.

En alguns casos, la solució pot passar per la creació de nous equipaments sanitaris. En altres, pot ser més eficient millorar les infraestructures de transport o reforçar serveis d’emergència.

En qualsevol cas, disposar d’indicadors objectius i comparables és essencial per orientar aquestes decisions.

La geografia, combinada amb dades obertes i eines digitals, pot ajudar a entendre millor com es distribueixen els serveis sobre el territori —i com garantir que arriben a tota la població.