Ho afirma un cardiòleg: "El consum moderat i regular de cafè pot tenir efectes protectors a llarg termini"

El debat sobre el cafè ha canviat de to: allò que abans s’assenyalava com a perjudicial, avui es mira amb més matisos i, sovint, amb certa benevolència. El motiu és que els estudis han anat revelant que aquesta beguda no es redueix a l’efecte estimulant. El cafè conté un conjunt ampli de substàncies i nutrients que el converteixen en un producte químicament complex, amb possibles efectes sobre l’organisme.

El cardiòleg José Abellán assenyala que el cafè aporta diversos compostos bioactius. Entre els més destacats hi ha els àcids clorogènics, “que són un grup de compostos antioxidants que presenten diversos efectes en la teva salut”. Però també s’hi troben diterpens, trigonel·lina, àcids fenòlics, melanoidines i minerals com el magnesi o el potassi, explica.

L’efecte estimulant i la “mala fama” de sempre

La cafeïna és la responsable de l’efecte més conegut: més alerta, millor capacitat de concentració i una sensació d’energia. Ara bé, Abellán recorda que l’impacte no es limita al cervell: també pot influir en el sistema digestiu, els ronyons i el cor. És en aquest punt on s’entén part de la mala reputació històrica: després de prendre cafè, és habitual que es produeixi un augment temporal de la pressió arterial i de la freqüència cardíaca, un efecte “que té molt a veure amb la mala fama d’aquesta beguda”.

No obstant això, el cardiòleg subratlla que no hi ha proves sòlides que el consum habitual de cafè incrementi directament la hipertensió a llarg termini. “De fet, a diferència del que es podria pensar, el consum moderat i regular de cafè podria tenir efectes protectors a llarg termini. I tampoc s’ha pogut associar amb un risc més alt de fibril·lació auricular ni d’altres tipus d’arrítmies. No obstant això, sentit comú. "Si amb el cafè sents palpitacions, no el consumeixis”, afirma Abellán.

Un consum moderat, associat a millors indicadors

Abellán explica que, en general, els qui en prenen de manera regular tendeixen a presentar menys malaltia cardiovascular i una esperança de vida més alta, segons apunten les dades disponibles. La clau, però, és el context: moderació, tolerància individual a la cafeïna i situació de salut de cadascú.

Més enllà del cor, el cardiòleg també apunta que el cafè s’ha relacionat amb un menor risc de certs càncers, com el colorectal, l’hepàtic i el de pròstata. A més, alguns estudis han observat una possible associació amb menys mortalitat prematura: “Cal agafar-ho amb pinces, però tot apunta que el consum de cafè és segur i beneficiós per a la salut”.

Quan cafè és “segur” i quin és el més recomanable

La quantitat i la preparació també compten. En termes generals, Abellán situa com a llindar segur uns 400-450 mg de cafeïna al dia, aproximadament l’equivalent a quatre tasses de cafè llarg (tot i que pot variar segons el tipus de cafè i la mida).

Pel que fa a la manera de preparar-lo, destaca el cafè filtrat com l’opció més interessant per reduir el risc cardiovascular. El motiu és que el filtre pot retenir compostos com el cafestol i el kahweol, relacionats amb un lleu increment del colesterol LDL, conegut popularment com a “colesterol dolent”.

El veredicte del cardiòleg

La conclusió és matisada: encara cal més recerca per acabar d’afinar els beneficis, però l'evidència actual no indica que el cafè, pres amb moderació, sigui perjudicial per a la majoria de persones. Abellán ho resumeix com una beguda amb pes cultural i amb un potencial impacte positiu, tot i que no veu justificat recomanar-ne el consum com a “prescripció” per prevenir malalties.