Creix el malestar en els joves: un terç dels estudiants de 16 a 22 anys ha pensat en el suïcidi

Un 30,6% dels joves estudiants catalans —gairebé un de cada tres— ha tingut pensaments suïcides, un 25,9% s’ha autolesionat i un 10,6% ha intentat suïcidar-se, segons l’estudi Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció, elaborat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”.

La recerca, liderada per investigadores del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i de l’Institut de Recerca SJD, s’ha dut a terme durant el 2024 i el 2025 a partir d’un qüestionari en línia amb la participació de 3.159 joves d’entre 16 i 22 anys que cursen batxillerat, formació professional, escoles d’adults o estudis universitaris.

Els resultats mostren una clara bretxa de gènere: les noies presenten nivells més elevats d’ideació suïcida, autolesió, ansietat, depressió i sensació de solitud que els nois. Tant la ideació suïcida com l’autolesió són entre un 10 i un 19% superiors en les joves, un fet que les investigadores atribueixen a un menor suport social, una menor resiliència i una menor satisfacció vital, així com a una major exposició a abusos sexuals i emocionals.

L’estudi també constata un augment significatiu del malestar emocional després de la pandèmia. “En els últims quatre anys hem passat del 3,9 al 14,3% d’ingressos hospitalaris amb problemes de salut mental en població d’entre 10 i 19 anys”, assenyala Regina Vila, investigadora principal de l’estudi.

Malestar en els nens

A les comarques gironines, les dades de la darrera enquesta del Departament de Salut mostren que el malestar apareix ja en edats primerenques. Segons indicadors de qualitat de vida relacionada amb la salut en infants de 6 a 14 anys, un 14% presenta una mala qualitat de vida, amb percentatges similars entre nens i nenes.

Pel que fa al nivell global de dificultats i problemes de salut mental en població de 4 a 14 anys, un 10,7% es troba en un “cas possible” i un 5,9% en un “cas probable”. En el cas concret dels símptomes emocionals, el 5,9% dels infants se situen en un cas probable, amb una incidència més elevada entre les nenes (8,9%) que entre els nens (5,5%).

Els joves entrevistats situen l’assetjament escolar com un dels fets que més afecten el seu benestar (31,5%), seguit de la separació dels progenitors (31,1%) i l’exposició a violència en relacions de parella (20,4%). A més els joves destaquen que també poden afectar la seva salut mental situacions familiars difícils de gestionar, com ara les dificultats econòmiques en l’entorn familiar o la pèrdua d’un familiar de primer grau, amb un 19,2% i un 10,1%, respectivament.

L’estudi també analitza la influència de les xarxes socials i conclou que, tot i que no són un factor desencadenant directe, un ús problemàtic pot intensificar el malestar emocional quan aquest ja és present.

Segons els resultats, dels joves enquestats, només el 4,1% consideren que fan un ús problemàtic de les xarxes socials, el 51,7% confirmen que veuen o han vist pornografia i el 17,4% juguen a jocs d’atzar. Entre els joves que presenten conductes suïcides (pensament o intent) s’observa un augment d’entre el 6 i el 8% en l’ús problemàtic de les xarxes socials.

La importància de la prevenció

Des de l’àmbit assistencial gironí, la psicòloga de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Àngels Deu, afirmava en el primer Congrés de Benestar Emocional de Girona de l'any passat que la depressió és la principal causa associada als suïcidis i que en un 32% dels casos hi ha hagut un intent previ.

L’especialista subratllava també la necessitat de trencar falsos mites, com ara que “els intents de suïcidi són una crida d’atenció” o que “totes les persones que moren per suïcidi tenen un trastorn mental”. Segons Deu, l’objectiu principal en les consultes és identificar les característiques i els factors de risc de cada cas, i destaca la importància dels grups de prevenció i d’acompanyament a familiars.

L’estudi situa el suport social com a element "clau" per reduir el risc d’aquestes conductes. Segons els resultats de l’estudi Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció, el suport social és significativament inferior en els joves que han tingut ideació suïcida o en els que s’han intentat suïcidar, un 11 i un 17% més baix, respectivament.

I passa el mateix amb els joves que presenten menys resiliència, entesa com la capacitat per afrontar experiències difícils i per adaptar-se positivament. Aquesta resiliència és un 8 i un 11% inferior en les persones amb pensaments i intents de suïcidi respecte dels joves que no han presentat mai conductes suïcides.