CaMBIOAT, un projecte que busca millorar l’adherència terapèutica en el càncer de mama a Espanya

Cada mes de novembre se celebra el Dia Mundial de l’Adherència Terapèutica, una data que serveix per recordar la importància de mantenir els tractaments a llarg termini. Coincidint amb aquest marc, Lilly ha posat en marxa CaMBIOAT, un projecte que busca impulsar un canvi per contribuir a millorar l’adherència terapèutica en el càncer de mama. Aquest treball multidisciplinari posa el focus en les barreres reals que troben les pacients i en les solucions necessàries per millorar la seva continuïtat terapèutica. Aquesta iniciativa té com a objectiu sensibilitzar les pacients, els professionals sanitaris i el conjunt del sistema sobre un problema de salut pública creixent i oferir eines concretes que ajudin a reduir l’abandonament terapèutic.

El càncer de mama continua sent el tumor més freqüent entre les dones a Espanya. Per al 2025 es preveu que més de 37.000 dones hagin rebut un nou diagnòstic, més de 100 al dia, una xifra que recorda la magnitud d’aquesta malaltia i el seu repte més enllà dels tractaments mèdics: comprendre per què no existeix més adherència terapèutica, un factor decisiu per a la curació i la supervivència. Per abordar aquest desafiament neix CaMBIOAT: Càncer de Mama, Barreres i Intervencions Omnicanal per a un Canvi en l’Adherència Terapèutica. CaMBIOAT ha identificat 28 barreres que dificulten l’adherència i proposa solucions concretes, tant per al sistema sanitari com per als professionals i les pacients.

L’Organització Mundial de la Salut adverteix des de fa anys que la manca de continuïtat en el tractament —l’adherència— és un problema de salut pública. En el càncer de mama, aquesta situació es concreta en una dada clau: fins a un 33% de les pacients abandona o no segueix correctament el tractament endocrí durant els primers cinc anys, i l’adherència disminueix més d’un 25% entre el primer i el cinquè any després del diagnòstic.

Transformació de l’adherència terapèutica

CaMBIOAT és un projecte multidisciplinari promogut per Lilly juntament amb FECMA, SEEO, SEOM, GEICAM, SOLTI, experts en farmàcia hospitalària i psicooncologia, i que compta amb l’aval científic de la SEFH. Proposa solucions com els programes de suport psicooncològic des del diagnòstic, els fulls visuals que expliquen com funciona el tractament i com gestionar-ne els efectes, els protocols proactius per manejar esdeveniments adversos, la formació acreditada en adherència, un protocol comú de seguiment per a tot Espanya, eines digitals que permeten registrar símptomes i rebre recordatoris, així com escoles de pacients orientades a l’autocura, la gestió emocional i els hàbits saludables.

En la presentació pública del projecte, celebrada el 19 de novembre a Madrid, diversos experts i representants de societats científiques van analitzar l’impacte real de l’adherència terapèutica. En aquesta presentació hi van participar el Dr. Rodrigo Sánchez Bayona (oncòleg mèdic de l’Hospital 12 de Octubre i SOLTI Young), la Dra. Susana de la Cruz (oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari de Navarra i Junta Directiva de SEOM) i la Dra. Blanca Cantos, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitario Puerta de Hierro de Majadahonda i membre de GEICAM.

Tots van coincidir en la necessitat d’un enfocament coordinat i homogeni a escala nacional. En aquest context, la doctora Blanca Cantos, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitario Puerta de Hierro de Majadahonda (Madrid), va resumir la importància d’aquesta qüestió de l’adherència: “És una peça clau. El càncer de mama precoç el curem en un percentatge molt alt i hi ha una sèrie de tractaments —tras la cirurgia— que augmenten aquest percentatge de curació”. Recorda que “el 70% dels casos depenen d’hormones” i necessiten tractaments hormonals que, en realitat, baixen el nivell d’estrògens. “Aquests tractaments redueixen el risc de recaiguda de la malaltia a nivell global en un 40%. És a dir, si el teu risc de recaiguda és d’un 10, te’l baixem a un 6; si el teu risc és d’un 20, te’l baixem a un 12... Qualsevol pacient que tingui un tumor que depengui de les hormones es beneficia del tractament hormonal”. Científicament, la doctora Cantos deixa ben clar per què és tan important mantenir el tractament.

Abandonament per problemes físics i psicològics

Per què no tothom manté un tractament que científicament està demostrat que augmenta el percentatge de curació? Les grans dificultats per mantenir aquest tractament, segons la doctora Cantos, són dues: “Els efectes secundaris físics que produeixen i l’afectació psicològica”. Durant la fase més intensa del procés —cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia— les pacients solen mantenir-se enfocades, fins i tot reforçades per allò que defineix com “una descàrrega d’adrenalina”. Però després arriba la fase de manteniment, més silenciosa, amb emocions més fràgils i amb canvis hormonals que poden incloure “símptomes de la menopausa” i “problemes de depressió”. L’oncòloga explica un punt clau: “Una persona deprimida no té la sensació que necessita fer alguna cosa per controlar la malaltia”. I afegeix que els efectes secundaris “no són greus, però sí molestos”, cosa que contribueix a l’abandonament.

La Cantos assenyala que “aquesta adherència no es veu compromesa per un sol motiu” i que “un sol professional no pot gestionar” totes les variables. Per això remarca que “és fonamental que treballem conjuntament”. La infermeria és, en aquest sentit, indispensable. “La infermeria aquí té un paper clau”. El seu contacte continu amb la pacient permet sostenir converses que detecten dubtes, inseguretats, malestar físic o emocional.

La infermera Isabel Tuñón, de l’Hospital 12 de Octubre, representant de la Sociedad Española de Enfermería Oncológica (SEEO) i present a la taula rodona esmentada, ho explica amb claredat: “Les principals funcions de la infermeria en l’adherència terapèutica són l’educació sanitària personalitzada, les mesures d’autocura, l’acompanyament emocional, el seguiment i l’avaluació continus, la coordinació interdisciplinària i el foment de l’empoderament”. Afegeix que és necessària “una formació basada en l’actualització dels tractaments oncològics i els possibles efectes adversos” i en tècniques de counselling que reforcin el vincle assistencial.

Lluita contra les creences irracionals relacionades amb els tractaments

Com assegurava al principi del text la doctora Blanca Cantos, al tema físic l’acompanya un de psicològic, i per això és essencial treballar-lo des de l’inici. La psicooncòloga sanitària experta en emocions i salut Marta de la Fuente comenta que, per complir un dels seus principals objectius —“millorar la qualitat de vida dels pacients oncològics”— cal millorar l’adherència i, per fer-ho, identificar “els trets de personalitat, els patrons de conducta, l’autoregulació emocional i la percepció de control”.

Assenyala que alguns factors com “creences irracionals relacionades amb els tractaments”, l’afrontament evitatiu o els trets ansiosos i depressius “solen associar-se a una pitjor adherència”.

Moltes dones, de vegades, no entenen bé en què consisteix el seu tractament i temen els efectes secundaris o senten que no obtenen els resultats esperats. A això s’hi sumen les dificultats del dia a dia i la càrrega de les cures, que compliquen mantenir les rutines de salut. És clau, per millorar l’adherència, que les pacients rebin informació clara, suport continuat i puguin participar activament en les decisions.

Adela García

— Vicepresidenta de l’Associació de Dones Operades de Càncer de Mama de Màlaga i representant de FECMA.

Farmàcia hospitalària: un pilar per detectar problemes

Un altre pilar important d’aquest projecte multidisciplinari anomenat CaMBIOAT és el de la farmàcia hospitalària. Inés Soto, farmacèutica de l’Hospital Universitario Infanta Elena de Madrid, indica que “a la primera consulta de farmàcia oncològica, les pacients reben informació sobre la manera correcta de prendre la medicació”. Aquesta revisió inclou “tota la medicació domiciliària, inclosos suplements o productes naturals”, cosa que permet detectar interaccions que poden alterar l’eficàcia o augmentar la toxicitat.

Soto recorda que les pacients compten amb “una via directa de comunicació amb el servei de farmàcia” i que, quan es detecta un problema, “el farmacèutic contacta amb el metge responsable”.

La importància de la difusió i la informació

La doctora Blanca Cantos, l’oncòloga, subratlla la urgència d’actuar: “El fonamental primer és que intentem donar importància a aquest seguiment i a les necessitats de les pacients. Quan una pacient no completa el tractament, perdem eficàcia i estem malbaratant els recursos que tenim al nostre abast a Espanya”. Tot i això, també destaca que s’hauria de “fer un programa més homogeni perquè totes les dones accedeixin als mateixos recursos, independentment de la seva comunitat autònoma”. Una cosa que no succeeix actualment.

Una de les claus de CaMBIOAT és la difusió. Cal implicar el pacient, el professional i el directiu. I, a més de desenvolupar nous fàrmacs, és essencial dissenyar estratègies per optimitzar els recursos que tenim. Vivim en un context amb abundància d’informació i desinformació, cosa que fa imprescindible que les pacients puguin consultar ràpid i que els missatges siguin coherents.

Doctora Blanca Cantos

— Oncòloga mèdica de l’Hospital Universitario Puerta de Hierro de Majadahonda (Madrid)

El repte de reduir els abandonaments

A CaMBIOAT són conscients de la complexitat que suposa el repte de baixar aquest percentatge del 33% de pacients que abandonen el tractament. Tot i així, “si amb aquest projecte, una pacient que pensava deixar-lo ve a parlar-ho amb mi abans de fer-ho… ja estaré satisfeta. Tenim eines per poder corregir aquest percentatge. Hem de generar una relació, una confiança i una facilitat d’accés”.

CaMBIOAT representa un avenç col·lectiu perquè cap dona se senti sola durant el seu tractament i perquè el sistema ofereixi un suport més clar, més humà i més eficaç davant d’un dels reptes més rellevants en la lluita contra el càncer de mama.