"Per culpa de l'alcohol vaig estar a punt de perdre la vida i els meus fills"

Una dona de les comarques gironines, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, relata sense embuts la seva lluita contra l’alcohol en un vídeo difós per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) a les seves xarxes, amb motiu del Dia Mundial Sense Alcohol, per tal de conscienciar la població sobre l’impacte social de l’alcoholisme.

"La meva relació amb l’alcohol va començar quan jo tenia 14 anys", explica l’afectada. Recorda que al principi "es va convertir en una mena de diversió un joc social aparentment inofensiu". Però rere aquella aparença s’hi amagava un problema que aniria creixent. "Comença amb un consum però acaba amb un abús i ho espatlla tot".

Amb el pas del temps, l’alcohol va passar de ser un acompanyant esporàdic a convertir-se en una necessitat. "Realment era una cosa que necessitava, ja no podia passar cap dia sense beure", confessa. Fins al punt que no sabia imaginar la seva vida sense la presència d’aquesta substància: "Pràcticament no recordo cap moment de la meva vida que no hi hagués l’alcohol".

Com a conseqüència, constata una realitat dura. "La meva vida va ser un infern. Ho vaig destruir tot i vaig estar a punt de perdre la vida, la família i els meus fills". Ho resumeix amb una frase contundent: "Arriba un punt en la teva vida que, com que tot està tan espatllat i penses si realment vols estar així".

Quan l’alcohol ho domina tot

La psicòloga clínica gironina Carme Cunillera, que és coordinadora del Centre d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències (CAS) de la Garrotxa, confirma que aquest patró és freqüent. "L’alcohol segueix sent la primera causa de demanda de tractament en els casos", explica. Segons afirma, es pot dir que una persona té problemes quan la substància acaba tenint més importància en la vida dels afectats que no pas altres aspectes, com ara el fet "d’estar perdent una família, no cuidar els fills o tenir problemes a la feina perquè dilluns al matí no hi vas".

El punt clau, alerta, és quan es prioritza el consum per damunt de tot el que envolta la persona: "Quan una persona acaba donant més importància a voler beure que tot això que l’envolta és quan podem dir que ens ho hem de fer mirar i hem de buscar ajuda".

La testimoni ho confirma amb la seva pròpia experiència: "Hi ha moments que veus que perds la feina i la família". Afegeix que l’addicció li havia distorsionat tant el criteri que fins i tot es creia capaç de conduir beguda sense conseqüències. "Recordo perfectament les paraules d’un mosso d’esquadra: em va dir que si un dels meus fills hagués anat a darrere, ja no estaria aquí".

"Un mosso d'esquadra em va dir que si un dels meus fills hagués anat a darrere del cotxe, ja no estaria aquí"

Per a Cunillera, avui hi ha més consciència social. "Actualment hi ha més capacitat d’analitzar-se un mateix, de prendre consciència i dir: ‘Ostres, com que es parla molt de tot això, tinc un problema’".

Insisteix que la intervenció ha de ser precoç: "No cal esperar a tenir 60 anys. Quan una persona ja comença a veure que se li està escapant de les mans, que demani ajuda, que no passa res, aquesta és l’opció".

Nou mesos per recuperar-se

La recuperació de l’afectada va començar quan va decidir ingressar en una comunitat terapèutica. "Vaig passar nou mesos en una comunitat terapèutica sense tenir cap contacte amb l’exterior", recorda. Va ser un període intens d’introspecció i aprenentatge personal. "Vaig aprendre a estar amb mi mateixa i a conèixer-me molt millor, a més d’anar creixent com a persona i convertir-me en la meva millor versió".

Ara, mirant enrere, té clar que superar aquella etapa fosca l’ha convertida en una altra mena de persona. I per això envia un missatge a qui es pugui trobar en una situació semblant: "Si algú es troba en un moment com el que vaig passar, jo només li diria que el present i el futur estan a les nostres mans".

La seva recomanació és clara: "És necessari que sortim del paper de víctimes i de culpar els altres. Jo sincerament els diria: ‘Pren el control de la teva vida sense por. No tinguis por a equivocar-te perquè cada problema que tinguis t’acosta a la teva millor versió’".

Després de tot, assegura que la transformació és possible: "T’asseguro que després d’això ets una persona imparable".