"Els joves veuen el porno actual i pensen que el sexe és estar mitja hora empalmat"

El doctor Xavier Fàbregas és especialista en el tractament d’addiccions i salut mental des de fa més de 39 anys. A més, és fundador i director mèdic del centre Mas Ferriol, situat a Sant Miquel de Campmajor.

Hi ha alguna addicció que hagi crescut alarmantment, els darrers anys?

Es mantenen l’alcohol i la cocaïna, i ha augmentat molt l’addicció a la marihuana. Sobretot en gent jove, que comença pensant que és una cosa innòcua, però té conseqüències importants pel que fa a problemes escolars, comportament amb els pares, desmotivació, etc. La marihuana s’ha convertit en el 30% de les peticions que ens arriben, quan abans era una cosa residual.

Les addiccions canvien amb els temps?

Als anys 80 el problema principal era l’heroïna, fins a pràcticament els 2000, amb els seus problemes d’inseguretat ciutadana i malalties associats. Després va arribar el boom de la cocaïna. La marihuana ni tan sols es tractava en els centres, fins i tot se la denominava «droga tova». Si al centre venia un addicte a la marihuana, la resta d’addictes se’n fotien, «què fa aquest aquí dintre?». Ara ens hem convertit en el jardí d’Europa pel que fa a plantar-la i exportar-la, i hi ha espècies de cànnabis més riques en THC, que és la substància psicoactiva, per això ara hi ha molts problemes de salut mental derivats de la marihuana.

Es mantenen l’alcohol i la cocaïna, i ha augmentat molt l’addicció a la marihuana. Sobretot en gent jove, que comença pensant que és una cosa innòcua, però té conseqüències importants

Convertir-nos en el jardí d’Europa ha augmentat les addiccions, per tant?

La qüestió és sempre la disponibilitat. A més quantitat, més consum. També som un país amb accés molt fàcil a l’alcohol, per això tenim molts problemes amb l’alcoholisme juvenil.

Com es detecta una addicció?

Hi ha indicadors indirectes de problemàtica: despesa de diners, canvis de comportament, problemes a la feina, problemes també amb la família o la parella, etc. Sovint s’hi sumen també problemes de salut, com problemes de fetge en el cas dels alcohòlics, atacs d’angoixa o crisis psicòtiques, aquestes darreres estan augmentant a causa del consum de substàncies psicoactives. Fins i tot accidents de cotxe poden ser indicadors.

Tothom que consumeix drogues es pot considerar addicte?

Són coses diferents. Un usuari de drogues és el que consumeix sense que això li porti gaires problemes, fins i tot encara que sigui un consum abusiu. Un cas seria el botellón, amb un piló de joves que no estan fent cap maridatge sinó agafant un pet com un piano, a més amb tota la intenció. La majoria, amb el temps deixaran de consumir, tots hem tingut un passat on arribàvem a casa de quatre potes. És clar que, mentrestant, hi ha risc d’accident o de ficar-se en algun merder. Una altra cosa són els addictes.

La prohibició no ha funcionat mai, recordem la Llei Seca, als EUA

Qui són?

La gent que consumeix malgrat tenir ja claríssims problemes. Gent que sovint consumeix més per desconnectar que per connectar, és més una manera d’amagar problemes i mancances. El consum es converteix en una necessitat per poder suportar la vida. El problema és que no sabem descobrir amb antelació qui serà de cada grup, no sabem si aquest noi que es fa una ratlla o s’emborratxa, serà només usuari o serà addicte.

Alguns advoquen per la prohibició i llestos, problema resolt.

La prohibició no ha funcionat mai, recordem la Llei Seca, als EUA. La gent no entenia per què els prohibien el consum i va suposar l’emergència de màfies. Actualment, les prohibicions tenen mala premsa. Ara bé, la legalització tampoc és la solució, ja li he dit que com més a l’abast posem una substància, la gent s’hi tira de caps.

Així doncs, què fem?

S’hauria de fer el que hem fet amb el tabac, conscienciar a poc a poc sobre els perills del consum. Ha canviat la percepció i no obliga la gent a anar al mercat negre. A Islàndia han aconseguit reduir el consum d’alcohol i marihuana amb programes que mostren que hi ha altres maneres de divertir-se. Però cal molt de temps i diners, i aquí no hi ha administracions disposades a gastar tot això.

Per tant, les drogues ara il·legals s’haurien de legalitzar?

El gran problema és on posar el límit. En l’alcohol, el límit són els 18 anys, i sabem de sobres que no es compleix, segons les estadístiques, la majoria de nanos de 14 anys ja s’han emborratxat algun cop. El control administratiu és molt difícil, i posar una norma que no pots fer complir, sol ser contraproduent. Les polítiques repressores han fracassat, es ficava gent a la presó per fumar porros i el narcotràfic campava amb tot impunitat. Legalitzar una substància no significa que sigui bona, miri l’alcohol i el tabac. S’hauria de treballar amb la idea de salut comunitària, de canviar el concepte de lleure, etc. No hi ha solucions ràpides, és tasca de molt de temps. La prohibició i la legalització són dos extrems que han demostrat no ser útils.

A Islàndia han aconseguit reduir el consum d’alcohol i marihuana amb programes que mostren que hi ha altres maneres de divertir-se. Però cal molt de temps i diners, i aquí no hi ha administracions disposades a gastar tot això

Quasi tothom és addicte a alguna cosa?

Probablement tots som addictes al mòbil i a cosetes que ens semblen innòcues. Encara no considerem del tot un problema que hi hagi quatre persones sopant en una taula i que no es parlin perquè estan pendents del mòbil. Hauríem de reflexionar sobre què necessitem realment. Ara bé, intentar ser aquell personatge conscienciat, hippie, reciclador i vegà, potser seria també una manera exagerada d’anar pel món. Hem d’assumir que alguna coseta no farem del tot bé.

Li arriben ja addictes a les pantalles?

Hi ha consultes en aquest sentit. En nanos joves ja hi ha situacions que representen un problema autèntic d’aïllament. Encara es tracta en unitats especialitzades, és complicat barrejar tots els tipus d’addiccions.El fet de desconnectar totalment a una persona de les xarxes o d’Internet té un greu problema: Internet també té utilitats positives. És semblant als trastorns alimentaris: tens un problema amb una cosa que necessites.

Per què va a més aquest problema?

Els joves potser tenen accés al mòbil massa aviat, i es dissenyen de manera perversa continguts expressament per enganxar-los Més que l’accés, el preocupant és que tenen accés a continguts que no estan preparats per veure. Com ara la violència i les fake news, que els manipulen políticament. O la pornografia, que està canviant el tipus de relació entre la gent jove. Tot això s’haurà d’acabar regulant de manera estricta.

No hi ha solucions ràpides, és tasca de molt de temps. La prohibició i la legalització són dos extrems que han demostrat no ser útils

Prohibir el porno, com s’ha suggerit, tampoc seria cap solució.

Em sembla molt difícil, hi ha milers de sistemes d’accés, i els joves els coneixen tots. Hauria de ser cosa de les grans empreses, i la tendència és al revés: estan suprimint filtres. Tenint això en compte, imagini com podem protegir els nostres fills.

Si el porno no és una addicció, l’hem de permetre lliurement?

El porno d’avui és molt diferent del que podíem veure nosaltres, és molt més violent i masclista, la dona és com un objecte. No és el mateix que mirar un Play Boy, com fèiem nosaltres, allò era quasi romàntic, t’enamoraves de Miss Setembre (riu). Ara es veuen coses molt crues, però el pitjor és que són molt irreals, i els joves es pensen que el sexe és això que veuen, estar mitja hora empalmat i tenir una cigala enorme. Això està creant molts problemes d’autoestima als joves.

No tothom pot ser Rocco Siffredi.

Fa poc vaig tenir el cas d’un jove que estava totalment traumatitzat perquè no arribava a fer el que veia a les pel·lícules, sentia que no era prou home. Tot això causa problemes psicològics molt bèsties.

Subscriu-te per seguir llegint