Beure una o dues cerveses al dia no és dolent per a la salut, al contrari

La concentració d'àcid butíric, principal font d'energia del colèdoc i estimulant de l'absorció de sodi i aigua al còlon, trobada en els consumidors de cerveses, suggereix que una ingesta moderada de la beguda o d'altres begudes fermentades podria tenir un efecte potencialment beneficiós sobre la salut intestinal, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Aliments i Nutrició (ICTAN-CSIC) de Madrid. 

La investigació, que recentment s'ha publicat a la revista 'Molecules', ha estat duta a terme per Natàlia González-Zancada, sota la direcció de la doctora Esther Nova, i s'ha pretès donar llum a la contribució de les begudes fermentades a la composició de la microbiota intestinal, un conjunt de microorganismes vius que habiten en el tub digestiu.

En absència d'altres diferències dietètiques, l'estudi no ha trobat relació entre el consum moderat de cervesa amb canvis en la diversitat de la microbiota intestinal, però sí amb nivells més alts d'alguns bacteris que tenen un paper important en l'ecosistema intestinal, ja que ajuden a digerir les fibres vegetals (Blautia, Pseudobutyrivibrio, Butyrivibrio i Johnsonella).

Les associacions trobades entre el consum de cervesa i l'abundància de certs microorganismes en la microbiota i de l'àcid butíric suggereixen, doncs, un aprofitament dels components de la cervesa que podria resultar positiu per a la salut intestinal.

Però cal tenir en compte que els efectes beneficiosos de la cervesa només s'observen quan el consum és moderat i responsable, per part d'adults sans, en el marc d'una alimentació sana i equilibrada. A més, si s'està prenent medicaments, si es condueix, s'està embarassada o en període de lactància, el consum d'alcohol ha de ser zero.

Bé per a la salut intestinal

La dieta és un factor de vital importància per a la salut intestinal, ja que afecta en gran mesura la composició i abundància de la comunitat microbiana. I com a part de la dieta, els investigadors assenyalen, sempre parlant des del consum responsable, que “la cervesa aporta multitud de compostos (minerals i vitamines) com el fluor, el silici i l'àcid fòlic en quantitats significatives, per això, prendre dues cerveses (entre 400 i 600 mil·lilitres) podrien proporcionar fins al 10% de la quantitat diària recomanada d'aquests compostos”.

A més, la cervesa és una font de fibra dietètica i polifenols de la malta i el llúpol, que aporten substrats per al metabolisme bacterià i presenten propietats antioxidants. Per això, la investigació de González-Zancada adverteix que, dins d'un patró de consum moderat de begudes alcohòliques, els efectes perjudicials de l'etanol, si n'hi hagués, podrien ser contrarestats pels efectes beneficiosos dels compostos bioactius.

Si notes això en obrir una cervesa, llença-la immediatament

Això es deu al fet que el procés de fermentació a l'intestí produeix energia per a la proliferació microbiana i la producció de metabòlits com, per exemple, AGCC, que regulen les respostes inflamatòries i la secreció d'hormones intestinals.

Consum moderat

Si bé l'evidència científica sobre el consum moderat de cervesa ha demostrat els seus beneficis per a la salut cardiovascular, la literatura científica sobre la seva relació amb la microbiota intestinal és més aviat escassa. La cervesa és la beguda amb contingut alcohòlic més consumida a tot el món, és una font de fibra dietètica i conté múltiples minerals i vitamines en quantitats significatives, afirmen.

Amb aquesta investigació, continuen, "hem pogut observar que, a més, el consum moderat de cervesa té un efecte potencialment beneficiós sobre la salut intestinal, ja que afavoreix una major concentració d'àcid butíric i de bacteris que exerceixen una funció important a la microbiota intestinal".

S'entén per consum moderat de cervesa entre 400-600 ml/dia en barons i entre 200-300 ml/dia en dones.