La importància d’una «bona abraçada»

Què fan dues persones abraçant-se davant del CAP de l’Escala? Doncs recordar a tothom que la salut mental i emocional són igual d’importants que la física. José González –treballador social i una de les dues meitats, al costat de la psicòloga Sylvia Mias, de l’equip de referents en benestar emocional comunitari de l’Àrea Bàsica de Salut del municipi altempordanès– apunta una dada molt reveladora: «Durant la pandèmia, una de cada dues persones es va sentir més sola del que s’havia sentit en tota la seva vida». Creats arran de la pandèmia, els equips de referents de benestar emocional comunitari treballen per «millorar la salut emocional de les persones i, sobretot, social, perquè la salut no és només un tema físic». I, el dijous 26 de gener, Mias i González van promoure una activitat per recordar a tothom la importància d’abraçar-se. Amb una taula informativa davant l’entrada del CAP de l’Escala, la psicòloga i el treballador social van convidar tothom que arribava al centre a fer «una abraçada de vuit segons o més».

I la resposta de la gent? «Molt bona, tothom a qui li vam demanar, si ens volia fer una abraçada, i van ser molts, ens va dir que sí», respon José González que detalla els beneficis, corroborats per estudis científics, d’abraçada. «Fer una bona abraçada, a partir de vuit segons, té efectes positius en la salut de la gent, perquè millora el nostre estat d’ànim, augmenta els nivells de serotonina, contribueix a disminuir la pressió arterial i la freqüència cardíaca, i a millorar el sistema immunitari».

La idea de promoure les abraçades, que els referents en benestar emocional comunitari de l’Escala, van emmarcar dins el Dia Mundial de l’abraçada, celebrat a escala mundial el 21 de gener, els va servir per «transmetre a la gent la importància de tornar a recuperar el contacte social». Incidir en la salut emocional és clau per a qualsevol sistema sanitari d’aquests temps perquè, com declara Sylvia Mias, «encara que sigui molt difícil, hem d’intentar rebaixar els nivells de medicalització, sobretot pel que fa a ansiolítics i antidepressius». «Alguns cops, el tractament amb medicament és necessari, i s’ha de fer conjuntament amb teràpia, però altres cops s’ha abusat de medicalitzar els problemes de la vida quotidiana que es poden tractar emocionalment», argumenta la psicòloga.

La problemàtica de la soledat i els seus efectes sobre la salut han estat molt presents durant la pandèmia, «que encara no sabem totes les conseqüències que acabarà deixant, sobretot en l’aspecte emocional», com recorda Mias, la psicòloga de l’Àrea Bàsica de Salut de l’Escala. «Hi ha molta més desconnexió i aïllament social, això ja es veia abans de la pandèmia amb estudis sobre el tema des de principis dels anys 2000, però, amb la pandèmia, ha quedat clar que és un problema que cal tenir molt en compte; tant en gent gran, que sempre se n’ha parlat més, com amb joves, perquè ara s’ha vist que hi ha molta soledat en els adolescents».

A l’Escala, i a la resta de Catalunya, per bé que no és molt habitual que hi hagi un equip de psicòleg i treballador social treballant junts, els referents de benestar emocional comunitari tracten, de manera principal, amb gent derivada dels metges de capçalera. «Quan a l’atenció primària detecten pacients que necessitarien més activitat social, ens els deriven a nosaltres», expliquen Mias i González que, al seu torn, tenen una relació estreta amb totes les associacions locals per veure les activitats disponibles a la població. En una línia semblant, Mias i González miren d’incentivar grups de persones per promoure les interaccions socials.

També promouen grups de dones que s’han quedat soles o de persones nouvingudes, perquè, com reitera José González, «per naturalesa les persones som éssers socials i s’ha de recuperar aquest contacte, perquè és molt necessari per a la salut emocional de la gent».