La malaltia venosa crònica a l’hivern

Quan es parla de malaltia venosa crònica es fa referència a un procés, que pot tenir un inici agut o ser el fruit d’una evolució lenta que té lloc en la circulació venosa de les extremitats inferiors. L’aparició de varices està causada per un o més dels següents factors: l’herència, l’edat, el fet de ser dona, els embarassos, la bipedestació i sedestació perllongada, uns estils de vida no saludables amb presència de sedentarisme, l’obesitat, però també poden intervenir-hi altres factors. El que s’ha de desterrar és la creença que les varius formen part d’un envelliment natural i normal del cos i que no són importants. Tot i que el factor edat –que no és modificable– és reconegut com el de major pes en el seu desenvolupament, n’hi ha d’altres que són modificables.

Cal dir que hi ha molts recursos per millorar la salut de les cames. Ajuden a alentir l’aparició de la malaltia venosa crònica, la pràctica de l’esport i en aquest cas sobretot caminar i alguns exercicis físics –com és el de la dors flexió plantar–, el fet de mantenir un pes apropiat, defugint del sobrepès i de l’obesitat i tenir una alimentació sana i equilibrada. És important una ingesta apropiada de fibra i d’aigua que ajuden a combatre el restrenyiment –que també és un factor que propicia aquesta malaltia.

Cal dir que una variu és una dilatació venosa que sol ser aparent només de mirar les cames, però d’altres vegades en lloc de veure’s un vas tortuós, es palpa un cordó dur o tou en el seu trajecte. D’aquesta variu en poden sortir petites venes que a mida que es fan més superficials i de menor diàmetre, canvien de color i de forma. Aquestes dilatacions més petites se les coneix amb els noms de venes varicoses, venes reticulars, aranyes vasculars i telangièctasis.

Les varices són, doncs, venes dilatades per la degeneració de la seva paret i/o per un deteriorament de les vàlvules que estan en el seu interior. A l’hivern, i pel sol fet que la temperatura ambiental és menys elevada que la resta de l’any, no sol manifestar-se la síndrome varicosa. En aquesta època de l’any, sol haver-hi menys pesadesa i dolor a les cames, menys inflor i edema, menys picor, menys rampes, alhora que es veuen menys les varius, que no sobresurten de la cama de la manera que ho fan la resta de l’any. Però a l’hivern, de vegades s’aprecien alteracions dermatològiques que, sumades a la manca d’hidratació de les cames, fan que la pell sigui més vulnerable i puguin aparèixer ferides que poden arribar a derivar en una úlcera. Per tant, a l’hivern, com a la resta de l’any, s’ha de tenir cura de la patologia venosa a les cames.

A part de les mesures preventives per millorar la salut en el sistema circulatori a les cames, s’ha de considerar la conveniència de posar-se en mans d’un metge expert en flebologia. Una exploració física completa conjuntament amb exploracions complementàries permeten fer un diagnòstic de la patologia venosa i instaurar el seu tractament. Aquest es basa a mantenir uns estils de vida saludables, la presa de fàrmacs quan estan indicats, la compressió individualitzada –habitualment en forma de mitges– i l’aplicació de tècniques terapèutiques com és l’escleroteràpia.

Aquesta tècnica, mínimament invasiva, resol en un percentatge molt elevat els problemes relacionats amb la síndrome varicosa i les varius. Es tracta d’una tècnica segura que en mans expertes, no només millora la malaltia venosa crònica, sinó que també alenteix la seva evolució.