Augmenten les cirurgies de penis i vulves per aconseguir el cànon de bellesa genital

L’obsessió pel cànon de bellesa ha arribat als genitals: un terç de les dones i la meitat dels homes no estan a gust amb l’aparença o la mida de les vulves o penis, cosa que es reflecteix un augment de les cirurgies estètiques íntimes. «No hi ha congrés actual sense ponències sobre estètica genital, tant masculina com femenina, i ja hi ha cursos d’aquesta especialitat. Els genitals són un producte de consum», explica Miren Larrazabal, psicòloga i sexòloga, que destaca la incoherència que portes enfora s’aposti per la diversitat i en la intimitat, per un únic ideal de bellesa.

Els detractors consideren «una barbaritat» aquestes operacions, els partidaris de les quals afirmen que és «és una forma d’empoderament i d’augmentar l’autoestima». El seu raonament és: si hi ha cirurgies de nas, per què no n’hi ha d’haver genitals. Segons els estudis, la insatisfacció amb l’aparença de les parts íntimes porta a evitar determinades pràctiques, com ara el sexe oral.

A Espanya, la xifra de cirurgies genitals ha augmentat exponencialment en molt pocs anys i ha passat de 975 entre 2013-2014 a 7.200 el 2017-2018, segons l’últim informe «La realitat de la cirurgia estètica a Espanya», de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (Secpre).

Davant d’aquest increment de cirurgies íntimes, i després de publicar-se diversos informes sobre la insatisfacció amb les vulves d’entre el 30 i el 50% de les dones, un equip de l’hospital públic madrileny 12 de Octubre va iniciar un estudi per, principalment, preparar mesures educatives amb les quals intentar contrarestar o aturar aquest fenomen.

«Almenys evitar operacions per desinformació», destaca una de les autores de l’estudi madrileny, la ginecòloga Alba Bartolomé, en destacar que «la majoria de les dones que sol·liciten una labioplàstia (cirurgia dels llavis menors) tenen entre 15 i 20 anys».

Les dones volen millorar la simetria dels seus llavis vaginals i, fer-los més petits -sobretot els interns- perquè preval un «cànon de bellesa jove, gairebé de nena, i amb determinada coloració», segons Larrazabal, que adverteix que, al món real, «hi ha tantes formes de vulves com de nassos o boques». També Bartolomé adverteix que «no hi ha criteris estrictes per saber què és normal o no» i destaca que moltes de les pacients que consulten tenen «llavis fins i tot petits».

El mateix passa amb els homes, com confirma l’uròleg especialista en pròstata François Peinado: «Hi ha una idea equivocada sobre les longituds. Molts pensen que el penis ha de fer 18 centímetres, quan la mitjana és de 9,5 en flaccidesa i al voltant de 13 en erecció. A la majoria dels meus pacients els comunico que tenen penis normals i que no necessiten operar-se».

En aquest sentit, el també cirurgià uròleg xilè Carlos Nazir, que detalla que aquestes cirurgies són igualment demandades per heterosexuals que homosexuals, revela que «de vegades demanen coses irreals» i insisteix que «tots som diferents i cal intervenir dins dels límits anatòmics i fisològics de cada persona». «Cal preguntar també per què el volen més llarg, perquè si és per penetrar en erecció mesurarà el mateix», destaca Nazir.

L’impacte de la pornografia

La comparació amb les imatges de genitals perfectes o amb longituds no gaire comunes que mostren les xarxes socials, els llibres de text o, sobretot, la pornografia poden estar darrere aquesta insatisfacció. Però Alba Bartolomé, no creu que la pornografia sigui l’única causa, ja que «també reflecteix varietat», i Raquel Oliva, de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), també parla de la influència de la depilació. «Antiguament el pèl no es treia i fa uns anys va començar la moda de treure’l tot. Ara el despenjament és més evident en les dones depilades», indica.

«És important acudir a especialistes, encara que no sempre es fa perquè hi ha un factor de vergonya i es busca el perruquer o el tatuador» explica Nazir, que destaca que «els desastres que originen coses mal posades -com àcid hialurònic o greixos centrifugats- són pitjors perquè causen deformitats i problemes urinaris».

Adverteix que «un mal farcit en un penis que s’estira i s’encongeix repercutirà en una mala erecció» i recomana, abans de recórrer a la cirurgia, que sempre deixarà una cicatriu, fer servir els aparells que existeixen per estirar-lo, sobretot les bombes de buit. Respecte la cirurgia femenina, tant Raquel Oliva com Nélida Grande, vicepresidenta de Secpre, confirmen que és «molt senzilla» i «no ha de donar cap problema en moments posteriors».

Subscriu-te per seguir llegint