Descobreixen per què els mosquits piquen a unes persones i a altres no

Després de múltiples especulacions sobre el motiu pel qual els mosquits piquen a unes persones i a unes altres no, la ciència acaba d'emetre el seu veredicte. La quantitat d'àcid carboxílic que produeixi cada individu en la seva pell determinarà fins a quin punt el seu cos és atractiu per a aquests insectes. Els qui generin nivells més elevats d'aquest compost desprendran una aroma corporal determinada i es convertiran en un “imant per a mosquits”, mentre que els qui generin menys aconseguiran passar més inadvertits per a ells.

Aquesta és la conclusió principal de l'estudi que acaben de fer públic dues investigadores de la Universitat Rockefeller de Nova York, Leslie Vosshall i María Elena de Obaldia. Els seus resultats s'han publicat en la revista Cell i posen fi a tota una sèrie de teories populars sobre el motiu que atreu als mosquits, sovint sense base científica de cap mena.

Totes dues investigadores han aconseguit demostrar que aquest tipus d'àcids que emanen de la pell poden crear un perfum realment embriagador per als mosquits. Aquestes substàncies presents en l'organisme humà constitueix un grup de molècules que cada persona segrega en quantitats i composicions diferents, constituint un senyal d'identitat personal.

“Existeix una relació molt, molt forta entre tenir grans quantitats d'aquests àcids grassos en la pell i ésser un imant per als mosquits”, ha assenyalat la professora Vosshall.

64 voluntaris amb mitges als braços

Aquest resultat ha estat descobert després d'un experiment que va durar tres anys. Les científiques van demanar a 64 voluntaris que es col·loquessin mitges de nilon en els avantbraços per a, d'aquesta manera, poder impregnar-les amb les molècules de la seva pell. Es van realitzar 2.300 proves diferents en les quals es mostrava als mosquits cada parell de mitjanes perquè detectessin la seva olor i triessin algunes d'elles.

Per realitzar aquesta prova es van utilitzar mosquits Aedes aegypti, la principal espècie vectora del Zika, el dengue, la febre groga i el chikungunya, i van observar com els insectes volaven per diferents tubs cap a una mitjana o una altra.

Amb gran diferència, el voluntari que va resultar més atractiu per a aquests mosquits va ser l'anomenat ‘Subjecte 33’, que va rebre el quàdruple de visites dels insectes que el següent en el rànquing, i res menys que 100 vegades més que el menys visitat per ells, el ‘Subjecte 19’.

Les mostres en els assajos no van ser identificades, per la qual cosa les experimentadores no sabien quin participant havia usat cada mitjana. Encara així, van notar immediatament que una cosa inusual succeïa en qualsevol prova que involucrés al Subjecte 33, perquè els insectes s'abalançaven directament sobre les seves mitjanes. "Era evident als pocs segons de començar l'assaig", diu De Obaldia.

Tot seguit, i en vista d'aquests resultats, els investigadors van analitzar als diferents voluntaris per a saber què els diferenciava. Van usar tècniques d'anàlisi química per a identificar 50 compostos moleculars presents en la pell dels participants. Va ser llavors quan van descobrir que els voluntaris més atractius per als mosquits produïen nivells d'àcid carboxílic molt més elevats que els altres.

Aquesta substància és usada pels bacteris de la pell per a produir l'olor corporal que té cada humà i que és únic en cada persona.

Aquest descobriment obre la porta a la fabricació de productes repel·lents de mosquits que redueixin la presència d'aquests àcids o bé afectin els bacteris que produeixen l'olor corporal de cada persona.

Encara que l'experiment (que posteriorment es va ampliar a més participants, amb idèntics resultats) es va realitzar amb la citada espècie de mosquit, les investigadores consideren que altres espècimens tindrien el mateix comportament.

Estudi de referència: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0092867422009278?via%3Dihub