Des que es va detectar el coronavirus, el SARS-CoV-2 ha mutat per sobreviure i, per tant, comprèn diferents variants. La primera i més letal va ser l’Alfa, i la que domina des de fa mesos a Espanya i arreu del món és l’òmicron i, en concret, els llinatges BA.4 i la BA.5. El virus se sent còmode en el fred i els casos de covid repunten arreu del món durant aquesta època de l’any. A més, ho fan a través de dues noves subvariants: la BQ.1 i la BQ.1.1. El problema no és que el virus continuï mutant, que és una cosa normal, sinó que les autoritats estimen que les noves soques causaran el 50% dels contagis a Europa entre finals de mes i principis de desembre. Donada la seva alta transmissibilitat, la BQ.1.1 ha passat a dir-se popularment ‘gos de l’infern’. I clar, aquest nom fica la por al cos a qualsevol.

El Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) va emetre el 7 de novembre un informe amb l’actualització de la situació epidemiològica de les variants de covid a Espanya. Els cribratges aleatoris mitjançant PCR a les comunitats autònomes van demostrar que els llinatges BA.4 i BA.5 van provocar entre el 90,7% i el 100% dels contagis entre el 24 al 30 d’octubre.

No obstant, el document alerta del «ràpid ritme de creixement» de la variant BQ.1 i la seva derivada, la BQ.1.1 en altres països europeus, anomenades pels científics Tifó i Cèrber, respectivament. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, va informar el 3 de novembre davant la Comissió de Sanitat i Consum del Congrés dels Diputats que les infeccions per aquest subllinatge suposa el 2,7% dels casos totals al país.

Com passa de dir-se Cèrber a ‘gos de l’infern’?

El canvi de nom d’aquesta soca està a les xarxes socials i els mitjans de comunicació. En la mitologia grega, Cèrber és el gos de tres caps del déu Hades a l’inframon, per això el sobrenom final de ‘gos de l’infern’.

A falta del que passi a finals de mes i al desembre, les primeres dades mostren que la seva arribada a Espanya és tranquil·la. Això sí, cal mirar a Europa, ja que en alguns països ja suposa el 37,5% dels positius.

Símptomes del ‘gos de l’infern’ i Tifó

Segons els experts, les subvariants BQ.1 i la BQ.1.1 contenen modificacions que dificulten que el sistema immunitari reconegui i neutralitzi el virus. Per això tenen una transmissibilitat més elevada, al marge que les persones estiguin vacunades o no. En aquest sentit, encara no se sap quan protegeixen les punxades contra la covid.

Els símptomes de Cèrber i Tifó són similars als de les anteriors. Al cap i a la fi, es tracta d’una mutació de la variant òmicron. Per tant, els signes més comuns en cas de contagi són la febre, la tos, el mal de coll, la fatiga, el malestar general i dolors musculars, la congestió i secreció nasal, el mal de cap, la sensació d’ofec i la pèrdua d’olfacte i gust.