La segona jornada sobre «El maltractament a les persones grans, reflexionem sobre el bon tracte i el model de cures» va tenir lloc el divendres 4 de novembre, a l’Auditori dels Caputxins de Figueres, organitzada per la Fundació Salut Empordà i el Consell Comarcal. L’acte, conduït per Sergi Caballero, el va conformar cinc xerrades de diferents especialistes en geriatria, psicologia, pediatria i altres sectors de l’àmbit sanitari. L’objectiu era definir el significat de maltractament i conscienciar les persones professionals i també d’altres sectors sobre detectar un greuge i oferir eines de sensibilització per a mediar-lo, des del respecte, la intimitat, la dignitat i, la presa de decisió de les persones grans mentre tinguin la capacitat de fer-ho. L’Alt Empordà compta amb una trentena de casos d’abús a aquest col·lectiu i, a escala general, l’OMS apunta que «la discriminació per edat es troba en la tercera posició, després del feixisme i el racisme», són unes xifres desesperants. De fet, alguns professionals exposaven que «una de cada sis persones grans ha patit maltractament» i, també, manifesten la preocupació que les dones d’edat avançada visquin soles.

Un dels altres problemes que destaquen els experts és el fet que «la societat no tolera el ritme de les persones grans, per exemple, en un supermercat, en què han de comptar monedes per pagar la seva compra». Es pregunten si estem en una societat gerofòbica, en què persisteix el concepte d’edatisme des dels anys seixanta. Existeixen estereotips i perjudicis sobre la vellesa, però «quantes vegades hem sentit la frase: ens fem grans?», coincideixen Glòria Pla, psicòloga i tècnica de l’equip d’Atenció a les Famílies i Envelliment Actiu de Benestar del Consell de l’Alt Empordà, i Sandra Devesa, coordinadora de la Unitat de Treball Social de la Fundació Salut Empordà.

Ambdues exposen algunes de les accions que han dut a terme mitjançant el treball en xarxa, així com, «La Taula Comarcal», una activitat que es treballa escoltant els usuaris i les usuàries, per donar-los veus i protagonisme en la presa de decisions i aspectes de la seva vida, com ara, anar a una residència. Pla i Devesa incideixen a trencar la imatge social de la vellesa com quelcom deteriorant, per tal de canviar la mirada i fer front a la solitud no volguda, des d’una perspectiva preventiva.

El 2019 es va fer una proposta d’aquesta «Taula» que, a través de comissions i amb la participació activa de les persones en edat de vellesa, s’oferien formacions específiques sobre la presa de decisió informada, protocols de maltractament als centres residencials i accessibilitat al fenomen complex, en funció de les necessitats de les mateixes protagonistes. La Taula, a més, és útil per a les famílies perquè no sobrecarreguin en les cures dels familiars en aquesta situació i acompanyar-los i ajudar-los a prendre decisions conjuntes. És una realitat social que necessita un canvi d’actitud i amplitud de recursos.