La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és una malaltia ocular crònica i degenerativa que suposa una de les principals causes de pèrdua greu de visió i ceguesa en persones més grans de 55 anys. A més, tenint en compte que està íntimament relacionada amb l’envelliment, s’estima que el nombre de persones amb degeneració macular es pugui duplicar en els propers 20 anys, a causa de l’augment de l’esperança de vida de la població. Afecta la zona de la retina especialitzada en la visió fina dels detalls i que ens permet llegir o distingir les cares de les persones (la màcula). D’aquesta manera, els malalts de DMAE perden progressivament la visió central, fet que dificulta que duguin a terme tasques de precisió, com ara conduir, llegir o escriure. En canvi, sí que es manté una visió més perifèrica.

Dins la fase avançada, n’hi ha de dos tipus: la seca i la humida. Aquesta última és la variant menys freqüent de degeneració macular associada a l’edat però és la que té una progressió més ràpida. Requereix tractament immediat per a evitar que es destrueixi la visió central de manera irreversible en un període curt de temps.

Es calcula que la malaltia afecta un 7,2% de la població gironina de més de 55 anys, percentatge lleugerament inferior a la mitjana estatal, que és del 7,7%. I els darrers estudis constaten que la malaltia ha anat en augment i es detecta en persones més joves.

La malaltia consta de tres fases: precoç, intermèdia i avançada i és en aquesta última quan, fins ara, es duia a terme un tractament basat en un fàrmac que s’havia d’injectar cada mes o dos mesos. «Funciona bé, però és de poca durada i cal administrar-lo sovint», explica Sergi Prades a aquest diari, adjunt del servei d’oftalmologia de l’hospital de Figueres.

Primer hospital públic

En canvi, el nou tractament, que s’ha posat en pràctica a l’hospital de Figueres, per primera vegada en un centre sanitari públic d’àmbit estatal, es pot administrar cada tres mesos i «és una mica més eficaç i potent, a més que s’obté un benefici més gran perquè s’ha d’administrar en menys ocasions», concreta Prades.

El fàrmac de Novartis ja fa temps que es va aprovar als Estats Units i Europa, però fa uns tres mesos que l’Agència Espanyola del Medicament l’ha autoritzat. Sanitat també va aprovar aquesta setmana el finançament del medicament en el Sistema Nacional de Salut.

Prades destaca positivament que un hospital comarcal com el de Figueres sigui el primer a implementar el tractament. «Tot i que es tracti d’un fet anecdòtic, perquè a hores d’ara també s’haurà començat a posar en pràctica en molts altres hospitals, no deixa de ser remarcable i es trenca la idea que només els hospitals de referència impulsen els mètodes més innovadors».

Casualment, el primer centre sanitari estatal que va implementar el tractament va ser la Clínica Girona, fa dos mesos i mig. Prades recorda que els tràmits en la sanitat privada solen ser «més ràpids» i també hi té a veure el factor econòmic.

L’oftalmòleg manifesta que el fàrmac ja fa temps que s’aplica a la resta d’Europa però «les negociacions a Espanya s’han allargat molt». Tot i així, quan el medicament va estar disponible, «la farmacèutica va contactar amb nosaltres i el va posar a la nostra disposició; casualment teníem els pacients amb els requisits necessaris i de seguida el vam poder aplicar», concreta.