El servei d’Urgències de l’Hospital de Figueres ha atès aquest juny passat 7.324 visites, una mitjana diària de 244. Aquesta xifra indica, segons la Fundació Salut Empordà, que l’activitat s’ha recuperat i, fins i tot, s’ha situat per sobre de les dades que es registraven l’estiu prepandèmic del 2019. Fa tres anys, coincidint amb les mateixes dates, l’Hospital va rebre 7.171 urgències, amb una mitjana diària de 239, i el punt més baix de consultes es va produir el juny del 2020, amb 4.445 visites, una mitjana diària de 148.
El cap del servei d’Urgències de l’Hospital de Figueres, el doctor Carles Sardà, i la cap d’infermeria d’Urgències, Sandra Duran, expliquen que el 25 de juny, per exemple, van registrar un pic de visites, amb 333 urgències ateses en un sol dia. «A Urgències, no pots tancar la porta a ningú, però ens trobem que, a més de ser el lloc on arriben persones greus, també arriben persones sense gravetat que no haurien de tenir cabuda en unes urgències hospitalàries. Per això, s’ha establert un sistema de triatge, segons el grau de complexitat del pacient, de l’1 al 5», expliquen el doctor Sardà i Sandra Duran, i també descriuen aquesta numeració: «El 5 podria ser el més lleu i l’1 correspon a la urgència extrema. Per exemple, per una otitis, un refredat o un mal de queixal, una persona no té la necessitat de ser atesa en un hospital, però els atenem, i aquests casos són de nivell 4 i 5. Una urgència hospitalària es considera que ha de tenir un nivell de prioritat 1, 2 o 3. Aquest últim, el 3, no és una urgència vital, però requereix proves complementàries que només es poden fer en un centre hospitalari, com poder ser analítiques, radiografies, escàners o electrocardiogrames».
Torns de dotze hores
A Urgències de l’Hospital de Figueres, hi ha actualment dinou metges. Els facultatius estableixen torns de dotze hores, amb una mitjana de tres o quatre metges que treballen en els nivells 1, 2 i 3 i dos metges per als nivells 4 i 5. El servei d’Urgències també compta amb un sistema d’ambulància medicalitzada, en què hi ha un metge i una infermera que formen part de la plantilla pròpia de l’hospital, mentre que el tècnic de transport sanitari depèn del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
Pel que fa a l’estructura d’infermeria d’Urgències, hi ha nou infermeres al torn de matí, nou més al torn de tarda i set al torn de nit. «A diferència dels metges, els torns d’infermeria són de 6 hores i 83 minuts al matí i a la tarda, mentre que a la nit són de 10 hores i vint-i-pocs minuts», anota Sandra Duran. «Els professionals que treballen a Urgències són experts en moltes especialitats?», pregunto als dos responsables del servei. El doctor Sardà exposa que sempre s’intenta contractar «el metge més expert que trobes i formar-lo en allò que necessita reforçar, sigui en ecografia, ventilació mecànica, traumatologia...».
Dels tres o quatre metges que estan atenent els pacients dels nivells 1, 2 i 3, sempre n’hi ha un del grup professional M1, més expert, i és el que s’encarrega de la guàrdia i de la reanimació d’urgències. «Els malalts més greus els porta sempre el metge més expert de la guàrdia», remarca el doctor Sardà. En infermeria, també l’expertesa és un plus, com diu Sandra Duran, i hi afegeix: «Totes hem d’acabar tenint aquesta expertesa a través del temps i de la formació». «Les tasques d’infermeria es reparteixen entre l’àrea de baixa complexitat, nivells 4 i 5, i els nivells 1, 2 i 3, on hi ha les àrees de trauma, medicina respiratòria, medicina no respiratòria, observació, preingrés, semicrítics, monitoratge i també pediatria», explica la cap d’infermeria.
A Urgències, l’atenció al pacient es fa seguint un criteri de prioritat i, com diuen els responsables del servei, «la prioritat no és l’hora a la qual s’arriba, sinó la gravetat». «Si hi ha una persona greu i una persona que no està greu, òbviament la primera que atendrem serà la que està més greu. Això fa que les persones que tenen un nivell 4 o 5 de triatge es trobin que han d’esperar molt», comenta el doctor Sardà. Sandra Duran hi afegeix que a Urgències s’ha d’atendre tothom. «Les persones que venen aquí no ho fan perquè volen, sinó perquè ho necessiten. Tots tenim família i amics o nosaltres mateixos ens posem malalts. És molt important l’empatia, la humanitat, sempre t’has de posar al lloc de les persones», diu la cap d’infermeria. I el doctor Sardà complementa aquest raonament amb una observació: «En aquesta comarca, hi ha població molt envellida, a Urgències ve molta gent gran, en un estat de fragilitat molt gran, a la qual s’ha de tractar amb molt de respecte».
La Covid també entra per la porta d’Urgències, si bé actualment, quan ens trobem en una setena onada, la gravetat dels malalts és menor si es compara amb l’onada anterior, que es va donar per tancada a principis d’aquest any. «Hi ha molta població vacunada i possiblement aquells que no s’han vacunat estan immunitzats perquè ja l’han passat», reflexiona el doctor Carles Sardà.
Tant el metge com la infermera anoten que, en època estival, el volum de persones que resideix o que està de pas a l’Alt Empordà creix i que, en conseqüència, també augmenta el volum de persones que necessiten atenció a Urgències. Es dona la circumstància que, per tal de cobrir vacances dels professionals que treballen a la Fundació Salut Empordà, s’han contractat 52 persones en concepte de reforços d’estiu. Es tracta de 24 infermeres, 17 auxiliars d’infermeria i 11 professionals de l’àrea d’administració.
Tendència a l’alça segons el balanç de quatre anys
La Fundació Salut Empordà ha fet públic el balanç de pacients atesos en el primer semestre dels últims quatre anys al servei d’Urgències de l’Hospital de Figueres. D’acord amb les dades dels primers sis mesos de l’any, aquest servei va rebre 40.391 pacients el 2019; 28.921, el 2020; 32.300, el 2021, i 37.198, el 2022. Malgrat no igualar encara el nombre de pacients atesos fa tres anys de gener a juny, les projeccions per als pròxims mesos indiquen que es tancarà el 2022 amb una dada d’urgències ateses superior a la de l’any 2019.
