La Unitat de Diàlisi de l'hospital de Figueres ha impulsat un assaig clínic per conèixer l'afectació que tenen els diferents tipus d'agulles que es fan servir sobre els vasos sanguinis. En aquest assaig hi participen quatre infermeres de la Unitat de Diàlisi del servei de Nefrologia de l'hospital. Aquest estudi experimental comprova les agulles metàl·liques convencionals amb els catèters fístula arteriovenós. L'objectiu és determinar si aquest últim tipus de punció danya menys els vasos sanguinis i això permetria allargar més l'accés vascular. A més, les quatre infermeres asseguren que amb aquest catèter es reduiria el risc d'hematomes i permetria més mobilitat dels pacients.

La Fundació Salut Empordà ha començat el tercer assaig clínic propi i el segon del servei de Nefrologia. En aquest cas l'estudi es fa des de la Unitat de Diàlisi i està liderat per les infermeres Laia Reixach, Hilda Fernández, Isabel Pérez i Alícia Rey. Es compararan dos tipus d'agulles per fer la punció a les persones que han de fer diàlisi: les agulles convencionals i els catèters arteriovenosos.

Per fer les puncions i arribar a la fístula arteriovenosa interna nativa s'utilitzen dues agulles que queden introduïdes dins de la vena durant tota la sessió d'hemodiàlisi. Aquestes agulles poden provocar un dany a les parets de les venes i redueixen el moviment del pacient i també la durabilitat d'aquest accés vascular.

Per contra, amb el catèter consta d'una cànula de plàstic. Quan s'ha fet la punxada, l'agulla es retira i només queda la cànula de plàstic a l'interior. Això fa que no es produeixin danys a l'interior dels vasos sanguinis i també redueix el risc de tenir hematomes, a la vegada que permet més mobilitat als pacients.

Segons apunten les infermeres, per fer una diàlisi òptima és imprescindible disposar d'un accés vascular adequat i el millor d'ells és la fístula arteriovenosa interna nativa. Es tracta d'una unió entre una artèria i una vena que fa que hi hagi un flux de sang més elevat i suficient per a l'hemodiàlisi. Per això és important que els pacients mantinguin aquests punts de punció en bon estat.

Si hi ha trombosi o altres complicacions com ara hematomes, cal fer angioplàsties al pacient, buscar noves fístules o substituir-la per un catèter. Cal tenir en compte que les FAVn registren una taxa de complicació i infecció més baixa que els catèters i redueixen la morbimortalitat. Per això aquest assaig clínic és de gran rellevància per al servei de Nefrologia, perquè permetrà identificar quin material danya menys la paret de la fístula i en garanteix la seva supervivència per més temps. A la vegada que s’emmarca en la voluntat dels professionals d’individualitzar la punció a cada pacient i poder fer una prevenció abans que la fístula s’aturi.

Dotze pacients participen a l'estudi

L'assaig clínic comptarà amb la participació de dotze pacients que han de fer tractaments d'hemodiàlisi i tenen condicions anatòmiques semblants. Es dividiran en dos grups de forma aleatòria i a sis d'ells se'ls punxarà amb agulles convencionals i als altres sis amb el catèter.

Per al control dels resultats, a tots els pacients se’ls ha fet una ecografia inicial, se’ls efectuarà un seguiment setmanal (s’aprofitarà que acudeixen al servei de Diàlisi a fer-se hemodiàlisi tres cops per setmana) i se’ls realitzarà una ecografia final passats els 8 mesos de l’assaig clínic.

A més de valorar ecogràficament l’afectació de la paret posterior de la FAVn en relació a l’elecció del material de punció (agulla metàl·lica o catèter fístula), l’assaig clínic també vol comprovar si hi ha diferències pel que fa al dolor en la punció, registrar el temps d’aparició de la lesió a la paret vascular, si fos el cas, i analitzar possibles complicacions com hematomes i extravasacions.