El virus SARS-CoV2, causant de la covid-19, ha generat una situació d’emergència a escala global. Una de les dianes que té aquest virus és l’endoteli, el teixit que recobreix l’interior de tots els vasos sanguinis.
En aquest teixit, el SARS-CoV2 pot produir una disfunció endotelial i un desequilibri en l’homeòstasi vascular. Per valorar aquest dany vascular, s’observa el nombre de cèl·lules endotelials progenitores (CEPs).
Un nou estudi del grup de recerca Respiratori de l’Institut d’Investigació Biomèdica (Idibgi), publicat a la revista científica Translational Research, mostra, per primer cop, un increment anormal d’aquestes cèl·lules en pacients, tres mesos després d’haver superat la covid-19. En l’estudi s’han comparat les cèl·lules amb mostres de control de pacients que no han passat la malaltia.
La recerca, que ha estat liderada pel cap de grup, Dr. Ramon Orriols, que també és cap del servei de pneumologia de l’hospital Trueta i el Santa Caterina, i la investigadora Dra. Olga Tura, i té com a primeres autores a les investigadores Paula Poyatos i Neus Luque, no ha trobat cap diferència en la producció de CEPs entre els pacients que van patir un embolisme pulmonar i aquells que no el van patir durant la malaltia de la covid-19.
En canvi, quan s’han fixat en els nivells de pressió arterial d’oxigen, sí que s’observa que els pacients que en presentaven un nivell més baix en el moment de l’ingrés, tres mesos després tenen un nombre més elevat d’aquest tipus de cèl·lules, anomenades CEP. D’aquesta manera, els resultats confirmarien la presència d’una seqüela vascular post-covid-19.
El sistema vascular, també anomenat aparell circulatori, consta dels vasos que transporten sang i limfa a través del cos. Les artèries i les venes transporten sang i així subministren oxigen i nutrients als teixits del cos i eliminen les deixalles dels teixits. Els vasos limfàtics transporten líquid limfàtic (un líquid clar, incolor que conté aigua i glòbuls blancs). El sistema limfàtic ajuda a protegir ia mantenir el medi líquid del cos mitjançant el filtratge i drenatge de la limfa a totes les parts del cos.
Augmenta la covid persistent
D’altra banda, professionals de la salut calculen que unes 300.000 persones a Catalunya tenen covid persistent. Així ho van explicar dijous en el primer congrés a Barcelona dedicat a la problemàtica, de la qual van admetre que encara hi ha «poca informació». «Com influiran les diferents variants o si la vacuna podrà o no protegir en més o menys mesura, són dubtes que ens falta resoldre i per això és molt important fer molta recerca», va explicar la coordinadora de la unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Lourdes Mateu.
Segons recull ACN, en aquest sentit, va assenyalar que de moment no han notat un empitjorament de l’estat dels pacients amb covid persistent que s’han tornat a reinfectar del virus. Entre els símptomes més comuns que presenten els afectats, Mateu va destaca la fatiga, el cansament extrem, l’ofec, les taquicàrdies, el dolor toràcic o el dolor articular.
