Tots coneixem a dones que durant anys i anys se sotmeten a dietes molt estrictes, a entrenaments durs i continus, a tractaments estètics per a eliminar el greix que a poc a poc se'ls acumula de melic per a baix. Però tot els resulta debades.
El greix acumulat segueix i les extremitats inferiors comencen a fer mal i a pesar, afectant greument la qualitat de vida d'aquestes dones. Així comença el periple per especialistes buscant que algú doni amb la tecla de què els està passant.
No parlem ni de sobrepès ni d'obesitat, ni de cel·lulitis. Estem parlant de lipedema. Una patologia que fins a 2018 no havia estat reconeguda per l'OMS.
Es tracta d'una malaltia crònica que no té cura, que requereix tractaments per a tota la vida i que afecta gairebé en exclusiva a les dones.
El lipedema és, avui dia, una de les malalties més infradiagnosticades en el sector de la medicina, tot i que afecta fins al 20% de la població mundial, sent el 99% dones.
Què és el lipedema?
La definició científica de l'OMS és un excés de greix del melic cap avall. Però amb la particularitat que aquest greix malalt que s'acumula provoca "molt dolor, fragilitat capil·lar (aparició d'hematomes sense motius aparents)", explica el doctor Jesús Olivas-Menayo, cirurgià plàstic de la Clínica FEMM.
Visualment, aquestes dones presenten una gran desproporció entre la part superior del seu cos i les extremitats inferiors, des del melic fins als turmells.
El greix malalt també produeix hematomes i dolor agut al tacte o en realitzar moviments amb impacte, com baixar escales a una certa velocitat, i retenció de líquids. A més, produeix greus seqüeles en la salut mental dels pacients.
Tipus de lipedema
El doctor Olives explica les diferents formes en les quals es pot presentar aquesta patologia:
- Tipus 1. L'acumulació de greix malalt se situa des del melic fins a meitat de cuixa.
- Tipus 2. En aquests casos l'adipositat està més estesa, en concret des del melic fins al genoll.
- Tipus 3. Aquí el greix malalt afecte a tota l'extremitat, fins al turmell.
- Tipus 4. Aquest és tipus de lipedema és molt infreqüent. En aquests casos les dones afectades acusen l'acumulació de greix no sols en les extremitats inferiors, sinó també als braços.
- Tipus 5. Són pocs els casos d'aquest lipedema que només afecta el tram entre els genolls i el turmell.
Què provoca aquesta acumulació patològica de greix?
Com explica el doctor Olives-Menayo encara queda molt a investigar sobre el lipedema, però amb els estudis científics dels quals es disposa fins ara és clara l'íntima relació d'aquesta malaltia amb els canvis hormonals.
El lipedema comença a aparèixer en la pubertat i augmenta amb els embarassos.
També és molt comú entre aquelles dones que prenen anticonceptius estrogènics o aquelles que han sofert tumors hormonodepenents, com alguns càncers de mama.
És precisament aquesta relació hormonal el que la converteix en una malaltia eminentment femenina (el 99% dels casos).
Però cal no oblidar tampoc el component genètic. El cirurgià de la Clínica FEMM explica que "és una patologia hereditària. Entre el 20 i el 50% de les pacients que amb lipedema, tenen familiars directes que també ho pateixen".
Què distingeix el lipedema d'altres patologies
Quan les dones afectades per aquesta acumulació desproporcionada de greix que els provoca dolor i pesadesa acudeixen al metge, normalment són remeses a especialistes en circulació sanguínia. I és que el desconeixement que encara hi ha sobre el lipedema fa als professionals sanitaris pensar en una altra malaltia, el linfedema.
Les diferències entre totes dues patologies les explica el doctor Olives:
- El linfedema consisteix en una inflamació dels teixits a causa de l'acumulació de líquid, no de greix.
- El linfedema sol ser unilateral, afecta només a una de les dues extremitats mentre que el lipedema ho fa en ambdues.
- Una senyal molt característica del lipedema és que els peus del pacient no es veuen inflamats ni inflats, excepte en els casos més avançats.
- El lipedema és una malaltia femenina.
- En el linfedema no hi ha dolor perquè la inflor de l'extremitat el que provoca és una compressió en els nervis tal, que directament els pacients perden la sensibilitat.
Tampoc s'ha de confondre amb l'obesitat. En el lipedema es produeix una desproporció entre la part superior del cos, prim, i la part inferior, mentre que l'obesitat afecta a tot el cos i, a més, no fa mal. També és important saber que mentre una persona amb obesitat pot respondre a una dieta i a la realització d'exercici, les dones amb lipedema no.
Quin és el tractament per a pacients amb lipedema?
L'objectiu dels tractaments contra el lipedema res té a veure amb una qüestió estètica. Es tracta de millorar la qualitat de vida de la pacient eliminant el dolor i la sensació de pesadesa que aquesta patologia provoca.
Com explica el doctor Olives: "El lipedema és una malaltia crònica, per la qual cosa les pacients que la sofreixen poden passar anys, i fins i tot tota la seva vida, patint els seus efectes si no se'ls diagnostica. I pot agreujar-se fins a derivar en lipolinfedema, una afectació greu del sistema limfàtic", que pot portar fins a l'amputació de l'extremitat afectada.
Abordar la malaltia requereix un equip multidisciplinari en el qual participin especialistes en cirurgia plàstica, nutrició, fisioteràpia, medicina estètica i entrenament esportiu.
Una vegada la pacient és diagnosticada de lipedema, la liposucció és el tractament més efectiu. Però és una liposucció diferent de la que es realitza per motius estètics, perquè el que fa és eliminar el major nombre de cèl·lules grasses malaltes possible.
Amb aquesta intervenció quirúrgica s'alenteix l'avanç del lipedema, ja que impedeix que l'índex de massa corporal augmenti després de la cirurgia.
Però per a aconseguir estabilitzar la malaltia, serà necessari que la pacient realitzi una sèrie de canvis en el seu estil de vida. Aquests canvis afecten principalment dues àrees: l'alimentació i l'esport. I no hi ha receptes genèriques. Tant el tractament nutricional com l'esportiu posterior a la cirurgia han d'estar personalitzats per a cada pacient.
En el cas que la pacient no desitgi passar per la liposucció, o per motius mèdics no pugui, existeixen altres tractaments més conservadors per a millorar el dolor i la pesadesa. La doctora Elena Moreno, especialista en la Clínica FEMM, explica que entre els tractaments alternatius destaquen la mesoteràpia, la carboxiterapia o la radiofreqüència Morpheus 8.
En qualsevol dels dos casos, quirúrgic o conservador, la pacient ha d'incorporar els canvis de nutrició i esport a la seva vida quotidiana per a mantenir estable el lipedema.
