Allargar el confinament estricte a Barcelona durant un any hauria augmentat un 10% els casos d'ictus i infart de miocardi a causa del descens generalitzat de l'activitat física. Així ho apunta un estudi, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) publicat a Environmental Pollution. De l'anàlisi feta també es desprèn que la hipotètica extensió del confinament durant dotze mesos hauria derivat en un increment del 8% en els diagnòstics de depressió i del 12% d'ansietat pel mateix factor causant. També generaria un impacte negatiu en la salut mental no poder gaudir d'àrees verdes. Per contra, el descens dels nivells de contaminació i de soroll a causa de les restriccions tindrien beneficis positius.
S'estima que en cas d'haver-se sostingut durant tot un any la reducció en les concentracions de NO2 registrades durant el primer confinament, a la ciutat de Barcelona s'haurien pogut prevenir un 5% dels infarts de miocardi, un 6% dels ictus i un 11% dels diagnòstics de depressió. L'impacte que les millores en els nivells de soroll hauria tingut a llarg termini a Barcelona s'estima en la prevenció d'un 4% dels infarts de miocardi anuals, un 7% dels ictus i un 4% de les depressions diagnosticades. Per a l'extrapolació s'agafen com a referència les dades reals del primer confinament, període en el qual les concentracions de diòxid de nitrogen (NO2) van caure un 50% de mitjana, els nivells de soroll diaris es van reduir en 5 decibels (dB A) i l'activitat física es va reduir en un 95%.
Els casos d'Estocolm i Viena
Així, amb la hipòtesi d'un any, l'estudi conclou que el descens de l'activitat física té més impacte en la salut que el descens de la contaminació o el soroll. I ho conclou analitzant també les dades que s'obtindrien a Estocolm i Venècia si els confinaments en les dues ciutats s'haguessin ampliat durant un any.
Estocolm, on les mesures van ser molt més laxes i subjectes, en últim terme, a la responsabilitat i el "sentit comú" individuals; i, finalment, Viena, que va comptar amb unes mesures intermèdies.
En el cas d'Estocolm, els nivells d'NO2 van caure un 9%, la mitjana diària de soroll es va reduir en 2 dB (A) i l'activitat física va caure un 42%. L'estudi calcula que tot i ser la ciutat analitzada amb el descens més lleu en els nivells d'activitat física, allargar la situació de confinament durant un any hauria produït increments del 3% en les incidències respectives d'ictus i infarts de miocardi, d'un 2% en els diagnòstics de depressió i d'un 3% dels casos d'ansietat.
Per contra, la reducció dels nivells de contaminació previndria un 1% dels diagnòstics de depressió i la reducció acústica reduiria un 2% els diagnòstics d'infarts de miocardi i depressions i un 4% els casos d'ictus.
A Viena, que va comptar amb unes mesures intermèdies entre Barcelona i Estocolm, la contaminació per NO2 va caure en un 22% i la mitjana diària de soroll es va reduir únicament en 1 dB (A), mentre que l'activitat física va decréixer en un 76%. La reducció de l'activitat física a Viena durant tot un any, al seu torn, hauria pogut conduir a un augment del 5% de la incidència anual d'ictus i infarts de miocardi, així com repunts del 4% i del 7% en els diagnòstics de depressió i ansietat, respectivament, d'acord amb l'anàlisi.
D'altra banda, els descensos estimats associats a una contaminació menor serien de l'1% per a ictus i infarts de miocardi i del 2% per als casos de depressió. A la capital austríaca, l'impacte positiu del descens de la contaminació acústica suposaria reduir un 1% la incidència tant d'infarts de miocardi, com d'ictus i depressions.
"Malgrat les diferències observades en les tres ciutats, hi ha un patró que es repeteix i és que els beneficis de salut que derivarien de la millora de la qualitat de l'aire i del soroll no aconseguirien compensar els efectes profundament negatius de la caiguda en els nivells d'activitat física", resumeix Sarah Koch, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.
