Xavier Suàrez, infermer especialista en serveis i programes d’actuació a adolescents envers la gestió de les emocions i salut mental, assegura que es calcula que el 3,6% dels nens i joves de 10 a 14 anys i el 4,6% dels de 15 a 19 anys pateixen un trastorn d’ansietat. Segons ell, també es calcula que l’1,1% dels nens i joves de 10 a 14 anys i el 2,8% dels de 15 a 19 anys pateixen quadres de depressió. «L’ansietat i la depressió presenten alguns símptomes iguals, com són canvis ràpids i inesperats en l’estat d’ànim», afirma l’especialista, el qual ha aportat aquestes dades durant una conferència online, organitzada per la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya (Fapaes).

La xerrada, titulada La salut mental i les emocions en l’adolescència, ha despertat l’interès de nombroses famílies, que s’han mostrat preocupades per situacions emocionals que afecten els seus fills. Durant la intervenció de Xavier Suàrez, els assistents han pogut anar fent aportacions per escrit i les més repetides tenen a veure amb la dificultat per trobar recursos públics per abordar aquestes problemàtiques.

L’infermer aconsella no deixar passar cap toc d’alerta que detectin en els fills: «El fet de no ocupar-se dels trastorns de salut mental dels adolescents té conseqüències que s’estenen a l’edat adulta, perjudiquen la salut física i mental de la persona i restringeixen les seves possibilitats de portar una vida plena en el futur». Xavier Suàrez contextualitza aquesta frase aportant dades a escala mundial: «En el món, un de cada set joves de deu a dinou anys pateix algun trastorn mental, un tipus de trastorn que suposa el 13% de la càrrega mundial de morbilitat en aquest grup d’edat». També assenyala que la depressió, l’ansietat i els trastorns de comportament es troben entre les principals causes de malaltia i discapacitat entre els adolescents, i recorda que el suïcidi és la quarta causa de mort entre els joves de 15 a 19 anys. L’especialista alerta que el retraïment social de l’adolescent pot provocar l’aïllament i la soledat.

Xavier Suàrez fa referència, d’altra banda, als hàbits de vida que incideixen en l’estat físic, mental i social de cada persona i que determinen la presència de factors de risc o de factors protectors del benestar. I, per això, destaca quins són aquells hàbits socials i emocionals més importants que cal potenciar en l’adolescència: patrons de son saludables, pràctica d’exercici físic, habilitats per mantenir relacions interpersonals, afrontar les situacions difícils i aprendre a gestionar les emocions.

Per contra, l’especialista explica que hi ha estils de vida nocius que contribueixen a l’estrès durant l’adolescència, com l’exposició a l’adversitat, la pressió social dels companys o l’exploració de la pròpia identitat. Xavier Suàrez remarca que hi ha riscos reconeguts per a la salut mental dels joves, com són la violència, una educació molt severa per part dels pares o problemes socioeconòmics.

La salut mental dels professionals de la docència

Xavier Suàrez dedica una part de la seva conferència als docents. Segons ell, l’estrès laboral i la salut mental són els aspectes que més incideixen en la seva salut. Hi ha aspectes de la seva feina, com un augment de les exigències de les famílies, una crítica social contínua, la resolució de conflictes entre alumnes o la desmotivació d’alguns estudiants que contribueixen a patir Síndrome de Burnout.