La feminització del sector sanitari és una evidència des de fa anys. I aquest augment de la presència de dones no només es fa palès en l'àmbit de la infermeria, sinó que el nombre de metgesses cada vegada és més elevat en comparació al total de metges. La diferència s’observa tant en hospitals com en l’atenció primària. De fet, les últimes dades de l'Institut Català de la Salut (ICS) de Girona constaten que més de tres quartes parts de la plantilla de l'hospital Trueta i dels CAPs que formen part de l'ICS són dones. Això fa que, en tot el conjunt, el 78% de professionals de l'ICS són dones i el 24%, homes.

Aquesta diferència podria atribuir-se a diversos factors, tot i que la principal causa es deuria al fet que «tradicionalment, les dones s’han associat més a la cura dels altres, sobretot en l'àmbit familiar i, a mesura que s'han anat introduint en l'àmbit universitari, s'han decantat per carreres que impliquen aquesta vocació», corroboren Marta Fabrellas, infermera i adjunta de recursos humans al Trueta i Yolanda Silva, neuròloga, investigadora i cap de formació de l’hospital, a aquest diari.

Malgrat tot, la bretxa de gènere continua sense donar treva entre els alts nivells de la professió mèdica. «Tot i que hi ha càrrecs directius ocupats per dones, encara hi ha molts caps de servei que són homes», explica Silva. La neuròloga pot observar aquest canvi de tendència general des de la base, és a dir, la universitat. De fet, cada vegada s'incorporen més dones que homes a les facultats de Medicina i ja arriben gairebé al 70% del total d'estudiants d'aquesta disciplina.

Però aquest canvi demogràfic no s'ha traduït als càrrecs de més responsabilitat: a mesura que avança la carrera professional, la feminització de la professió es va reduint.

Aquesta discriminació es deu al fet que hi ha menys dones candidates a aquest tipus de càrrec, ja que encara hi ha certa «inseguretat» i «por» de no complir les expectatives i, per altra banda, la complexitat de la conciliació.

Formació en lideratge

«A partir d’un estudi de l’ICS, es va evidenciar aquesta dificultat de les dones per accedir a alts càrrecs i va sorgir la idea d'impulsar un curs sobre lideratge en femení. Vaig ser-ne una de les alumnes i, actualment, faig de mentora per tal d'acompanyar altres dones que cursen en la segona edició de la formació», explica Silva, qui destaca la importància d'aquest curs, que promou eines bàsiques com l’autoconeixement i treball en equip, entre d’altres.

Una altra de les iniciatives que promou Silva, en aquest cas des de la universitat, és la «ciència de la diferència», és a dir, inculcar als joves que «és diferent el diagnòstic i tractament de la malaltia en homes i dones».

Dificultat de conciliació

Respecte al rol de les dones en l’àmbit sanitari, Fabrellas lamenta la «dificultat» de conciliació familiar, que s’ha accentuat durant la pandèmia, tenint en compte que es tracta d’un sector essencial amb poques possibilitats de teletreballar. «Notes que t'estàs perdent una part de la vida familiar que t'agradaria gaudir però has de fer el sacrifici, es tracta de buscar l’equilibri i fer la feina que t’agrada a més d’estar amb la família».