Els brots de sarna, o escabiosi, han augmentat a la Regió Sanitària de Girona al llarg dels últims mesos. Així ho ha confirmat Salut Pública a aquest diari, que constata que l’increment és generalitzat a tot Catalunya, tot i que la mitjana de casos és inferior. La declaració de l’escabiosi no és obligatòria en casos aïllats, però sí quan esdevenen brots, quan són dos o més casos relacionats en el temps i l’espai, s’han de declarar a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC).
Alguns estudis apunten que el confinament del 2020 hauria originat aquest creixement de casos, ja que la convivència durant un llarg període de temps hauria fomentat el contagi. La dermatòloga de l’hospital Trueta, Dolors Sitjas, també aposta per aquesta teoria, ja que uns mesos després es va detectar un increment d’àmbit «global» de casos de brots. «Sempre hi ha hagut contagis d’escabiosi però no de la magnitud que hem vist últimament», afirma.
La sarna es tracta d’una infecció de la pell causada per uns paràsits anomenats Sarcoptes scabiei que produeix picor. A vegades també es produeixen petites erupcions, èczemes i sequedat a la pell. Aquests àcars caven una mena de «túnels» a la pell i «no sempre és fàcil trobar-los». Les picors es poden localitzar en punts com els canells, laterals dels dits, aixelles, engonals i genitals i solen ser més persistents durant la nit. En els nens també se n’han detectat al cap.
Per tractar-la, normalment es recepta una crema tòpica de permetrina. S’ha d’aplicar per tot el cos, des del coll fins a la planta dels peus i el tractament s’ha de deixar actuar un mínim de 12 hores. Perquè el trectament sigui efectiu s’ha de repetir el procediment al cap de set dies i amb una o dues aplicacions s’acostuma a posar fi a la infecció.
Canvi en l’evolució
Malgrat tot, Dolors Sitjas explica que han observat un canvi de tendència en la malaltia. «Amb la crema ja no n’hi ha prou i cal receptar un medicament oral complementari per tal de combatre la infecció». A més, afegeix que «amb dues tongades hauria de ser suficient, però ens trobem casos en què el tractament s’ha de repetir fins a tres o quatre vegades»
Segons Sitjas, es desconeixen les causes exactes d’aquests canvis en l’evolució de la malaltia. Tot i així, admet que no és fàcil de detectar ja que fàcilment es pot confondre amb altres patologies. També admet que se sol diagnosticar a l’atenció primària i, degut a la pandèmia, s’han produït endarreriments en la detecció, fet que hauria propiciat que s’hagi estès més ràpidament entre el nucli familiar i social, pel desconeixement. «El contagi és més ràpid entre els joves, ja que tenen més contacte i si algú ho agafa, costa més dir-ho per vergonya», explica. També recorda que a vegades es pot tenir el paràsit però els símptomes no surten fins al cap d’uns dies i, mentrestant, es contagia igualment.
La higiene no és un factor
Respecte a això, la dermatòloga incideix en la importància de desmuntar falses teories sobre el contagi. «Hi ha gent que pensa que la manca d’higiene és el principal motiu de contagi i és mentida. Senzillament és la mala sort que algú t’ho transmeti. A més, si són contactes breus tampoc hi ha perill de contagi, com tampoc n’hi ha a bugaderies ni emprovadors de roba».
D’aquesta manera, els contactes més «íntims» són els principals factors de transmissió. Sitjas recomana que, en cas de contagi, cal rentar la roba, llençols i tovalloles a 60 graus. Si no és possible perquè la peça és delicada, s’ha de posar en bosses de plàstic hermètiques durant deu dies.
«Aquests paràsits sobreviuen amb el contacte amb queratina, per tant al cap d’uns dies allunyats de la pell, es moren».
Si algú nota símptomes, cal dirigir-se al centre d’atenció primària de referència per tal de tenir un diagnòstic clar i evitar-ne de falsos. Si la malaltia perdura, llavors el pacient se sol derivar a un dermatòleg, tot i que no acaba desencadenant patologies greus. Un cop s’ha superat, a vegades queden picors residuals que marxen al cap d’uns dies.
