La biotecnòloga Mireia Iglesias Algilaga va néixer a Castelló d’Empúries fa 27 anys i, des de fa poc més d’un mes, treballa al Laboratori Clínic de la Fundació Salut Empordà, a l’àrea de Microbiologia. Va obtenir el títol a la Universitat de Girona (UdG). Parlem amb Mireia Iglesias és un exemple de professional que va elegir una carrera de ciències per treballar en el món de la salut.
Quan va començar amb aquesta relació professional? Què l’atreu més de la biotecnologia?
Des de sempre que he tingut més facilitat per les matemàtiques i les ciències i, de petita, ja volia ser biòloga o metgessa. Vaig escollir Biotecnologia, perquè m’agradava el fet que em permetés treballar en el sector de la salut. A partir de llavors, em vaig anar informant per a mi mateixa. Soc jove i tinc molt per aprendre, encara.
En aquest temps de pandèmia, tot és més complicat...
Ha augmentat molt la feina, sí. Jo estava en un laboratori clínic de Figueres i tothom estava molt pendent del que passava i t’havies d’anar adaptant al dia a dia per treballar.
Li treu oportunitats el fet de ser una dona?
A l’època dels meus pares, les noies en carreres Stem (Science, Technology, Engineering y Mathematics) eren minoria, però, ara mateix, tant al Batxillerat Científic com al grau, la majoria ja acostumem a ser noies. No he trobat diferències entre els homes i les dones. Es valora la meva formació i no veig que hi hagi cap discriminació en aquest cas.
A on li agradaria arribar com a professional?
El que em plantejo és créixer en el dia a dia. Tenia clar que volia arribar a l’àmbit clínic i he tingut una plaça per treballar. No és fàcil arribar fins aquí. És un no parar perquè hi ha coses que canvien.
Estem preparats per obtenir objectius remarcables en aquest àmbit?
A la universitat, no et preparen per a això. Després de passar per la Universitat de Girona, vaig anar a Madrid a fer oposicions. Estudiava a la Complutense i, després, a la Universidad Camilo José Cela i vaig passar, també, per la Internacional de València.
