«La pandèmia ha fet aflorar moltes de les problemàtiques en salut mental»

Mentre era diputada al Parlament de Catalunya, en la XII Legislatura, la de l’1 d’Octubre, la rosinca Magda Casamitjana i Aguilà (1963) va entomar per delegació de l’aleshores presidenta, Carme Forcadell, una associació de mares amb perfils de fills amb una problemàtica d’elevada complexitat. Les va escoltar, van fer una compareixença punyent al Parlament i, llavors, el Govern va decidir fer un programa explícit sobre salut mental d’elevada complexitat. L’exalcaldessa rosinca va deixar l’escó al Parlament i ha treballat tres anys al Departament de Salut per crear un model d’atenció en salut mental que és un gran avenç.

Què proposa el Pacte Nacional per la Salut Mental de Catalunya?

La missió del Pacte és establir els criteris i les accions necessàries per desenvolupar un model d’atenció en salut mental i addiccions integral, i integrat, que garanteixi el dret a la salut mental de la població, mitjançant una visió i acció transversal. Amb especial èmfasi als drets de les persones, a la promoció, prevenció, atenció, rehabilitació de les persones, amb un enfocament comunitari, per millorar la qualitat de vida, al llarg del cicle vital, dels ciutadans. Alhora, té en consideració l’entorn i les determinants-factors en salut, per tal de reduir la morbiditat dels trastorns mentals i els trastorns de la conducta.

Aquí, hi entra tothom?

El model ha de ser per a tota la ciutadania i en qualsevol moment vital. És a dir, pels problemes lleus o esporàdics, com també pels més greus i de cures continuades. Començant pel benestar emocional en totes les accions que fa el Govern.El benestar emocional de les persones depèn dels polítics?

Ens toca als polítics definir la governança per a la continuïtat de l’atenció durant tot el dia, des que la persona es lleva fins que se’n va a dormir. Moltes vegades, el suport ha de ser intens i continuat en el temps. Hem de preveure una sola veu que acompanyi la persona als recursos o serveis que necessita en Educació, treball i ocupació, drets socials, cultura o oci justícia. Les persones han de tenir l’accés fàcil i coordinat.

Quins reptes tenen?

Els objectius que ens hem marcat són les recomanacions de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) al Mental Health Action Plan.

El primer objectiu és reforçar un lideratge i governança efectius per a la Salut Mental. El segon

és proveir uns serveis d’atenció de salut mental i serveis socials integrals i integrats basats en recursos comunitaris, sempre amb els drets de les persones en primer terme.

El tercer és i

mplementar estratègies per a la prevenció i promoció de la Salut Mental. El quart,

reforçar els sistemes d’informació, l’evidència i la recerca i innovació.

Com ha afectat emocionalment la ciutadania la pandèmia?

La pandèmia ha fet aflorar moltes de les problemàtiques en salut mental. La salut mental de la població en general ha quedat afectada d’una manera o altra. Ja no és un tema que passa a uns quants, sinó que passa a moltes persones. El tabú i l’estigma queda, ara, més al descobert i, per tant, tenim l’oportunitat de normalitzar una problemàtica que ha estat sempre mal vista, criminalitzada i molt poc coneguda.

En certa manera, ens ha canviat la vida.

Les conseqüències del confinament han afectat el dia a dia de molts de nosaltres. La manera de relacionar-se, de treballar a fora del lloc normalitzat, de viure en la societat dinàmica i, en aquest moment amputada, la pèrdua de feina per part de molts emprenedors o empreses petites, o la reclusió a casa, no ha estat bona en temes de convivència en moltes llars. Els joves i la gent gran són col·lectius sensibles, en aquest àmbit?

Els joves expressen els seus sentiments d’impotència o de por tots alhora i això ha provocat greus problemes de col·lapse a la xarxa. No hem de menystenir la solitud no volguda de moltes persones grans. Hi ha casos de suïcidi juvenil que espanten molt i que demanen acció immediata, i ens hi hem posat, però no hem d’oblidar, tampoc, els suïcidis de la gent gran que moltes vegades queden invisibles en la pròpia xarxa de salut mental. La societat civil ha fet una feina increïble. Les persones amb algun problema de salut mental haurien patit molt més i, sobretot, les persones que hi conviuen.

Creu que es destinen prou recursos a aquestes persones, la societat civil, que fa tan bona feina?

Cal, tant sí com no, garantir els recursos econòmics d’una manera continuada i sense tantes traves administratives. El teixit social és la gasolina del motor. L’administració hi posa el cotxe, però qui el mou per ser lliure i circular al seu ritme i aire són les associacions de cada territori.

Escoltar la persona protagonista del problema és essencial i també escoltar i donar suport a la família, amics i entorn més immediat. Escoltar i escoltar.

Vostè deia que el president Pere Aragonès s’havia arremangat i tirat a la piscina. Per què?

Primer de tot, perquè el president Aragonès és d’una sensibilitat en aquest tema enorme. Escolta i transmet el que pensa la gent del carrer, les famílies, els ajuntaments, els professionals, els proveïdors, les primeres persones i creu fermament que cal millorar l’atenció assistencial integrada per tots els departaments del Govern implicats i, sobretot, entoma el repte de fer canvis estructurals, des del punt de vista polítics, com pot ser la creació de l’Agència Social i Sanitària, imprescindible per seguir els models i directrius europees.

Què sent trobant-se al capdavant d’aquesta responsabilitat?

Quan el president Aragonès em va fer saber que volia fer un ple monogràfic de salut mental al Parlament, vaig pensar: «Quin president més valent!» Totes i tots sabem que hi ha problemes greus de llistes d’espera, de casos d’elevada complexitat, difícils d’entomar, que els recursos no són prou i que hi ha una manca tremenda de professionals. Sabem que cal un model molt més proactiu, sortir dels despatxos, que les hospitalitzacions haurien de tenir les portes obertes, que no ho estem fent del tot bé, en els trasllats a urgències, i que no hauríem de fer cap tipus de contenció. Sabem que cal escoltar i escoltar molt més del que ho estem fent.

Això és arremangar-se i tirar-se a la piscina. És el que acostumo a fer davant de greus situacions. Estic molt contenta i agraïda al president Aragonès. Agraeixo el to i totes les iniciatives i propostes de resolució que van sorgir del Parlament. Això de fer política així és un regal dels déus.

Amb quin horitzó treballen?

El Programa que dirigeixo és de tres anys. Aquest 2022 les bases han d’estar consolidades amb objectius clars i accions calendaritzades i amb pressupost. A més, hem reactivat el Pla Integral de Salut Mental, com a grup impulsor del Pacte nacional de salut mental i posem en marxa aviat deu grups de treball.