Les possibilitats que planteja l'estudi de la microbiota intestinal són incalculables. La relació dels bacteris de l'intestí amb el nostre sistema neurològic o respiratori es va fent cada vegada més evident.

Tant que un equip d'investigadores de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments, centre de recerca del Consell Superior de Recerques Científiques (IATA-CSIC), ha fet un important pas més en l'estudi de la microbiota.

La recerca ha identificat un nou bacteri intestinal, capaç de reduir els nivells de glucosa en sang després dels menjars, així com de millorar el metabolisme en òrgans com el fetge.

Tots dos indicadors es troben alterats en persones amb obesitat, amb síndrome metabòlica o amb diabetis tipus 2, per tant, la seva regulació i restauració funcional seria molt beneficiosa per a aquestes patologies.

La importància dels bacteris de l'intestí

L'equip, coordinat per Yolanda Sanz, investigadora del IATA-CSC, centra el seu estudi a analitzar la funció que els bacteris que habiten en el nostre tracte intestinal tenen en la nostra salut.

I no el fa analitzant únicament els efectes locals que exerceixen en l'intestí, sinó també els que es produeixen a través de la seva interacció amb diversos òrgans i sistemes, inclòs el fetge i el cervell.

En l'estudi, publicat en la revista The Federation of American Societies for Experimental Biology Journal, s'ha avaluat l'eficàcia preclínica d'un bacteri del gènere Holdemanella en models experimentals animals.

Així, s'ha demostrat que aquest bacteri és eficaç per a regular els nivells de glucosa en tot l'organisme, exercint una funció que podria ser molt útil per a la prevenció i el tractament de la resistència insulínica, la hiperglicèmia i la diabetis.

A més, s'ha seqüenciat el genoma complet d'aquest bacteri per a confirmar la seguretat del seu ús en humans.

Un nou probiòtic

La identificació d'aquest bacteri obre un enorme ventall de probabilitats terapèutiques, segons indica Marina Romaní, investigadora postdoctoral del CSIC en el IATA-CSIC, qui considera que «Les aplicacions d'aquest bacteri són diverses i presenten un horitzó optimista. En particular, en el camp de l'alimentació».

«El bacteri podria utilitzar-se com a probiòtic de nova generació. També en la indústria farmacèutica podria ser utilitzada com a agent bioterapéutico per al tractament i la prevenció de les disfuncions del metabolisme de la glucosa.

Aquest bacteri, continua explicant la doctora Romaní,

«Podria utilitzar-se, en combinació amb fàrmacs antidiabètics, per a incrementar la seva eficàcia a dosis reduïdes i, per tant, reduir també els seus efectes adversos, que són una de les principals causes per les quals uns certs fàrmacs que resulten eficaços són retirats del mercat».

Aquest bacteri podria utilitzar-se com a probiòtic de nova generació i en combinació amb medicaments antidiabètics

Com actua el bacteri de l'intestí

El bacteri intestinal del gènere Holdemanella forma part de la microbiota natural d'individus metabòlicament sans i té la capacitat de millorar la tolerància a la glucosa, és a dir, reduir les concentracions de glucosa després de la ingesta, en persones amb obesitat.

També disminueix les concentracions de glucosa elevades (hiperglicèmia) en condicions basals i reverteix alteracions de la gluconeogènesi i la resistència insulínica en el fetge, associades a l'obesitat.

Aquest bacteri presenta la peculiaritat que és capaç de modular el sistema endocrí de l'intestí i la comunicació que existeix entre l'intestí i el cervell per a controlar el metabolisme.

El bacteri afavoreix la secreció de l'hormona gastrointestinal GLP-1 (pèptid similar al glucagó) en l'intestí gros; aquesta hormona s'allibera després de cada menjar per a reduir els nivells de glucosa en sang.

Però hi ha més. I és que aquest bacteri en l'intestí prim també sembla millorar els senyals que l'hormona GLP-1 mana al cervell, per via neural, afavorint el control del metabolisme de la glucosa en teixits perifèrics com el fetge.

Aquesta hormona és de gran interès per a la indústria farmacèutica. De fet, anàlegs sintètics de l'hormona GLP-1 són comercialitzats actualment per al tractament de la diabetis tipus 2.

També redueix altes concentracions de glucosa en condicions basals i resistència insulínica en el fetge, associades a l'obesitat

La relació entre sobrepès, obesitat i diabetis

En l'actualitat, la diabetis afecta al voltant d'un 8% de la població general.

Es tracta d'una malaltia greu i, en cas de no prendre mesures, aviat afectarà el 10%.

L'abús d'aliments rics en carbohidrats o sucres, sovint associat al sobrepès i l'obesitat, es relaciona amb majors nivells de glucosa en sang.

La glucosa, la nostra principal font d'energia, entra a les cèl·lules gràcies a la insulina, hormona alliberada pel pàncrees després de la ingesta de menjar.

Els subjectes amb sobrepès i obesitat presenten un excés de glucosa en sang, a conseqüència del consum de dietes poc saludables, i requereixen una major secreció d'insulina perquè la glucosa, després de la ingesta d'aliments, entra a l'interior de les cèl·lules i es redueixi la glucèmia en sang.

A llarg termini, la major demanda d'insulina fa que les cèl·lules no responguin a aquesta hormona (resistència a insulina) i que la funció del pàncrees finalment resulti deteriorada.

Com a conseqüència, els nivells de glucosa en sang romanen elevats de forma continuada, derivant en el desenvolupament de diabetis i ocasionant fallades en diferents òrgans, com el pàncrees.