Uns bacteris intestinals alimentats amb fruites, verdures i fibres protegeixen del coronavirus i milloren la recuperació en cas de contraure’l. A partir d’aquestes dues premisses d’estudis científics xinesos i alemanys, la investigadora Yolanda Sanz tracta des de l’Institut d’Agroquímica d’Aliments (IATA) de descobrir la ‘Influència del microbioma intestinal en la infecció Covid-19 i en l’efectivitat de la immunoteràpia en pacients amb càncer’, una iniciativa finançada per la Plataforma Salut Global del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
La salut depèn de la nutrició de la nostra microbiota, de com alimentem els bilions de bacteris, fongs i llevats que colonitzen l’intestí des que naixem i que tant protegeixen contra l’obesitat o la depressió com disparen la inflamació present en els pacients més greus de coronavirus. I això és així perquè la microbiota intestinal regula el nostre sistema immunitari i influeix en la predisposició o no a infeccions víriques i bacterianes.
Alteracions al microbioma de malalts de Covid-19
«Estudis preliminars apunten que els malalts amb Covid-19 presenten alteracions al seu microbioma», explica Yolanda Sanz, que al costat del seu equip del IATA analitzarà durant un any la flora intestinal de nens sans de Paterna (València) i dels seus familiars per veure, si contrauen el coronavirus, com evolucionen aquests ‘bitxets’, uns de bons i altres de dolents, però determinants en la nostra salut i en la nostra malaltia.
La clau per disfrutar d’una microbiota bona, en la qual dominin els bacteris que ens protegeixen davant la malaltia, és una alimentació a base de fruites, verdures, llegums i fibres, totes atapeïdes d’hidrats de carboni que són el menjar d’aquests bacteris bons. La dieta mediterrània ha demostrat ser una bona aliada d’aquests ‘bitxets’ protectors que generen àcids antiinflamatoris com el butirat.
Estudi amb alumnes de Paterna
També és fonamental evitar l’estrès que altera l’harmonia entre els bacteris i l’intestí, on s’allotja el major nombre de cèl·lules immunocompetents de tot el nostre cos, afegeix Yolanda Sanz, decidida a desxifrar els secrets d’aquests microorganismes en la seva relació amb el coronavirus.
«A la microbiota dels malalts amb Covid-19 augmenten els bacteris potencialment patògens i es redueixen els antiinflamatoris», explica Sanz, agraïda a les 15 escoles de Paterna que s’han sumat amb els seus alumnes com ‘voluntaris’ a aquest ambiciós estudi. Els nens tenen una microbiota abundant i amb gran diversitat d’espècies bacterianes que minva amb l’edat, i aquesta característica podria explicar que pateixin menys la insuficiència respiratòria del Sars-CoV-2 i que quan ho fan la seva simptomatologia sigui més lleu.
L’equip de Sanz observarà la microbiota de mil individus sans (menors i els seus familiars) per analitzar les alteracions a la flora intestinal dels que al llarg d’un any s’infectin del virus. «Estem segurs que confirmarem la teoria que el microbioma –la microbiota i els seus gens– dels que contraguin el coronavirus haurà patit alteracions i serà menys divers», augura.
Cuidar aquests ‘bitxets’
Per tant, hem d’aprendre a cuidar aquests ‘bitxets’ beneficiosos per millorar la nostra qualitat microbiana, insisteix Yolanda Sanz mentre desaconsella el consum d’aliments processats i rics en sucre. La investigadora recomana fer exercici físic diari i moderat, perquè, tot i que aquesta activitat no està relacionada directament amb la flora intestinal, és beneficiosa per millorar la seva mobilitat. «El sedentarisme la redueix», avisa.
Compte amb l’estrès
Compte amb l’estrèsI compte amb els antibiòtics, prossegueix l’experta en bacteris, que alteren sense pietat la diversitat microbiana i, sobretot, amb l’estrès. L’ansietat altera la funció digestiva «en el que anomenem la connexió intestí-cervell». L’estrès, com a resposta emocional, canvia la fisiologia intestinal i la microbiota i «d’altra banda, la microbiota també pot augmentar o reduir l’estrès i alterar les emocions», remarca.
Per disfrutar d’un sistema immunitari madur des de la infància, Yolanda Sanz recomana sempre el part vaginal, moment en què l’intestí del nounat és colonitzat per milions de bacteris a través de la microbiota materna, i la lactància, també materna.
I una bona notícia: la microbiota es pot modificar voluntàriament i millorar la seva funció immunològica per evitar infeccions víriques i bacterianes en tot l’organisme.
Cèl·lules reguladores
«Components de la microbiota comensal són inductors d’un tipus de cèl·lules reguladores capaces d’evitar la inflamació crònica que caracteritza els casos més greus de la infecció pel SARS-CoV-2», assegura la científica.
Evacuar cada dia és també vital per a la nostra salut. «De no fer-ho, els excrements es van acumulant a l’organisme i generen productes tòxics que són inflamatoris i fins i tot pro cacianogenètics», insisteix convençuda a dilucidar com aquest SARS-CoV-2, un virus que s’allotja al tracte respiratori, pot arribar a tracte gastrointestinal i obrir així les portes a nous tractaments per a la malaltia.
«La funció de la microbiota sobre el sistema immune afecta a nivell local, la panxa, i pot influir en infeccions que es produeixen en altres regions de l’organisme com les vies respiratòries», confirma la científica, abocada a identificar tota mena de bacteris beneficiosos per reproduir-los al laboratori i utilitzar-los com a medicina. «Són alternatives de futur que hauran d’incorporar-se a la cura i manteniment de la salut, igual que la dieta, l’exercici físic i, en alguns casos, certs medicaments», conclou sense apartar-se del missatge amb què apuntala els seus estudis: «Cal pensar a com alimentar el nostre organisme, però també a com nodrir la microbiota» per millorar la nostra qualitat de vida.
