El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) ha actualitzat la seva guia sobre quarantena i aïllament davant el risc «molt alt» i la «ràpida» propagació de l’òmicron i ha proposat als països de la UE/EEE quarantenes més curtes en cas de pressió alta i extrema sobre els sistemes de salut i la societat, així com més ús de proves de detecció ràpida d’antígens per concloure les quarantenes dels pacients.
En el cas de l’aïllament, l’organisme assenyala que la millora clínica ara inclou la resolució de la febre durant 24 hores en lloc de tres dies. També ha proposat períodes més curts d’aïllament en les opcions per als treballadors essencials en cas de pressió alta i extrema per a la salut i la societat.
A finals del 2021, l’ECDC afirma que s’han observat un augment en les taxes de notificació de casos Covid-19 a diversos països de la UE/EEE i la situació epidemiològica era d’una «gran o molt alta preocupació» en tots els estats membres de la UE/EEE excepte en dos.
A més, insisteixen que les pròximes setmanes la propagació de l’òmicron continuarà augmentant, cosa que comportarà alts nivells d’absentisme laboral, fins i tot entre els treballadors de la salut i altres treballadors essencials, i és probable que desconcertin les capacitats de prova i rastreig de contactes en molts estats membres de la UE.
Per això, l’ECDC preveu que el gran nombre de casos exerceixi una pressió «considerable» sobre els sistemes de salut i la societat. Per tant, aconsellen prendre mesures urgents per reduir la transmissió i mantenir manejable la càrrega sobre els sistemes de salut i protegir els més vulnerables en els pròxims mesos.
«La vacunació continua sent clau per abordar la circulació contínua del virus i reduir l’impacte dels COV delta i òmicron. Han de continuar els esforços per augmentar l’absorció total de la vacunació en les persones que actualment no estan vacunades o que estan parcialment vacunades, així com l’acceleració del llançament de dosis de reforç», ha reafirmat l’organització.
En definitiva, recalquen que és necessari enfortir i mantenir les intervencions no farmacèutiques, com evitar grans reunions públiques o privades, l’ús prolongat de mascaretes facials, la reducció dels contactes entre grups de persones en entorns socials o laborals, el treball des de casa i la reducció de la barreja entre llars.
Finalment, demanen als estats membres que avaluïn de manera urgent els seus nivells acceptables de riscos residuals, les capacitats actuals del sistema sanitari i les opcions de gestió de riscos disponibles (per exemple, mesures de contingència i continuïtat del negoci, estratègia de vigilància i proves, i política de quarantena i aïllament, entre d’altres).
