Dra. Àngels Morales: «El virus encara està aquí i, de moment, seguirà amb nosaltres»

Al Bernat Jaume, el 2021 acaba amb un panorama complex, perquè s’ha produït un segon brot en una altra planta del centre. Aquest dilluns, 27 de desembre, el nombre de pacients amb covid al sociosanitari ascendia a 26. La doctora Esther Celda, directora d’Atenció Sociosanitària de la Fundació Salut Empordà de Figueres, ha volgut aprofitar per felicitar la plantilla de professionals per la seva capacitat «camaleònica i polivalent», i per l’habilitat a l’hora d’adaptar-se als canvis constants que dicten els protocols sanitaris.

De fet, com afirma la doctora Esther Celda, s’han pres totes les mesures de seguretat sempre prioritzant el benestar dels pacients. «En el cas de la unitat de psicogeriatria, per exemple, és la unitat més especial que tenim, perquè, bàsicament, hi ha ingressades persones afectades per la malaltia d’Alzheimer o altres tipus de demència, i el motiu d’ingrés són alteracions de conducta, és a dir, persones que caminen contínuament, que tenen problemes de comprensió, d’afàsia, d’agnòsia... amb les quals fer una limitació dels espais és pràcticament impossible», comenta la responsable d’Atenció Sociosanitària, i hi afegeix: «Les mesures de seguretat estan posades a l’entrada de la unitat, però els pacients estan permanentment amb convivència».

Els índexs de vacunació

El doctor Pere Plaja, director d’Innovació i Recerca +D de la Fundació Salut Empordà, destaca «la bona gestió» d’aquests brots de Covid-19 al Bernat Jaume. «La notícia, quan va saltar a l’opinió pública, podia semblar molt escandalosa, però en canvi ens trobàvem davant d’un col·lectiu d’alt risc que estava molt ben protegit. Aquesta és la realitat del que està passant arreu. La gent vacunada, si no és clarament immunodeprimida, està protegida», ha exposat el doctor Pere Plaja, el qual es mostra preocupat per les baixes xifres de vacunació a l’Alt Empordà: «Aquesta comarca, depèn de les setmanes, és la que registra una vacunació més baixa o es troba entre les tres comarques de tot Catalunya amb menys vacunació. No són impressions, són números, i confiem que l’obligatorietat de disposar del passaport covid faci que moltes de les persones contràries a vacunar-se ho vagin fent».

Com indica el doctor Pere Plaja, «la millora en el tractament dels pacients amb covid ha estat un salt important que s’ha experimentat aquest any, en relació amb l’any anterior, així com ho han estat el diagnòstic, el coneixement de la transmissió, disposar d’espais adequats i de procediments correctes, però, sens dubte, el gran salt qualitatiu ha estat la vacuna eficaç».

Però cóm es justifica que les xifres de vacunació siguin baixes? La informació que arriba a la Fundació Salut Empordà a través del treball que fan els mediadors culturals amb alguns col·lectius és la creença de mites que fan que hi hagi persones que qüestionin l’efectivitat de les vacunes. El negacionisme ve donat sovint per la desinformació i, entre aquestes llegendes urbanes que condueixen a l’escepticisme d’algunes persones a l’hora de vacunar-se, hi ha, per exemple, que les vacunes poden causar problemes de fertilitat, extrem en cap cas demostrat. «Estem treballant de forma coordinada amb l’Ajuntament de Figueres i amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà per fer arribar el missatge de l’efectivitat de les vacunes a totes aquelles persones que encara en tenen dubtes», assenyala el doctor Pere Plaja.

«Hem de fer un gran esforç»

La doctora Àngels Morales, directora assistencial de la Fundació Salut Empordà, és clara quan afirma que «el virus encara està aquí i, de moment, seguirà amb nosaltres». Ella també demana a la població «molta prudència» i sobretot que tothom es vacuni. Aquest dilluns, 27 de desembre, d’acord amb el darrer balanç facilitat per la Fundació Salut Empordà, el nombre de pacients ingressats per coronavirus a l’Hospital de Figueres era de 23, mentre que els professionals sanitaris de baixa per aquesta malaltia es xifren en 22.

«No em vull imaginar com estaríem ara si no tinguéssim l’índex actual de vacunació a la població. Entre tots, hem de fer un gran esforç, no només pel sistema sanitari sinó per cadascun de nosaltres, perquè això no s’ha acabat. Segueix havent-hi persones ingressades, la majoria de les quals no tenen la vacuna, hi ha persones que estan a la UCI i n’hi ha que acaben morint», reflexiona Àngels Morales.

Com a responsable de l’àmbit assistencial, és conscient de la repercussió que té, actualment, la pressió hospitalària sobre l’activitat programada. «Aquest és l’únic espai de flexibilitat que podem tenir als centres sanitaris per poder entomar cada onada de coronavirus», ha apuntat la metgessa.

La coexistència amb la grip

També ha observat que, l’any passat, en aquesta mateixa època, no hi havia gairebé pacients amb grip, però aquest any aquest virus s’ha sumat al coronavirus. «Això fa que, de cop, no tinguem prou llits per ingressar tothom, fet que comporta que al pacient programat, especialment el quirúrgic que requereix d’un ingrés, l’hem de planificar per més endavant. Perquè necessitem els llits per als pacients respiratoris, per als pacients amb Covid-19, i lògicament també per als pacients oncològics», ha exposat la doctora Àngels Morales.

De sobte, la situació sanitària s’ha agreujat de tal manera que el Govern de la Generalitat ha aplicat de nou mesures de restricció sobre la població per contenir els contagis, amb l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): toc de queda entre la una de la matinada i les sis del matí; limitació de les trobades socials a 10 persones; reducció de l’aforament dels actes religiosos i les cerimònies civils al 70% i l’ús del passaport covid en restauració i gimnasos. Entre les noves mesures, també es limita l’aforament a l’interior de restaurants al 50%, i és del 70% al comerç i en activitats culturals i esportives. Els locals d’oci nocturn s’han tacat.

La Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn, la Federació Catalana d’Activitats de Restauració i Musicalsi la Plataforma d’Empresaris Afectats pel covid-19 han presentat el 27 de desembre al TSJC dos recursos contenciosos-administratius contra el tancament de l’oci nocturn i la reducció d’aforament a la restauració. Demanen poder reobrir les discoteques almenys la nit de Cap d’Any, una de les més importants pel que fa al seu negoci.

«Un augment notable»

El toc de queda s’aplica en aquells municipis de més de 10.000 habitants amb incidències superiors als 250 casos per cada 100.000 habitants. A l’Alt Empordà, la mesura afecta Figueres, Roses, l’Escala i Castelló d’Empúries.

El TSJC ha apuntat que l’informe remès per l’Agència de Salut Pública posa de manifest que la incidència del virus continua en «augment notable» i que Catalunya es troba en fase d’alerta 4, d’un màxim de quatre. Afegeix que l’ocupació als hospitals de pacients amb covid també creix i diu que cal tenir en compte també l’extensió de la variant òmicron. El tribunal afirma que no pot obviar aquesta situació i, en concret, les alertes dels experts sobre que el creixement exponencial de la variant poden portar al col·lapse dels serveis assistencials a principis del 2022.

Els sanitaris adverteixen d’un cert «cansament» entre els professionals i fan una crida a la responsabilitat col·lectiva. Reclamen a la població que compleixi les recomanacions dels experts perquè aquesta és la manera de poder erradicar la pandèmia.

Dra. Àngels Morales: «Tenim un esgotament físic i emocional importantíssim»

La doctora Àngels Morales confiava que la vacunació permetés recuperar la normalitat assistencial, però el cert és que tornen a aparèixer noves onades de Covid-19.

Com es troben els professionals sanitaris?

Estem cansats. Els professionals sanitaris també som població i la situació ens condiciona el dia a dia com a tothom, en l’àmbit personal i familiar.

Com repercuteixen les baixes per covid dels professionals?

Hi ha les baixes per covid i també per altres problemes de salut. És inevitable. No és fàcil ara mateix trobar professionals per contractar per cobrir aquestes baixes. La situació tensiona els equips, sobrecarrega els professionals que no estan de baixa i això comporta un esgotament físic important i, a aquestes alçades, també tenim un esgotament emocional importantíssim, perquè no veiem cap a on evoluciona tot plegat.

L’àmbit assistencial també pateix aquesta situació.

Podríem dir que han baixat els casos greus però no han desaparegut les onades. La pressió a l’atenció primària és molt important, sobretot pel que fa a l’activitat de vacunació. Hospitals i centres sociosanitaris hem de donar assistència als pacients que presenten una atenció clínica, però ens hem d’anar adaptant contínuament a cada onada.

Dra. Esther Celda: «El professional ha après a treballar amb la incertesa»

La doctora Esther Celda és sincera quan diu que si el cansament del professional es cronifica és el moment d’aturar màquines.

Quantes persones hi ha ingressades al Centre Bernat Jaume?

Hi ha 120 persones ingressades i unes vuitanta persones que venen a l’hospital de dia repartits entre els diferents dies de la setmana, de les 8 del matí a les 5 de la tarda, per fer estimulació cognitiva i rehabilitació. Hem mantingut l’activitat tot l’any.

Aquesta activitat ininterrompuda es ressent en la feina?

Els professionals hem après a treballar amb la incertesa. I fins i tot a les famílies, quan les truquem, els expliquem molt bé quina és la situació en cada moment, si hem de reduir la freqüència de visites, quan hem hagut de tancar una unitat... Hem d’estar molt preparats per als canvis continus i tenim la sort que les famílies són molt comprensives.

Com es manifesta el cansament dels professionals?

De moltes maneres i a mi, personalment, una de les formes que em fa més por és si el cansament es cronifica. Si això passés, ha arribat el moment de parar, o de canviar de feina. No pots permetre que el teu cansament et porti a la despersonalització de l’atenció. Em fa por que els protocols rígids s’oblidin de les persones.

Dr. Pere Plaja: «Els nivells de vacunació a l'Alt Empordà són baixos»

El doctor Pere Plaja insisteix en la prudència i la prevenció, sempre tenint present l'ús de la mascareta, la higiene i la distància de seguretat social.

Quin retrat fa de la incidència de coronavirus a la comarca?

L'Alt Empordà és actualment una àrea de Catalunya amb un alt pes de càrrega de covid i amb baixos nivells de vacunació.

Què podem fer per revertir aquesta tendència?

Confiem que la vacunació en la població pediàtrica millorarà molt la situació. Els grans brots han vingut després de grans reunions socials i de relaxació de mesures. La cobertura vacunal de la població de Girona és més baixa que a la resta de Catalunya i la incidència de casos és més alta en aquest col·lectiu. Aquest col·lectiu és transmissor especial. Primer es deia que no, però més tard s'ha vist que sí.

Quin és el seu consell?

Quant als missatges de prevenció demostrats com a eficaços no ha canviat res. Aquesta és la meva opinió des del mes tres de l'inici de la pandèmia. El virus es contagia per via respiratòria i les mesures de prevenció són sobretot l'areació de l'entorn i el contacte social. Quan les mesures han estat extremes, ha millorat la situació. Quan les mesures han estat relatives, ha tornat a haver-hi onades.