El calendari del 2022 està replet a Vilafant d’esdeveniments vinculats a l’Associació Catalunya contra el Càncer, perquè un grup de persones del poble ha reactivat l’entitat amb l’objectiu de donar un nou impuls a l’ajuda a les persones afectades per una malaltia oncològica. L’associació la presideix Olga Serrats, al costat de Marissa Resta, Juani Gurilli, Francesc Gaspar i Maria Jesús Quiroga.

La il·lusió de reprendre activitats al municipi pensant a atendre les necessitats de suport social i emocional de malalts de càncer els ha empès a organitzar totes aquestes iniciatives per a l’any vinent: una caminada solidària, el 6 de febrer; una parada a la Fira del Conill, el 4 d’abril; un dinar solidari, el 24 d’abril; la participació activa en els Vespres Musicals, el 8 de juliol, i la Festa Rosa de Vilafant, per al 23 d’octubre.

«El càncer ens ha deixat senyals de guerra, però el més important és que estem vives», clama Marissa Resta

Olga Serrats i Marissa Resta, alma maters de l’associació, tenen moltes coses en comú, perquè comparteixen una amistat que les ha fet inseparables des de la infantesa. Casualitats de la vida, les dues han hagut de passar per un procés de recuperació d’un càncer de mama. Coincideixen a dir que, des de la seva experiència, i havent patit en pell pròpia les pors, l’angoixa i el dolor que provoca la malaltia, ara volen canalitzar les seves energies a oferir ajuda, informació i assessorament a altres persones que es puguin trobar en una situació semblant a la que han passat elles.

«El càncer ens ha deixat senyals de guerra, però el més important és que estem vives», clama Marissa Resta, quan escolta com la seva amiga explica que li han hagut de fer una «supermegaoperació». «Per reconstruir-me el pit, han hagut d’agafar pell i greix de la meva panxa i posar-los al pit», se sincera Olga Serrats.

Quan et cau el món al cim

Ella tenia 36 anys quan li van diagnosticar per primer cop un càncer de mama. «Em van dir que l’havien agafat a temps. Em van fer una operació; després, la radioteràpia i, finalment, un tractament hormonal que va durar cinc anys. Un any després d’haver acabat aquest tractament, quan tenia 42 anys, vaig tenir una rescissió al mateix pit», relata Olga Serrats, alhora que reconeix com es va sentir de turmentada quan li van donar aquesta mala notícia: «Em va caure el món al cim. Psicològicament, és molt dur, perquè em van dir que no hi havia més remei que treure’m el pit, que així ho dictaven els protocols. Jo no entenia res, perquè novament em van dir que l’havien agafat a temps, que no hi havia ganglis infectats, que era una cosa petita».

«Em van advertir que hi havia riscos, perquè jo tenia la pell cremada per la radiació i a vegades el cos rebutja la pròtesi», s’emociona Olga Serrats

Olga Serrats es va sentir tan desesperada que, fins i tot, va viatjar a França, aconsellada per uns parents, per demanar una segona opinió mèdica. «Allà em van repetir el mateix que ja m’havien dit aquí, que el protocol internacional obliga a treure el pit si es repeteix un càncer, i que em dirien el mateix en qualsevol altre país del món», comenta la vilafantenca.

Inicialment, semblava que l’abordatge sobre aquest segon càncer seria ràpid, ja que li van proposar operar-la i fer-li la reconstrucció del pit de manera immediata. D’entre els sistemes que li oferien, ella va triar la pròtesi. «Em van advertir que hi havia riscos, perquè jo tenia la pell cremada per la radiació i a vegades el cos rebutja la pròtesi. Tal dit, tal fet. A mi em va passar i, per això, la solució que em van donar va ser la supermegaoperació», s’emociona.

Revisió rutinària

En el cas de Marissa Resta, encara avui està acabant d’assimilar com li ha canviat la vida aquest any, des que el mes d’abril passat li van detectar un petit nòdul al pit. «Va ser durant una revisió ginecològica rutinària. Van veure que alguna cosa no anava bé en la mamografia, però després en una ecografia em van trobar un nòdul sospitós, que la biòpsia va determinar que era un tumor maligne d’un estadi 1. A partir d’aquí, tot et sobrepassa, perquè t’han de fer moltes proves», explica Marissa Resta, que va respirar tranquil·la quan, després de l’operació en què li van treure el tumor, els metges li van comunicar que no hi havia cap gangli infectat.

«Els moments més durs són les esperes, quan no saps què et diran, això és infernal», remarca, i hi afegeix: «Les persones que han passat per això saben de què parlem. Fins al juliol, no vaig començar a fer les sessions de radioteràpia i vaig acabar rostida». Afortunadament, Marissa Resta somriu quan diu que ara té el pit curat, la pell se li ha anat recuperant i només ha de seguir el tractament hormonal que li han prescrit, d’una durada de cinc a deu anys.

Olga Serrats i Marissa Resta parlen en primera persona perquè, com indiquen, saben que altres persones es poden sentir identificades amb elles i potser se senten desorientades o amb falta de suport. «És molt important per a nosaltres que tothom sàpiga que a la nostra associació estem per ajudar i que comptem amb la infraestructura de l’Associació Catalunya contra el Càncer per donar serveis de logopèdia, acompanyament, atenció social, fisioteràpia i suport psicològic», exposen les dues representants de la junta de la delegació de Vilafant d’aquesta entitat. Alhora, faciliten com a número de telèfon el 972 201 306, que és de la central de Girona de l’associació, des d’on es deriven les trucades a cada delegació.