Pilar Serra (Sant Pere Pescador, 1957) ha estat presidenta de la Fundació Roses contra el Càncer durant vuit anys, però porta vinculada a l’entitat des dels inicis. Ha deixat la presidència de la Fundació per donar pas a un relleu generacional. Al llarg de vuit anys ha estat incansable a l'hora de vetllar per a les necessitats dels malalts i famílies i asseugra sentir-se'n àmpliament recompensada.

De quina manera entra a la presidència de la Fundació?

La Fundació es va constituir el 1998 i jo sempre hi havia col·laborat com a voluntària fins que va arribar un moment que per circumstàncies de la vida em vaig trobar amb casos que em tocaven molt de prop. Llavors vaig passar a formar part de la junta en un moment en què la presidenta que hi havia, la Pilar Hernández, va haver de deixar el càrrec i em vaig posar jo al capdavant, ja fa vuit anys. De seguida em vaig sentir molt ben acollida. Per aquí han passat diferents juntes, i persones com l’Asunción Llach, la Conxita Mach o la Trini Rovira que hi són des de l’inici i continuen actives.

Quines funcions ha assumit?

Dins la junta solem ser unes catorze persones. La diferència que hi ha entre la presidenta i una altra membre de la junta és que fas de representació, de cara visible, et reuneixes amb les entitats, però tot es decideix entre tots. Quan em vaig fer càrrec de ser la presidenta, era un moment en què tothom tenia moltes ganes de treballar. Llavors també va coincidir que ens vam canviar de local, vam venir aquí al carrer Pescadors i això ens va possibilitar el fet de poder fer més coses i cada cop feien més activitats. Per una banda hi ha les activitats de recaptar diners que hem anat ampliant. Fa poc vam fer la primera pedalada popular que va anar molt bé amb 307 participants. Aquest any també farem el concert de Nadal que l’any passat no el vam poder fer per la pandèmia. Part del que recollim en aquest concert el destinem a investigació. Tot això és el que ens fa recollir diners per després oferir un servei que és el més important. Hem anat inventant moltes activitats per recaptar diners i subvencionar les despeses que tenim al cap de l’any.

Quins serveis destacaria?

Cada cop hem incorporat més serveis. Recentment hem creat un espai on tenim perruques, gorres, i unes voluntàries assessoren les persones que han perdut el cabell per la quimioteràpia en tot el que necessiten perquè se sentin una mica més bé. Ara mateix tenim perruques noves i de reciclades. Hi ha un altre servei que és de reiky, fem fisioteràpia, oferim el servei d’hotel solidari perquè els acompanyants de les persones que estan ingressades al Trueta tinguin un lloc on anar a dormir o a descansar, el programa medicament cost zero per cobrir aquells medicaments que els metges prescriuen i no entren a la seguretat social, per a aquelles persones que no el poden pagar. I el nostre servei estrella és que tenim una psicòloga per atendre tant els malalts com els familiars. També ara començarem a fer uns grups d’atenció al dol.

Quines mancances tenen?

Ara mateix necessitaríem un local més gran, perquè a causa de les circumstàncies que estem vivint, se’ns ha quedat petit, ja que no hi pot coincidir molta gent. Tenim voluntàries que fan polseres, collarets i clauers i ho han de fer a casa d’una d’elles perquè no tenim lloc. També tenim un magatzem on guardem el material que deixem als usuaris que ocupen un lloc. Si tinguéssim un local més gran, podríem ampliar les activitats i fer ioga, taitxí, activitats que et relaxen i et donen benestar, algunes de les quals estan obertes a tothom.

Els temps de pandèmia han estat especialment complicats?

Quan va haver-hi la pandèmia, l’ajuntament ens va cridar a totes les entitats pe detectar si hi havia gent que necessitava coses per poder-li subministrar. Estem molt satisfets de l’ajuda que rebem sempre, per exemple de l’ajuntament de Roses. És de molt agrair que estan conscienciats i ens ajuden amb la cessió d’espais i també en poder fer el trasllat dels malalts per portar en taxi a les persones que fan radioteràpia a Girona perquè no hi ha combinacions des de Roses. El problema ha estat per les persones que estaven malaltes i potser no ho sabien i se’ls ha detectat molt tard a causa de les restriccions que hi ha hagut.

Què destacaria d’aquests anys?

Agafes molta amistat entre els voluntaris. Treballem amb molta gent supervivent que venen per ajudar a fer retorn del que han rebut. És molt important que els usuaris sàpiguen que tenen gent que els fa suport. No fa gaire hem fet una enquesta als usuaris sobre els nostres serveis. Les seves respostes és el que et fa dir ho hem de fer, hem de tirar endavant, hem de donar tantes hores com faci falta i tant sacrifici com faci falta per seguir ajudant i per tirar endavant la fundació. Els agraïments d’aquestes famílies és el que més t’emociona i més et motiva. M’he trobat pel carrer persones que m’han dit que no ens ho podran agrair mai.

Quin seria el seu desig?

El meu gran desig és que el càncer es converteixi en una malaltia que es pugui curar amb un tractament sense efectes secundaris i sense ser agressiu i que acabi tant patiment i tanta angoixa.