L'excés de cafè o tòxics com l'alcohol (important excitant cardíac), cocaïna o amfetamines, amb freqüència produeixen palpitacions que en molts casos es tradueixen en alteracions del ritme de batecs del cor clarament patològiques. Per a evitar-les, intenti posar en pràctica tècniques de relaxació (ioga, taitxí), així com practicar amb regularitat un mínim d'exercici físic. La sensació de percebre un canvi en el ritme del nostre cor és una de les causes més freqüents de consulta en cardiologia.

Què se sent quan tens palpitacions?

Podem definir les palpitacions com la percepció desagradable dels batecs cardíacs, que poden o no estar acompanyats de la sensació d'un cop en el pit, gola o coll. Es pot sentir com si els batecs saltessin o s'aturessin.

No necessàriament significa una alteració en el ritme normal del cor. A vegades, les persones també expressen sensació de batecs cardíacs omesos, o de buit en el pit que cedeix ràpidament i no té gens d'importància: són els denominats extrasístoles (un batec arriba massa aviat, extrasístole-batec prematur) i posteriorment a aquests, el cor triga una mica més abans de generar el següent batec (a aquest retard se'n diu pausa compensadora). I pot percebre el batec després de la pausa perquè aquest sol ser una mica més intens que el batec normal.

Existeixen uns certs contextos on el fet de presentar palpitacions no sol traduir-se en l'existència d'una malaltia cardíaca greu, sobretot si no es coneixen antecedents en aquest sentit o si es tracta d'una persona sana.

Exemples d'això són les palpitacions que es presenten de forma molt ocasional (menys d'una vegada a l'any), o les associades amb emocions fortes (en positiu o en negatiu) o en situacions de febre. També és freqüent sentir el batec vigorós del cor a partir d'un determinat esforç físic, si no s'acompanya de cap altre símptoma.

Insistim, a més, que l'excés de cafè o tòxics com l'alcohol, cocaïna o amfetamines, amb freqüència produeixen palpitacions que en no pocs casos es tradueixen alteracions del ritme clarament patològiques.

Cal destacar que també unes certes pastilles ‘miraculoses’ utilitzades per a aprimar, amb freqüència presenten de manera més o menys encoberta algun producte (com a tiroides o excitants varis) que poden provocar-nos palpitacions.

Conèixer els antecedents

En consultar amb el metge, el més habitual és que en primer lloc ens faci una història clínica per a conèixer els nostres antecedents de salut més rellevants (perquè algun d'ells, encara que no ho relacionem, podria estar implicat en les palpitacions). Ens realitzarà una sèrie de preguntes de cara a intentar perfilar l'origen i la repercussió de les palpitacions. Entre elles podem destacar per la seva rellevància:

  • Amb quina freqüència es presenten? (diàriament, una vegada a l'any, només els dies laborables)
  • Sent algun altre símptoma quan es presenten les palpitacions com a mareig, nàusea, dolor de pit o fatiga?; nota sudoració important?; s'ha desmaiat alguna vegada després de sentir les palpitacions?
  • Existeix alguna situació que afavoreixi la seva aparició i al contrari, en cas de presentar-se, pot vostè fer alguna cosa que clarament li alleugi?
  • Presenten un patró temporal? (en uns certs moments de dia com durant el somni o en la migdiada)
  • Sent durant els episodis el seu pols ràpid? li sembla que segueix un cert ritme o no pot precisar?; aquesta possiblement és de les respostes més difícils perquè a vegades el nerviosisme que es produeix no permet respondre amb certesa.
  • Una pregunta fonamental és si van començar i van acabar de manera sobtada o per contra no pot precisar amb claredat un moment concret en el seu inici i desaparició.

Finalment li realitzaran una exploració física (presa de pols en diferents localitzacions, no ens ha d'estranyar que es detingui especialment a observar les pulsacions en el costat dret del coll), auscultació cardíaca i pulmonar i presa de tensió arterial, per ressenyar l'exploració més elemental. També li realitzarà un electrocardiograma.

Una vegada examinats pel cardiòleg, les troballes obtingudes en la història i exploració física, és molt possible que es doni per satisfet i consideri que no són necessàries exploracions ni proves addicionals, ja que no s'objectiva causa alarmant en relació amb les palpitacions.

En aquest cas, l'aconsellable és que no pari gaire atenció a aquestes palpitacions, intenti evitar algun factor dels comentats que poguessin afavorir la seva aparició, i tracti de posar en pràctica tècniques de relaxació (ioga, taitxí), així com practicar amb regularitat un mínim d'exercici físic.

Si, malgrat haver realitzat una història i exploració física detallada i un electrocardiograma, encara persistissin dubtes quant al seu origen o diagnòstic, el cardiòleg pot recórrer a exploracions més sofisticades, com realitzar un electrocardiograma durant 24-48 hores (holter-*ECG), i un ecocardiograma, que orientaran cap al diagnòstic definitiu. Fins i tot faran recomanable el tractament d'alguna cardiopatia que pugui trobar-se implicada en els episodis de palpitacions.

Finalment destacar situacions que si es troben en un pacient amb palpitacions significarien que és necessària atenció urgent. Entre elles figuren:

  • Desorientació, pèrdua de lucidesa mental, pèrdua del coneixement.
  • Dificultat per a respirar / falta d'aire.
  • Dolor o pressió en la zona del pit.
  • Mareig, nàusea-vòmit o sudoració profusa (literalment com si hi hagués acabat de dutxar-se, no “una mica de suor”).