«Hem d’aprofundir en un model flexible i d’atenció personalitzada»

Treballadora social i sociòloga, fa més de 20 anys que està vinculada a la gent gran amb dependència i des de fa cinc anys està al capdavant de la gerència de la Fundació Santa Llúcia que gestiona la residència Toribi Duran situada a Castelló d'Empúries.

Quina és la situació sanitària actual a la residència?

A l’octubre ens van posar la tercera dosi a la gent que viu a la residència i això és una bona notícia per nosaltres perquè estem més protegits. Als professionals ens van fent cribratge cada quinze dies amb PCR per si detecten algun cas asimptomàtic. Des del gener de l’any passat no n’hem tingut cap resident positiu. Amb les mesures que vam posar i la infraestructura que tenim com a centre van tenir dos brots, però molt petits, en principi estem molt bé i ara estem molt contents perquè les famílies poden entrar a la residència, no cal que es facin tests, poden anar a l’habitació amb el resident, posant-se gel i mascareta. Tornar a veure famílies a dins els nostres serveis a nosaltres ens fa molt feliços perquè hem recuperat gran part de les dinàmiques prepandèmiques des de fa unes tres setmanes. El departament de Salut ens ho permet perquè els nivells de casos comunitaris són baixos, estem contents i ho estem aprofitant.

Considera que la pandèmia ha passat de puntetes per la residència?

Nosaltres vam tenir cinc casos el març del 2020, i només va morir una persona amb altres patologies associades. El desembre de l’any passat vam tenir en la segona onada vuit casos, i només va morir una persona també amb patologies associades greus. Gràcies a l’esforç de la gent que treballa aquí i la nostra infraestructura que ens permet poder sectoritzar el centre en unitats petites d’avis, ens ha anat prou bé. Amb les vacunes estem més segurs.

Que ha estat el més difícil d’afrontar en aquesta etapa.

Fa cinc anys que estic al capdavant de la residència. Quan treballes aquí agafes una vinculació emocional molt important amb els residents i el fet de ser responsable de tots ells per a mi ha estat complicat en l’àmbit emocional. No m’hauria imaginat mai haver d’afrontar aquesta situació, però estem contents perquè tota la gent que treballa aquí, des del personal de neteja, auxiliars, infermeria, tothom es va deixar la pell i això va ser molt bonic. L’experiència pel que fa a l’equip va ser molt bona i tothom ha col·laborat. Hem plorat, hem rigut, hem agafat nervis... N’hem passat de tots colors, però m’enduc tot l’esforç de tot l’equip i la paciència de les persones que hi viuen. Tot i haver de fer de vegades mesures molt estrictes, ens han donat suport i han estat molt respectuosos.

Pel que fa als serveis, el centre ha patit alguns canvis?

Nosaltres fa temps que trobàvem una mancança i és que teníem 4 places per a persones que venien durant el dia i aquesta gent no ha pogut venir durant molt de temps perquè una de les mesures restrictives que hi havia és que la gent que feia servei de dia en residències integrats amb els usuaris que vivien aquí no podien fer ús del servei perquè era un flux d’entrada i sortida que la Generalitat considerava que no podia ser. A nosaltres ens sabia molt de greu tenir aquesta gent a casa amb les seves famílies sense poder-los atendre i vam començar a buscar local per poder-los oferir servei. El juliol de l’any passat vam tancar un acord amb un equipament que hi ha davant de la residència, on estem fent obres per obrir el centre de dia, amb previsió de capacitat per a vint persones. Serà un centre de dia propi de la Fundació, de manera que arran d’aquesta mancança que hi havia hem acabat obrint un servei nou. Preveiem que entri en funcionament a principis de desembre i desembre. Les finalitats dels centres de dia són diferents de les d’una residència i el que s’hi fan són activitats per mantenir la gent el màxim de temps possible als seus domicilis, una finalitat molt diferents de la residencial, que és oferir un habitatge a la gent gran. Hem decidit diferenciar aquest servei per oferir una atenció de més qualitat i a part si hi ha un augment de casos de covid i restringeixen els centres de dia integrats, no tindrem aquesta dificultat. Com a fundació ens agrada oferir el màxim de serveis que puguem: tant servei a domicili, servir àpats a casa, residència i volíem acabar d’afinar el servei de centre de dia. La intenció és oferir activitats per a aquelles persones que són autònomes i tenen ganes d’acomplir activitats d’envelliment actiu. De vegades les crisis et fan treure coses bones i en aquest cas hem fet un pas endavant amb una cosa que teníem present de feia temps.

Cap a on evoluciona el servei assistencial a la gent gran?

S’ha d’anar a oferir el servei que necessiti cada persona en cada moment determinat i com a fundació volíem sortir de la limitació de servei únicament de residència per oferir atenció a la gent gran de la manera que ho necessiti. Fa quatre anys ens vam donar d’alta per oferir suport d’atenció al domicili, portem el menjar a casa i també si necessiten passar hores al dia en un centre de dia per mantenir i rehabilitar funcions bàsiques per seguir al domicili oferirem a aquest servei i també el de la residència. Hem de tendir cap a un model flexible perquè les persones necessitem coses diferents en les diferents fases de l’envelliment i nosaltres pretenem personalitzar molt l’atenció.

Amb quines dificultats topa un centre com el vostre?

Cal en l’àmbit del sector una reflexió per dotar de millor conveni i de millors condicions les persones que treballen aquí, sobretot el col·lectiu d’auxiliar i neteja que sol ser gent amb formació i salari baixos. No pot ser que la cura sigui una de les activitats de les més mal pagades dins l’àmbit de país. Quan passen coses grans com el que ha passat amb la Covid i la residència esperem que siguin una oportunitat per redefinir aquelles mancances que s’han fet palès i ja existien.

Cap a on camina la residència, quines perspectives

A part del centre de dia, tenim ganes obrir el servei d’atenció a domicili, oferim la possibilitat que auxiliars i tècnics vagin als domicilis i ofereixin suport a les persones que hi viuen. Hem d’intentar que sigui possible com a societat que les persones es mantinguin a casa el màxim temps que puguin o que desitgin ells. De moment és un servei petit, privat per aquella gent que no pot accedir al que ofereix el consell o per motius d’urgència l’oferim. També fem un projecte conjuntament amb l’ajuntament, àpats a domicili: oferim a 20 persones dinar cada dia a gent gran, fet a la residència amb menús adaptats a gent gran i en col·laboració també amb el Tamariu.