La urticària és una afecció cutània que es caracteritza per l'aparició sobtada de faves a diferents parts del cos. Aquestes inflamacions van acompanyades d'una intensa olor, i inclús, a vegades pot causar la inflamació dels llavis, les parpelles o altres parts del cos com la glotis (angioedema).
Aquests símptomes poden aparèixer i desaparèixer en qüestió d'hores (entre 1 i 14), però amb molta freqüència hi ha pacients en qui perdura fins a 6 setmanes. 6 setmanes de picor i inclús dolor. És el que es coneix com a urticària crònica espontània.
Aquesta patologia cutània de causa desconeguda afecta fins al 60% dels pacients amb urticària.
Els experts calculen que fins a un 1,5% de la població mundial poden patir-la. En el nostre país més de 300.000 persones pateixen aquestes terribles picors.
És més freqüent en les dones, fins al doble, davant els homes. La majoria dels pacients tenen entre 20 i 65 anys.
En el cas dels nens, el més habitual és que pateixin urticària aguda, aquella que succeeix com únic episodi que dura pocs dies o setmanes.
No es coneix la causa
La responsable adjunta del Servei d'Al·lergologia de l'Hospital La Luz, doctora Paula López Gonzàlez, explica que els símptomes són conseqüència de l'alliberació de mediadors inflamatoris per part de l'activació i desgranulació de les principals cèl·lules efectores de les malalties al·lèrgiques (mastòcits, basòfils, eosinòfils, limfòcits T i B...).
I per què es desencadena aquesta reacció? "La causa de l'activació d'aquestes cèl·lules és desconeguda en la majoria dels casos (espontània)", indica l'al·lergòloga.
Segons aquesta experta, s'ha trobat relació entre l'aparició de la urticària i determinades malalties autoimmunes, psiquiàtriques i atòpiques.
"Entre les malalties autoimmunes la més freqüent és la malaltia de tiroide. Les comorbiditats psiquiàtriques poden estar presents fins a un 60% dels pacients, sent l'ansietat i la depressió les més comunes. La dermatitis atòpica, l'asma i la rinoconjuntivits també han sigut descrites com comorbiditats associades", assegura Paula López.
Principals detonants de la urticària
El diagnòstic de la urticària crònica espontània es realitza mitjançant una exhaustiva història clínica. "És imprescindible conèixer la duració, la severitat i el nombre de faves que presenta el pacient, així com la intensitat de la picor associada", explica la doctora.
Però no sols els símptomes, també és important conèixer si hi ha algun factor que faci empitjorar aquestes molèsties, "com són determinats aliments, medicacions, malalties autoimmunes o infeccions cròniques, entre d'altres", indica la doctora.
Entre els 'detonadors' d'aquest tipus d'urticària, l'Associació d'Afectats d'Urticària Crònica (AAUC) assenyala:
- Medicaments com són els antiinflamatoris no esteroidals, antibiòtics, opioides, aspirina, psicotròpics o hormones.
- Canvis de la temperatura corporal (Tenir fred o calor).
- En dones pot aparèixer durant el període premenstrual.
- Estrès.
- Alguns aliments.
- O patologies com el Lupus Eritematós Sistemàtic, Síndrome de Sjögren, l'artritis reumatoide, malalties de tiroide, hiperparatiroïdisme, diabetis, anèmia perniciosa, infeccions víriques, etc.
Però l'especialista de l'Hospital la Luz llança un missatge de tranquil·litat. La urticària crònica espontània no és una malaltia greu.
El problema és que afecta de manera important a la qualitat de vida dels pacients. "Per exemple, les alteracions de son o pèrdua de concentració a conseqüència de la intensa picor, així com l'aparició de lesions en la pell que poden produir rebuig en altres o l'ansietat i irritabilitat davant la dificultat per identificar els desencadenants", assenyala l'al·lergòloga.
No es cura, però si es pot alleujar els símptomes
En aquests moments, no existeix tractament curatiu, però si existeixen tractaments dirigits a disminuir l'aparició i controlar els símptomes.
"La primera línia de tractament és l'ús d'antihistamínics de segona generació (no sedants) a causa de la seva eficàcia i seguretat demostrada. En els casos que no milloren amb una dosi, és possible quadruplicar la dosi del mateix antihistamínic", assegura la doctora.
Malauradament el 40% dels pacients no responen a l'ús d'aquestes altes dosis d'antihistamínics. "En aquests pacients - continua l'experta-, existeix la possibilitat de tractar amb un anticòs monoclonal anti-IgE que s'administra de forma subcutània cada quatre setmanes".
"Actualment sols existeix un anticòs monoclonal aprovat per aquest ús, però es troben en estudi molts altres amb resultats prometedors", conclou la doctora López Gonzàlez.
