Mentre recuperem la normalitat no convé oblidar la primera ona de la pandèmia. Aquells mesos de març i abril…

Quan els hospitals van col·lapsar, els metges van haver de decidir als qui els donaven l'oportunitat de sobreviure -connectant-los o no als limitats respiradors- i els pacients morien a milers en la més absoluta solitud, transformant-se en una mera estadística entre tones de cadàvers que s'acumulaven insepults.

No fa tant que les nostres vides es van tancar en un confinament rigorós.

Però sembla alguna cosa d'una altra època ara que gràcies a les vacunes estem aconseguint doblegar la pandèmia de la Covid-19, la qual cosa ens permet estar prop de tornar a la nostra vida d'abans.

Avanços en temps rècord

Els models epidemiològics estimen que, sense vacunes, en comptes dels 220 milions de contagiats i els més de 5 milions de morts per la Covid-19, avui dia estaríem parlant d'entre 1.000 i 1.500 milions de contagiats i entre 20 i 30 milions de morts.

I encara seguiríem confinats rigorosament.

Afortunadament estem assistint a un dels majors assoliments aconseguits per la ciència en tota la història de la humanitat.

En menys de 2 anys acabem sabent més sobre el nou virus SARS-CoV-2 que sobre els patògens que porten mil·lennis assolant a la humanitat.

En un temps rècord es van publicar més de 20.000 articles científics sobre el SARS-CoV-2 i la Covid-19.

I totes aquestes recerques ens han permès:

  • Dissenyar estratègies epidemiològiques per a reduir els contactes.
  • Millorar en el tractament hospitalari dels malalts.
  • Dissenyar els primers fàrmacs.
  • Construir vacunes eficaces i segures.
  • Una altra pandèmia perillosa i brutal

No obstant això, mentre anem doblegant la Covid-19 s'està deslligant una altra inesperada pandèmia, extremadament perillosa i brutal: la dels anti-vacunes i negacionistes, cada vegada més actius en la seva perniciosa propaganda.

Amb unes xifres sorprenents, que oscil·len entre el 10 i el 20% en molts dels països desenvolupats, nombrosos experts en salut pública estan publicant models on es demostra que els antivacunes són ja una de les 10 majors amenaces a les quals s'enfronta la humanitat.

Alguns estudis llancen dades desoladores. Per exemple, tan sols 12 persones són les principals responsables de la major part de la propaganda antivacunes publicada en els mitjans (majoritàriament en internet).

Aquesta dotzena d'il·luminats estan entre les persones més influents de la humanitat.

El seu assoliment és alhora impressionant i catastròfic, perquè han convençut a milions de persones perquè no es vacunin, ni vacunin als seus fills.

Les conseqüències dels seus actes aclaparen.

Per exemple, solament als països en els quals hi ha dades fiables, les vacunes salven la vida de 2,5 milions de nens a l'any.

Però alguns treballs estimen que com a resultat de les campanyes dels antivacunes podrien haver mort fins a 110.000 persones l'any 2017 i 140.000 en 2018. Persones que, «enganyades», s'havien negat a vacunar-se contra la malaltia que finalment els va matar.

El pitjor és que en la seva majoria eren nens.

Més «assassins» que els terroristes

Alguns fòrums legals nord-americans opinen professionalment que aquests 12 antivacunes són responsables de moltes més morts que el conjunt dels assassins terroristes, i caldria prendre mesures urgents contra ells.

La freda estadística els dóna la raó.

Els experts pensen que, de no ser pels antivacunes, nombroses malalties com el xarampió, la poliomielitis o la diftèria podrien estar erradicades del nostre món tal com va ocórrer amb la verola.

Però, molt al contrari, els antivacunes i negacionistes amenacen amb acabar convertint-se en un reservorio per al SARS-CoV-2, donant-li al coronavirus l'oportunitat de romandre entre nosaltres llarg temps.

Si volem salvar milions de vides i mantenir els nostres estàndards de salut i elevades expectatives de vida, urgeix combatre a aquests antivacunes amb tots els mitjans al nostre abast.

Per a això hem de trobar les raons de per què tantes persones són antivacunes.

Què té al cap un antivacunes?

Resulta fàcil caure en l'explicació més simple: els antivacunes són estúpids, absolutament ignorants (almenys en ciència), inadaptats o amb patologies socials.

Aquest abordatge s'està convertint en un emergent camp de treball per a les publicacions acadèmiques de sociòlegs i psicòlegs.

I en les seves recerques troben evidències estadístiques que el percentatge d'antivacunes presenta una forta associació estadística amb ser terraplanista, creure en «medicines alternatives», en estranyes energies que ens controlen, en ovnis que ens transfereixen tecnologia… o pensar que els humans mai van ser a la lluna.

S'ha trobat una associació significativa entre ser antivacunes i tenir escassa formació acadèmica, abandó d'estudis, fracàs laboral, aïllament social… I també hi ha una associació entre idees polítiques extremes com a neonazis i especialment amb masclistes radicals i supremacistes racials.

Els «negacionistes» més perillosos

Indubtablement també hi ha antivacunes intel·ligents i cultes. I aquí està el problema.

Per descomptat uns quants d'aquests antivacunes intel·ligents són mers aprofitats que intenten obtenir un benefici econòmic. Com els qui venen tractaments alternatius contra la Covid-19 basats en simple lleixiu.

Sens dubte la cerca de notorietat també té la seva importància entre els qui s'oposen a l'ortodòxia científica. Com el metge que va falsejar dades per a trobar una associació entre la vacuna triple vírica i l'autisme, la qual cosa durant un cert temps li va valer gran notorietat acadèmica.

Comprendre com funciona la seva ment

La comprensió de com funciona la nostra ment està donant enormes sorpreses. I ajuda a entendre com funciona la ment dels antivacunes.

Així, la majoria de les nostres decisions les prenem mitjançant el que el premi Nobel Daniel Kahneman va denominar el «pensament ràpid».

  • Només emprem la reflexió rigorosa (un pensament lent reflexiu i ordenat) en comptades ocasions i després de molt d'entrenament.
  • En la majoria dels casos prenem una decisió molt ràpida, sovint basada simplement en intuïcions, i després ens costa molt canviar d'opinió. La primera impressió és la que compte.

I és que després de prendre una decisió inicial caiem en el «biaix de confirmació». Un mecanisme mental pel qual només li donem importància a les dades que confirmen la nostra intuïció original.

Els cercadors d'internet multipliquen aquest biaix de confirmació fent que només accedim al que serveixi per a confirmar la nostra creença.

Les dades no convencen?

Molts pensen que hem d'enfrontar als antivacunes a les dades científiques rigoroses. Però s'ha demostrat que no serveix de res.

És la paradoxa de la verificació. Generalment les dades reals no serveixen per a convèncer més que als qui ja estaven convençuts per endavant o als qui no s'havien format una opinió.

D'aquesta manera, i en bona part, el llarg aprenentatge d'un científic té molt a veure amb acceptar que una sèrie d'experiments rigorosos tirin per terra la gran majoria de les nostres idees «genials», assentades en la nostra ment mitjançant el biaix de confirmació.

En aquest sentit, un periodista que entrevistava a Albert Einstein li va dir que ell utilitzava una llibreta per a apuntar les bones idees que anava tenint al llarg del dia perquè no se li oblidés cap.

Einstein li va contestar que ell no havia tingut mai aquest problema, perquè només va tenir 3 bones idees en tota la seva vida.

La sociologia del frau

Tampoc convé oblidar els nombrosos estudis sobre la sociologia del frau.

Per a perpetuar el moviment antivacunes són necessaris 3 tipus ben diferenciats:

  • Els «còmplices» activistes per a defensar apassionadament la idea.
  • Els «cosins» que cauen ràpidament en el frau i després es mantenen.
  • Els «apaivagadors». Aquests últims tenen un paper essencial en el moviment especialment quan uns pares que es van negar a vacunar als seus fills assisteixen a la seva mort. Els apaivagadors són els encarregats de convèncer-los que no han fet malament les coses.

En el segle XIX el moviment antivacunes va ser molt important. Es va oposar a la vacuna de la verola desenvolupada per Edward Jenner.

La verola va ser la malaltia infecciosa que més morts va causar a la humanitat (milers de milions de morts al llarg de la història). A les ciutats britàniques on el moviment antivacunes va ser més important la mortaldat per verola va ser molt superior a ciutats on els antivacunes van ser molt poc actius.

Finalment la vacuna es va imposar i la verola va quedar totalment erradicada del planeta en els anys 70 del segle passat.

Per cert, l'argument que van emprar els antivacunes de la verola va ser que com s'utilitzava un virus procedent de les vaques, els vacunats acabarien desenvolupant caràcters bovins (banyes, cues…).

No els recorda als qui deien que injectar una vacuna d'ARN faria canviar el nostre genoma, o que ens tornaria magnètics, o que ens inseririen un xip?