La malaltia d'Alzheimer és la principal causa de deterioració cognitiva en el món i un problema sanitari i econòmic de primera magnitud. Segons l'OMS és ja una de les 10 principals causes de discapacitat, dependència i mortalitat a tot el món.

No en va l'Alzheimer ha estat catalogat com la veritable epidèmia estructural del segle XXI. L'últim informe de l'Alzheimer’s Disease International realitzat en 2015 calculava que en el món hi havia 46 milions de persones amb demència i projectava que aquesta xifra augmentaria fins als 131,5 milions en 2050.

Més del 60% dels casos de demència diagnosticats en el món corresponen a la malaltia d'Alzheimer és la principal causa de demència (més del 60% dels casos de demència diagnosticats en el món), i cada any es diagnostiquen uns 10 milions de nous pacients.

L'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per la pèrdua i mort de neurones, la qual cosa produeix una deterioració persistent de les funcions cognitives, que altera la capacitat funcional i condiciona discapacitat i dependència de manera gradual i progressiva.

La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) calcula que a Espanya hi ha unes 800.000 persones que pateixen aquesta malaltia.

És possible prevenir-ho?

«En els últims anys la prevalença de l'Alzheimer ha augmentat considerablement, en paral·lel a l'increment de l'expectativa de vida i envelliment de la població. L'edat és el principal factor de risc per a patir la malaltia. Afecta entre un 5 i un 10% dels adults majors de 65 anys, unes xifres que es dupliquen cada 5 anys fins a aconseguir una prevalença d'aproximadament el 50% en la població major de 85 anys», explica el doctor Juan Fortea, Coordinador del Grup d'Estudi de Conducta i Demències de la SEN.

«En tot cas l'edat no és l'únic factor. L'Alzheimer és una patologia d'origen multifactorial, condicionada per factors genètics i/o ambientals, en la qual també influeixen uns altres com la hipertensió arterial, la hipercolesterolèmia, l'obesitat, el sedentarisme, el tabaquisme o la diabetis» explica l'especialista.

«Molts d'ells són modificables, per la qual cosa practicar exercici físic de manera regular, no fumar, evitar l'abús de l'alcohol, controlar el pes corporal, seguir una dieta sana i mantenir la pressió arterial, el sucre en sang i el colesterol en nivells adequats redueix el risc de patir aquesta malaltia”, subratlla.

Es calcula que una reducció de, almenys, un 25% en aquests factors de risc modificables podrien ajudar a prevenir entre 1 i 3 milions de casos d'Alzheimer en el món.

No obstant això, un estudi publicat recentment en la Revista Neurologia assenyala que menys d'un 50% de la població espanyola té coneixement sobre els factors de risc de la malaltia.

«Augmentar el grau de coneixement de la malaltia d'Alzheimer és fonamental no sols perquè la població pugui adoptar mesures que puguin ajudar a prevenir la deterioració cognitiva: aquelles persones amb major coneixement de la malaltia estan més capacitats per a identificar-la precoçment i buscar un tractament.

Això és alguna cosa importantíssim perquè estimem que a Espanya més del 50% dels casos que encara són lleus (formes prodròmiques) estan encara sense diagnosticar. A més, detectar la malaltia precoçment permet una millor planificació de les cures i una millor qualitat de vida», assenyala el doctor Juan Fortea.

Nous tractaments: hi ha motius per a l'optimisme

Hi ha a més raons per a ser optimistes sobre aquesta malaltia neurodegenerativa. I és que, en les últimes dues dècades s'han realitzat enormes avanços en el coneixement de la fisiopatologia i del desenvolupament de biomarcadores per a ajudar en el diagnòstic de la malaltia.

«Hem de destacar el desenvolupament en els últims 5 anys de marcadors plasmàtics, marcadors que revolucionaran la forma en què diagnostiquem la malaltia ja que permetran garbellats massius de la població i un diagnòstic molt més precoç de la malaltia», assenyala el doctor Fortea.

El més important, no obstant això, és que estem a les portes d'un canvi de paradigma en el tractament de la malaltia.

Els fàrmacs disponibles actualment per a la malaltia d'Alzheimer no aconsegueixen alentir la progressió de la malaltia, encara que si que milloren els símptomes, i aquests són encara més efectius a l'inici de la malaltia.

Però aquest escenari canviarà en els pròxims anys. «En l'actualitat molts dels nous enfocaments de teràpies farmacològiques contra la malaltia d'Alzheimer es basen en l'ús d'anticossos monoclonals», comenta l'expert.

Dos fàrmacs, en fase 3

«Enguany ha estat aprovat als EUA el primer d'ells, que, si bé s'ha aprovat malgrat tenir una evidència controvertida respecte als seus beneficis clínics, és la primera mostra que ja és possible modificar processos fisiopatològics clau de la malaltia», assenyala.

«A més, actualment, s'estan realitzant estudis de fase 3 amb altres dos fàrmacs de característiques molt similars i dels quals s'espera tenir resultats a la fi de 2023 i 2024 respectivament», comenta el Fortea.

La SEN es mostra esperançada, per tant, que en els pròxims anys sorgeixin nous tractaments que aconsegueixin modificar el curs de la malaltia.

Per això insisteix en la necessitat de dissenyar un Pla d'Alzheimer amb un finançament adequat que permeti disposar dels recursos necessaris per a oferir diagnòstics primerencs amb certesa, així com perquè es pugui accedir a aquests tractaments amb equitat en tot el nostre país.

Alguna cosa que, ara com ara, encara està lluny d'aconseguir-se.