Un nou estudi desenvolupat per científics que formen part de la Societat de Neurociència dels Estats Units conclou que el control cognitiu impacta en les nostres decisions morals, per la qual cosa tindria la capacitat de «invertir» els nostres comportaments habituals: si som honestos podríem orientar-nos cap a l'engany, en tant que si ens caracteritzem pel parany i la mentida tendiríem a canviar cap a l'honestedat.
Segons una nota de premsa, se sap que l'habilitat coneguda com a control cognitiu permet gestionar els impulsos del cervell, com per exemple concentrar-se en una persona en la multitud i ignorar les distraccions. Al mateix temps, es coneixia que també juga un paper important en la presa de decisions morals.
Ara, la nova recerca publicada recentment en Journal of Neuroscience ha comprovat que quan l'activitat de les ones cerebrals Theta s'enforteix, un patró d'activitat representatiu del control cognitiu, les persones tendeixen a «invertir» el seu comportament moral: els tramposos mostren una tendència concreta a ser honestos i les persones honestes semblen més decidides a enganyar.
Ondas Theta i control cognitiu
Les ones Theta són oscil·lacions electromagnètiques que es fan evidents en freqüències que oscil·len entre els 3.5 i els 7.5 Hz: es detecten fàcilment en el cervell humà mitjançant un electroencefalograma, un estudi que mesura l'activitat elèctrica del nostre cervell.
En termes generals, les ones Theta estan relacionades directament amb les etapes inicials del somni. Els neurocientífics han determinat que es generen després de la interacció entre els lòbuls temporal i frontal, dues estructures molt importants de l'escorça cerebral que estan implicades en diferents funcions cognitives i del Sistema Nerviós Central.
Al mateix temps, les ones Theta són claus en els processos de control cognitiu, que bàsicament poden definir-se com l'habilitat per a inhibir unes certes respostes preponderants i d'alguna manera automàtiques, en favor d'altres respostes que requereixin de la posada en marxa de processos d'atenció més elaborats.
Control cognitiu i decisions morals
En altres paraules, amb el control cognitiu el cervell s'«esforça» per no guiar-se per reaccions impulsives o habitualment reiterades, donant pas a una altra mena de conductes més complexes i que es necessiten per a portar endavant tasques específiques. Un exemple d'aquesta classe de conductes són les decisions de tipus moral.
Davant una possibilitat concreta per a prendre alguna cosa que no és nostre, per exemple, el control cognitiu frena l'impuls de robar i ens «recorda» que som persones honestes o que dins de la nostra escala de valors no és positiu prendre una cosa aliena. No obstant això, el nou estudi comprova que les reaccions no sempre són tan lògiques o previsibles.
«Inversió» moral
Durant la recerca, els científics van mesurar l'activitat cerebral d'un grup de participants amb electroencefalografia. El propòsit era determinar el patró d'activitat de control cognitiu i comparar-lo amb la dinàmica cerebral dels voluntaris, en el marc d'un «joc» que posava a prova els seus comportaments morals.
Va ser així que van verificar que l'increment en les ones Theta no solament evidenciava la funció de control cognitiu, sinó que a més en moltes ocasions propiciava la inversió del comportament moral habitual de cada participant. Les dades van mostrar que els honestos perdien els seus «límits» morals i podien augmentar la seva predisposició a mentir, mentre que els habitualment «tramposos» se sentien inclinats a ser més honestos.
Val destacar, no obstant això, que els científics sostenen que el control cognitiu no promou la «deshonestedat» en forma instantània: tot depèn de la falta moral que estigui en joc en cada situació. D'aquesta manera, el comportament moral definit com a «honest» no seria intuïtiu: en una certa forma, dependria de la força de voluntat de cada persona i d'una elecció individual.
