La setmana que ve s'inicia la tardor i són molts els pacients amb dermatitis atòpica que tornen de les vacances amb la malaltia controlada i temen de nou l'arribada del fred o de les calefaccions, i el que aquestes poden perjudicar la seva pell.
El cas és que de manera habitual la dermatitis atòpica sol millorar a l'estiu i gràcies a l'exposició moderada al sol. De fet, la doctora Bibiana Pérez García, metge especialista en Dermatologia de l'Hospital Universitari Ramón y Cajal de Madrid, ressalta en una entrevista amb Infosalus, que la fototerapia amb llum ultraviolada és un dels tractaments àmpliament utilitzats, en pacients amb formes moderades, sobretot.
"No obstant això, alguns pacients empitjoren a l'estiu, sobretot en relació amb la sudoració i amb els climes molt càlids amb alt índex d'humitat. El bany en piscines també pot ser un problema, per la qual cosa és important escurçar la seva durada, dutxar-se després i aplicar emolientes o protectors solars amb capacitat hidratant", subratlla.
La dermatitis atòpica és una malaltia inflamatòria caracteritzada per la presència d'èczemes en la pell, amb enrogiment i descamació, a vegades amb exsudació, erosions i crostes, que s'acompanya d'intensa picor i té un curs crònic amb períodes de millora i d'empitjorament, segons detalla l'especialista.
Diu que amb freqüència s'associa a manifestacions al·lèrgiques, com la rinitis i l'asma, al mateix temps que ressalta que es tracta d'una malaltia molt freqüent en la infància, amb prevalença entorn del 20%, si bé afirma que no és rara en adults, amb xifres de prevalença entre el 2 i el 10%.
Símptomes
En concret, la doctora Pérez García detalla que la picor és el símptoma fonamental de la dermatitis atòpica, sent per tant un criteri fonamental per al diagnòstic: "En els pacients atòpics la pell pica gairebé sempre, no sols durant els brots i no sols en les zones amb èczema visible, encara que la intensitat de la picor és molt variable".
És més, valora que, sovint, aquest símptoma dificulta molt el somni i afavoreix un estat d'irritabilitat conseqüència de la pròpia picor i de la falta de descans. "Però la pell de l'atòpic no sols pica, també fa mal, sobretot en els moments de brots aguts, i el mal de la barrera cutània afavoreix la pèrdua d'aigua, amb un estat de sequedat que es denomina xerosis i que es manifesta amb descamació i sensació de tibantor i de disconfort", lamenta.
Per això, l'experta de l'Hospital Ramón y Cajal manté que tots aquests símptomes tenen una repercussió important en la qualitat de vida dels pacients, dificultant les relacions socials i laborals i afavorint situacions d'ansietat i de depressió.
Segons prossegueix, és una patologia on la major part dels pacients experimenten períodes de millora intercalats amb períodes d'empitjorament, els anomenats 'brots', sovint en relació amb factors ambientals desencadenants, sense oblidar l'estrès, que molts refereixen com un desencadenant clar. "No obstant això, alguns pacients amb formes greus romanen en una espècie de brot continu sense experimentar millores clares excepte en relació amb determinades intervencions terapèutiques", subratlla.
En aquest sentit, veu important destacar que cada vegada comptem amb més eines farmacològiques eficaces per al control de la dermatitis atòpica, i que permeten tractar els casos severs amb major eficàcia i seguretat a llarg termini. "En un futur pròxim, considerant els resultats que es van obtenint en múltiples assajos clínics, l'arsenal terapèutic creixerà, per la qual cosa estem en un moment d'optimisme per al maneig d'aquests pacients, que en molts casos havien tirat la tovallola i havien perdut la confiança en la capacitat de la medicina per a millorar la seva qualitat de vida", valora l'experta.
De cara a la tardor, considera que és molt important no baixar la guàrdia per a evitar un rebrot important, per al que planteja els següents consells:
- Mantenir una bona hidratació diària de la pell, preferiblement després de la dutxa. La hidratació ha de ser una rutina habitual tan interioritzada com rentar-nos les dents.
- Reprendre tractaments previs a l'estiu. És convenient mantenir un bon contacte amb el dermatòleg per a no demorar la reintroducció de fàrmacs si la malaltia comença a brollar.
- L'estrès és sovint un factor desencadenant dels brots. Convé planificar activitats relaxants i divertides que ajudin a mitigar la càrrega emocional que suposa la tornada al col·le o al treball. L'esport moderat sol ser de gran ajuda.
- Molts pacients solen experimentar brots a l'hivern. A més de tractar de controlar factors ambientals, com les calefaccions massa fortes o l'ús de peces de llana en contacte amb la pell, cal evitar sofrir de manera anticipada pel que pugui ocórrer, ja que acabaríem de nou en el cercle viciós estrès/dermatitis. És important mantenir una actitud positiva i recordar que disposem de tractaments eficaços per a controlar la malaltia. El suport psicològic professional és molt útil en alguns pacients, així com les associacions de pacients i l'assistència a les escoles de atopia que organitzen reunions periòdiques en molts centres sanitaris.
Com prevenir-la
D'altra banda, l'especialista en Dermatologia indica que la història familiar de atopia és el principal factor de risc, de manera que, si els dos progenitors tenen història de dermatitis atòpica, un 80% dels fills manifestaran la malaltia. "Es coneixen múltiples mutacions en gens responsables de la síntesi de diversos components de la barrera cutània que s'associen al desenvolupament de dermatitis atòpica. A més de l'herència, també influeixen factors ambientals: el clima, la contaminació ambiental, l'exposició al fum del tabac o a irritants com els detergents", sosté.
Amb això, apunta que aquells nens amb història familiar de atopia la cura adequada de la pell des dels primers mesos de vida pot disminuir el risc de patir la malaltia. "S'ha publicat l'efecte preventiu de l'ús intensiu de emolientes des del naixement, no obstant això, estudis posteriors no confirmen aquest efecte protector", postil·la la doctora.
Pérez García assenyala, això sí, que la convivència amb gossos en la infància podria tenir també un efecte favorable, mentre que ocorreria el contrari amb els gats: "En general, una major exposició microbiana en la infància sembla disminuir el risc de la malaltia, així com una higiene correcta evitant l'ús d'irritants com els sabons amb alt poder detergent, i una alimentació equilibrada, sense restriccions dietètiques excepte en el cas d'al·lèrgies alimentàries concomitants".
A més, sosté que l'ús matern de probiòtics durant l'embaràs i la lactància també ha mostrat una disminució del risc de desenvolupar dermatitis en els nens, si bé precisa que "el nivell d'evidència d'aquesta intervenció és baix".
En aquest context, recorda que la freqüència de la dermatitis atòpica en els nens petits ha anat augmentant en les últimes dècades, possiblement en relació amb canvis en l'estil de vida, amb una major exposició precoç a irritants i a contaminants ambientals, i relacionat possiblement també amb una menor exposició microbiana, especialment en el mitjà urbà, on la prevalença d'aquesta malaltia és major.
D'altra banda, confirma que el major coneixement i la millor caracterització de la malaltia també han contribuït a l'augment en el diagnòstic de dermatitis atòpica des d'edats primerenques. Ara bé, la doctora Pérez García manté que, encara que la dermatitis atòpica s'inicia abans del primer any de vida en un 60% dels casos, no tots els pacients continuaran patint la malaltia en l'edat adulta.
"Si en els nens la prevalença aconsegueix un 20%, en els adults se situa entre un 2 i un 10%. En alguns pacients adults no existeix l'antecedent de dermatitis atòpica en la infància, i fins i tot existeix una forma poc freqüent que debuta en edats avançades. D'altra banda, s'estima que unes 30.000 persones a Espanya pateixen formes greus de dermatitis atòpica, amb una important deterioració de la seva qualitat de vida", ressalta.
