Una recerca liderada per la Universitat Harvard ha verificat que alguns organismes són capaços de «pensar» sense tenir cervell o sistema nerviós. És el cas de la floridura de llim Physarum polycephalum, un organisme unicel·lular que és capaç de triar cap a on créixer en funció de dades que va recopilant de l'entorn. Ho aconsegueix detectant senyals mecànics.
Les increïbles habilitats d'aquest senzill organisme també inclouen la capacitat d'aprendre nous comportaments, anticipar determinades situacions i fins a trobar la sortida de laberints. Segons una nota de premsa, el nou estudi es diferencia de recerques prèvies realitzades amb la floridura Physarum perquè l'organisme no va ser estimulat a través de senyals químics o aliments que poguessin condicionar el seu comportament.
Com és possible que un organisme mancat de cervell i conformat per una estructura tan simple pugui realitzar accions que es relacionen amb el pensament? Val recordar que la floridura de llim està dotat d'una única cèl·lula: creix en funció d'una estructura tubular i d'una sèrie de ramificacions. No posseeix cap òrgan o àrea del seu cos que pugui assemblar-se a un cervell, ni disposa de sistema nerviós.
Sentir l’entorn
D'acord amb el nou estudi, publicat en la revista Advanced Materials, el secret d'aquest organisme similar a una ameba és la detecció de senyals mecànics que recull del seu entorn. A partir d'aquestes dades, pot moure el seu citoplasma aquós en dues direccions al llarg de tot el seu cos. No obstant això, la qüestió principal és descobrir com presa les seves decisions i quins són els processos que intervenen.
Mentre les recerques prèvies havien comprovat que aquesta floridura de llim pot reaccionar a partir d'estímuls que se li brindin, com per exemple substàncies perquè s'alimenti, els científics van buscar ara verificar si aquest representant de la vida protointeligent era capaç de prendre decisions basant-se únicament en senyals físics que provinguin del seu entorn.
Els investigadors ho van comprovar aplicant sobre l'organisme en creixement en la placa de Petri una sèrie de petites estructures en forma de disc. El propòsit era determinar si aquests senyals provinents del seu entorn pròxim modificaven la forma de creixement triada per la floridura de llim i com el feien.
Decisions calculades
Per a sorpresa dels especialistes, l'organisme unicel·lular va aconseguir «sentir» físicament els discos i prendre decisions basades en diversos patrons, en lloc d'orientar-se solament per la intensitat del senyal. En altres paraules, no va decidir únicament d'acord amb la magnitud de cada disc, que marcaria una major intensitat del senyal físic o mecànic, sinó també d'acord amb altres paràmetres, com per exemple la forma en què estaven agrupats els discos.
En conseqüència, aquesta criatura sense cervell pot calcular cap a on créixer basant-se en els patrons relatius de tensió que detecta en el seu entorn: no creix simplement cap a l'objecte més gran o de major pes que pot sentir.
Comprendre com aquest organisme tan senzill aconsegueix realitzar càlculs d'aquest tipus és crucial per a obtenir més informació sobre els fonaments de la cognició i sobre la forma en què els senyals mecànics poden determinar el comportament dels éssers vius.
