A través de la Intel·ligència Artificial, la ressonància magnètica funcional i l'electroencefalografia, és possible albirar el que pensem quan estem adormits. Un grup d'investigadors de la Universitat de Ginebra ha descobert que, durant el somni profund, el cervell dialoga amb les diferents regions neuronals i avalua els records recentment viscuts per a arxivar només els més interessants. Si són satisfactoris, es guarden en el disc dur.

Se sap que invertim al voltant d'un terç del nostre temps a dormir, però encara es desconeixen molts dels processos cerebrals que es posen en acció mentre dormim. Ara, el nou estudi dels investigadors suïssos ha posat el focus en aquest tema i ha descobert que és possible observar al detall allò que pensem durant el somni. Així ho estableixen en una recerca publicada recentment en la revista Nature Communications.

Integració de tecnologies

D'acord amb una nota de premsa, han combinat un nou enfocament d'Intel·ligència Artificial amb l'anàlisi d'imatges cerebrals obtingudes mitjançant ressonància magnètica funcional (fMRI) i electroencefalografia (EEG).

Els resultats mostren que el cervell realitza durant el somni profund un recorregut pels esdeveniments i situacions viscudes al llarg del dia, seleccionant únicament els aspectes més importants.

Posteriorment, un mecanisme de recompensa classifica els records en funció de la satisfacció que ens han brindat. Els que són considerats més satisfactoris passen a conformar el «disc dur» de la memòria, mentre la resta s'elimina o es deriva a altres espais alternatius de la memòria.

Consolidació de la memòria

En aquesta tasca compleix un rol vital l'hipocamp, que actua durant el somni profund enviant a l'escorça cerebral els esdeveniments recents que ha emmagatzemat durant la jornada. Val recordar que el somni profund és la fase en la qual es desacceleren les funcions de l'organisme i les ones cerebrals, sent vital en la regeneració cel·lular i per a diferents funcions corporals.

Aquest nou sistema aconsegueix analitzar allò que pensem al dormir amb una exactitud inèdita fins al moment, gràcies a la integració de diferents tecnologies i eines. Els científics ho defineixen com un «descodificador» de l'activitat cerebral, capaç de traduir el diàleg que s'estableix entre diferents regions cerebrals per a consolidar la memòria i reforçar les connexions neuronals.

En principi, un grup de voluntaris va ser convidat a dur a terme una activitat lúdica i, posteriorment, a dormir algunes hores. Al llarg de la prova, es van obtenir imatges cerebrals mitjançant ressonància magnètica funcional i es va mesurar l'activitat elèctrica del cervell a través de tècniques d'electroencefalografia.

A continuació, tota aquesta informació va ser analitzada mitjançant un sistema d'Intel·ligència Artificial, que va permetre obtenir resultats més clars en relació amb la identificació dels processos que es desenvolupen.

Memòria selectiva

Potser la conclusió més important és que, tant durant la realització de les activitats, com en recordar-les després d'uns dies, els participants van activar les mateixes àrees cerebrals. Fins i tot, quan els records van ser espontanis durant el somni profund van aparèixer amb major nitidesa en les imatges cerebrals, demostrant que el cervell classifica aquesta informació a partir de la satisfacció que produeix cada experiència i de la seva transcendència.

En concret, els patrons d'activitat cerebral observats durant el comportament de vigília ressorgeixen espontàniament durant el somni d'ones lentes o somni profund. Existeix un mecanisme neuronal específic mitjançant el qual les experiències de vida recompensades o que resulten més gratificants es reprodueixen i consoliden preferentment mentre dormim.