Eloi Bordas (Figueres, 1997) desenvolupa la seva feina com a terapeuta ocupacional des de fa un any a l'Institut Guttmann de Barcelona, en la branca de rehabilitació neurològica. Fa poc, ha acabat el màster en neurorehabilitació.
Els terapeutes ocupacionals, com Eloi Bordas, busquen promocionar l’autonomia personal d’algú que presenta certes necessitats en la realització de les activitats quotidianes. El figuerenc és un dels terapeutes ocupacionals de l’Institut Guttmann, un dels centres sanitaris dedicat a la neurorehabilitació que ha apostat per aquest perfil de professional sanitari, i parla des de la seva experiència.
En què es basa la feina dels terapeutes ocupacionals?
Basem la intervenció en ocupacions significatives. Tots els objectius que ens marquem han de ser significatius i importants per la vida diària de les persones afectades. Jo treballo amb persones amb dany neurològic, posem per exemple un ictus: ens trobem amb persones que han perdut mobilitat en una part del seu cos, aquestes dificultats els comporten unes necessitats per vestir-se o per dutxar-se... i el que fem és reentrenar el desenvolupament d’aquestes activitats més quotidianes.
Sempre havia pensat dedicar-se a això?
No coneixia aquest ofici fins que a batxillerat vaig fer el treball de recerca sobre la teràpia assistida amb gossos. Vaig fer unes pràctiques en un centre i quan vaig acabar el treball els vaig preguntar què havia de fer per dedicar-m’hi, i em van dir que m’informés sobre teràpia ocupacional. Ho vaig trobar interessant i, a partir d’aquí, vaig fer la carrera. Fins a segon, tampoc sabia molt bé què fèiem, perquè aquests estudis tenen moltes branques.
No coneixia aquest ofici fins que a batxillerat vaig fer el treball de recerca sobre la teràpia assistida amb gossos
Quines branques serien?
La meva branca és la de rehabilitació neurològica, però destaquen en l’àmbit comunitari, de salut mental i d’integració sensorial. Hi ha molts perfils de terapeutes.
Com va començar a treballar a l’Institut Guttmann?
Hi havia fet les primeres pràctiques, i l’oferta va venir la setmana que vaig fer la presentació del treball de final de grau. Em va trucar el coordinador de Guttmann Badalona per si podia fer-hi una suplència. Estava feliç, però hi havia problemes burocràtics perquè havia acabat l’11 de juny i no tenia el títol fins a l’11 de juliol. Finalment em van dir que s’havia acabat la suplència, i aquell mateix 6 de juliol em va trucar el Cap de Departament de Guttmann Barcelona oferint-me una nova suplència. Evidentment vaig dir que sí, i des de juliol de l’any passat que hi treballo.
I com és treballar en un lloc tan rellevant?
Crida l’atenció que quan ho dius tothom se sorprèn. Estic en un lloc de gran prestigi. Guttmann és on és perquè ha sabut anar reinventant-se, complint i oferint una resposta a qui té unes necessitats en un moment concret. Ho ha fet cada any, però en aquest últim ha estat de forma constant, i això demostra el seu nivell. És bonic veure que formes part de quelcom tan gran i que s’està donant un servei tan important a la societat.
Com us ha afectat la Covid a la feina del dia a dia de l’Institut Guttmann?
Els terapeutes ocupacionals vam estar en ERTO perquè la clínica va tancar, però els companys de Badalona estaven a primera línia, i s’hi va muntar un hospital de campanya que per sort no es va utilitzar. En segon lloc, des que vam tornar a obrir hi ha hagut algun positiu o contacte, i cada dilluns ens fèiem PCRs, i aquí s’ha de reconèixer la feina de coordinació. En tercer lloc, tractem amb persones que han passat la Covid-19 i tenen seqüeles neurològiques importants, amb casos de problemes tant d’estat físic com a escala respiratòria. Aquests pacients han patit un canvi en la seva vida i hem de graduar les diferents activitats perquè les puguin fer.
