Ferran Sánchez (Figueres, 2000) és gestor Covid al Centre d’Atenció Primària (CAP) de Vilafant des de l’estiu passat. Durant el confinament, havia estat al CAP de Montilivi.

En què consisteix la tasca d’un gestor Covid?

A l’inici la meva feina consistia a dedicar-me en aquells pacients que estaven relacionats amb la Covid-19: infectats, contactes estrets i contactes no estrets. És a dir, administració per poder classificar totes les dades i resoldre dubtes. Fins dilluns 28 de juny, a causa de la vacunació, els casos de Covid havien baixat i aquesta part de la meva feina també. M’estava centrant més a trucar per les vacunes o resoldre dubtes de pacients.

Diu fins dilluns... i després?

Ara la balança s’ha equilibrat, i estem amb el mateix volum de feina tant de casos d’infectats com de vacunació. Hi ha hagut un fort augment de contagiats i de demanda per rebre la vacuna.

En els últims dies ha augmentat el nombre de joves infectats i s’ha pres la decisió de vacunar la franja de 16 a 29 anys. Com us ha afectat?

Pel que fa al tema de la vacunació, passar de fer-ho en franges de cinc anys a vacunar una franja tan gran de cop ha estat una sorpresa. No s’esperava. Pel context en què ens trobem, d’augment de contagis, s’ha decidit fer-ho així. En aquesta última setmana he gestionat, aproximadament, la mateixa quantitat de casos relacionats amb la Covid-19 en joves que en els últims dos mesos. Ha estat un creixement espectacular.

Teniu alguna idea de quines poden ser les causes?

Amb els companys, mirant dates, ens hem fixat que més o menys coincideix amb el final de curs i el relaxament de mesures. És lògic que hi hagi eufòria, però cal tenir seny perquè fa un any i mig que estem així, amb mil mesures, que no acabaran servint de res si no s’actua amb responsabilitat.

Com va el ritme de vacunació?

La veritat és que molt ràpid perquè estan arribant moltes vacunes. Tot i això, el percentatge d’eficàcia de trucar per citar és desastrós per diferents motius: no contesten, ja han passat la covid fa menys de 6 mesos, ja tenen hora al centre de vacunació massiu del Molí de l’Anguila, o senzillament no volen. Hem fet hores extra per poder citar més.

Hi ha gaire gent que no es vulgui vacunar?

Malauradament sí. Fins a la setmana passada hi havia més gent jove que no la volia que gent gran, per sort quan va començar la franja de 16 a 29 va ser un boom que sí la volien. Crec que és un error no posar-se-la. Sempre que es va en contra de medicina no es va bé. Quan algú diu no a la vacuna està dient que prefereix passar la malaltia.

És gestor Covid des de l’inici de la pandèmia. Com va viure-ho?

Ha estat dur. Vaig començar treballant per l’ICS tres setmanes abans del confinament. He viscut la vella normalitat, i no s’assembla amb l’actual. Al principi va ser horrible, perquè no es coneixia el virus i aleshores encara no hi havia tantes proves diagnòstiques com ara. Tot i així, a l’atenció primària al començament va ser tot més tranquil perquè la pressió requeia en els hospitals. Va haver-hi un moment que va equilibrar-se aquesta pressió i ja vam tenir més feina, i per exemple a l’onada de la tardor estàvem desbordats.

A més, quan va començar el problema gros estava treballant a un CAP de Girona.

Jo vaig començar a treballar al CAP de Montilivi. Al ser un lloc tan gran i tenint l’Hospital Josep Trueta a la mateixa ciutat, això volia dir un munt de derivacions. Hi havia molts més pacients. I ara farà un any que vaig canviar-me al CAP de Vilafant.

Quan la gent sortia als balcons i finestres a aplaudir als sanitaris, vostè animava els veïns. Què feia?

Va ser un dimarts que jo feia torn de tarda, i precisament acabava a les vuit del vespre. Era el primer dia que es feia l’aplaudiment, i els pocs que quedàvem al CAP vam sortir a rebre’l. Tot i que feia poc temps que hi treballava em vaig emocionar. Hi havia un grup de persones que vivien just davant i en tinc un record especial. Però sobretot, de camí a l’estació de tren, a una cantonada, posaven música des d’un balcó a l’hora dels aplaudiments. Hi havia molta energia i germanor entre els veïns. I com soc jo, vaig fer una mica l’espectacle saltant i ballant. Més endavant em vaig adonar que no ho feia tant per estar feliç, sinó que també per als altres que estaven tancats tot el dia a casa i, des d’aleshores, cada dia ho feia per poder-los alegrar aquella estona del dia.