L'ús de la mascareta, encara que és nou al nostre país, a Espanya, està molt estès en un bon grapat de països a tot el món.

Va ser a la Xina on es va desenvolupar el seu ús en 1910 i es va acabar estenent al món sencer. Tot, com ara, per a frenar una malaltia que va acabar pràcticament amb la població de la gran ciutat de Harbin.

Van ser desenes de milers els morts en tota la regió nord-est de la Xina a causa d'un virus que provocava als afectats tossir sang i una afecció dermatològica notable en la seva pell.

El govern i les autoritats sanitàries no sabien la manera de frenar aquesta epidèmia i la idea de les màscares va provenir de la ment preclara del Doctor Wu Lien-Teh, un jove i brillant metge xinès educat a Cambridge de la Malaia britànica. Un científic de reconegut prestigi que va assemblar, després de realitzar diverses autòpsies, el bacteri causant d'aquest virus desconegut a la qual havia acabat amb milions de persones a causa de la pesta bubònica.

La coneguda com a plaga de Manchuria es va començar a tractar com una malaltia respiratòria i el Doctor Wu Lien-Teh va demanar a tota la població l'ús de màscares.

Fins a aquest moment parteix del personal mèdic com els cirurgians utilitzaven masteguessis fetes d'un tac de cotó i embolicades en una gasa. *Wu va sumar a aquest «dispositiu» altres protectors facials i els van estendre per tota la població.

En tan sols quatre mesos després de prendre aquella decisió, l'epidèmia havia desaparegut de Manchuria.

Aquesta fita històrica va canviar la medicina i la gestió epidèmica ja que es va adoptar a tot el món l'ús de màscares.

El Doctor Wu Lien-Teh va ser considerat des de llavors «l'home darrere de la màscara» encara que, com diu la història, ja s'havia identificat en altres llocs del món, abans de 1910 i abans de l'arribada de Wu a Manchuria, l'ús de màscares.

Una realitat que llavors es va comprendre com una victòria social de la mateixa manera que en aquest mateix país, la Xina, es va entendre com a èxit conjunt després de l'explosió en 2002 i 2003 de l'epidèmia de SARS.

L'ús de mascaretes, ara i en l'època del Doctor Wu Lien-Teh, és efectiva únicament si s'utilitza i democratitza en tota la societat.

La mascareta del Doctor Wu

La proposta sanitària de Wu es va basar en una idea de l'època victoriana utilitzada en occident. Allí es feia ús de màscares dissenyades per capes embuatades de cotó i gases i acabades amb cordes perquè qui la portés pogués ajustar-la-hi al capdavant.

Un invent senzill i realment barat de fabricar que va ser utilitzat posteriorment en els espais públics durant els diferents brots que el país va viure de meningitis i còlera.

Ruth Rogaski, historiadora mèdica de la Universitat de Vanderbilt que s'especialitza a estudiar la dinastia Qing i la Xina moderna assenyala en declaracions a mitjans estatunidencs, que «les epidèmies poden servir com a punts d'inflexió, oportunitats per a repensar, modernitzar i fins i tot revolucionar els enfocaments de la salut».

Una situació que potser succeeix ara, si no ha començat ja a passar, a tot el món després de sofrir els estralls de la pandèmia de Covid-19. De tot això, el més important que es pot desprendre, és la necessitat de l'ús de màscares ja no sols per a contenir aquesta pandèmia actual si no per a repensar de cara al futur com actuem davant un refredat o una grip.

L'eficàcia provada de la mascareta

Es compleix una mica més d'un any des que a Espanya es va decretar l'obligatorietat de l'ús de màscara per a evitar la propagació de la Covid-19.

Una decisió que en el seu moment ens va trastocar per complet a tots per la falta de costum, però que ara està molt normalitzada i fins i tot s'entén com a barrera fonamental per a la lluita contra el coronavirus.

Hem usat mascaretes higièniques, FFP2, FFP3… de tela, rentables… un mercat immens s'ha obert en els últims catorze mesos per a moltes marques i fabricants.

Aquests dies, són molts els experts que es pronuncien sobre quan serà el moment adequat per a deixar d'utilitzar la mascareta.

Mancant qualsevol mena de decisió per part del Govern d'Espanya, si és que arriba, el Centre Europeu de Control de Malalties recomana flexibilitzar l'ús de la màscara, almenys, entre les persones que ja han estat vacunades amb la pauta completa.

Però no tots els experts en la matèria coincideixen en aquesta idea. Alguns creuen imprescindible aconseguir xifres d'immunitat majors i altres insisteixen en la importància que la incidència acumulada, actualment a l'entorn dels 125 contagis per 100.000 habitants, sigui molt més baixa.

La fi de l'ús de la mascareta seria una mesura que flexibilitzaria les restriccions i ens ajudaria a començar a veure la llum al final del túnel, però hauríem de deixar d'usar la màscara quan acabem amb la Covid-19?

Com ha ajudat la màscara a frenar altres malalties durant 2020

Les dades confirmen que l'ús de màscara durant aquest últim hivern ha permès acabar d'una manera radical amb la grip a Espanya, entre altres malalties i virus.

Són només cinc els casos de grip que ha detectat el país en tota la temporada, segons informacions del sistema de vigilància nacional. Unes xifres, una tendència, que s'estén a tot el continent europeu.

El Sistema de Vigilància de Grip a Espanya (SVGE) està conformat per epidemiòlegs i viròlegs, el Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE) i el Centre Nacional de Microbiologia (CNM) de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII).

Amb les xifres a la mà, i com passa en altres països, especialment en el continent asiàtic, potser, l'ús de la màscara, encara que és en moments específics de l'any, hagi arribat per a quedar-se.