Avui, 24 de maig, és el Dia Nacional de l'Epilèpsia, una de les malalties neurològiques més comunes i que, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), pateixen unes 400.000 persones a Espanya. Però a més de la seva elevada prevalença, és una malaltia que comporta una alta morbiditat, deterioració en la qualitat de vida i estigma social.

No és una patologia menor. Segons els experts, l'epilèpsia és la segona patologia neurològica en anys de vida potencialment perduts o viscuts amb discapacitat.

Perquè, tot i que disposa de tractament, l'expectativa de vida dels pacients amb epilèpsia es veu reduïda entre 2 i 10 anys, la seva taxa de mortalitat és entre 2 i 3 vegades major que la de la població general i el 60% dels pacients associen trastorns psiquiàtrics, neurològics o intel·lectuals.

En definitiva, estem parlant d'una malaltia que té un alt impacto soci-sanitari. I és que, només a Europa, i tenint en compte que afectaria uns 6 milions d'habitants, el cost supera els 20 bilions d'euros a l'any.

L'epilèpsia pot aparèixer a qualsevol edat, no obstant això, són els nens i les persones majors el més afectats. De fet, és el trastorn neurològic més freqüents entre els més petits.

I a pesar que cada any es diagnostiquen uns 20.000 nous casos a Espanya, encara hi ha un percentatge important de pacients sense diagnosticar. Els neuròlegs calculen que la demora en el diagnòstic de l'epilèpsia pot aconseguir els 10 anys.

Existeixen altres símptomes propis de les crisis epilèptiques molt habituals, com «la desconnexió de l'entorn, experimentar moviments anormals en alguna part del cos o presentar falta de resposta als estímuls, que no sempre es relacionen amb aquesta malaltia, la qual cosa fa que fins a un 25% de les crisis poden passar inadvertides tant pels pacients com pels seus familiars», adverteix l'especialista en neurologia.

«Per tant, eliminar aquesta visió simplista de la malaltia, és el primer pas per a millorar els temps de diagnòstic», conclou.

Un altre dels problemes que implica l'epilèpsia és que el nombre de diagnòstics falsos positius en aquesta malaltia és bastant alt i que podria arribar fins al 18% dels casos.

Els tractaments funcionen

«Amb un correcte diagnòstic i seguiment dels pacients, en més d'un 70% dels casos s'aconsegueix controlar la malaltia gràcies al tractament farmacològic existent» comenta el doctor Gorg.

No obstant això, i a pesar que en els últims anys s'ha produït un important increment de les opcions terapèutiques per a tractar l'epilèpsia, encara existeix un 25% de persones que pateixen epilèpsia que no responen als tractaments disponibles.

Covid-19 i epilèpsia

La pandèmia causada per la Covid-19 també ha tingut impacte en els pacients amb epilèpsia. Alguns estudis que es van presentar en l'última Reunió Anual de la Societat Espanyola de Neurologia apunten al fet que, almenys durant els primers mesos de la pandèmia, gairebé el 30% dels pacients espanyols van experimentar un augment de la freqüència de les seves crisis.

Entre les causes d'aquest increment els estudis assenyalen al fet que gairebé un 50% de les persones que pateixen epilèpsia van reconèixer haver estat més ansiosos o deprimits i un 43% haver tingut problemes de somni.

I és que tant l'estat anímic, com la falta de somni, són factors de risc per a l'augment de la freqüència de crisis epilèptiques. Alguna cosa que també pot explicar dades d'altres estudis espanyols que apunten al fet que, i també almenys durant els primers mesos de pandèmia, va augmentar el nombre de persones que va experimentar la seva primera crisi.

D'altra banda, també en la Reunió Anual de la *SEN es van presentar dades que assenyalen que els pacients que van acudir a Urgències amb estat epilèptic durant aquest període van tenir un pitjor pronòstic, potser per la por i per retards a l'hora d'acudir als centres hospitalaris.

De fet, dos de cada deu pacients amb epilèpsia asseguren haver evitat les urgències en l'últim any, a pesar que les crisis epilèptiques suposen l'1% de les consultes en els Serveis d'Urgències i el 15% de les urgències neurològiques. L'epilèpsia és, després de l'ictus, la segona causa més freqüent d'atenció neurològica en Urgències.

«El que sembla clar és que la pandèmia Covid-19 ha tingut i té efectes col·laterals sobre el control de crisi i que aspectes com patir epilèpsia tumoral, epilèpsia farmacoresistent, problemes d'insomni o ansietat, suposen major risc per a l'augment de la freqüència de crisi», detalla el doctor Gorg.

Per això, subratlla el neuròleg la necessitat de «potenciar l'activitat física, millorar la higiene del somni i assegurar un correcte seguiment per part del metge, ja sigui via telefònica o presencial, a aquests pacients pot ajudar a minimitzar el risc.

Finalment cal assenyalar que patir Covid-19 pot associar-se al fet que pacients predisposats a aquesta patologia sofreixin crisis epilèptiques. De fet, més d'un 11% dels casos introduïts pels neuròlegs espanyols en el Registre Covid-19 de la *SEN corresponen a casos de pacients infectats que van sofrir crisis epilèptiques i el 84% dels neuròlegs informants van atribuir una causalitat probable d'aquestes crisis a la infecció per SARS-CoV-2, bé per afectació primària, o secundària deguda a una complicació produïda pel virus.

Vacuna contra la Covid-19 i Epilèpsia

Finalment, i davant la necessitat d'acabar com més aviat millor amb la pandèmia, els neuròlegs recorden que «actualment, no existeix evidència que la vacuna per si mateixa indueixi o desencadeni crisis epilèptiques i no hi ha contraindicació específica per a rebre la vacuna pel fet de tenir epilèpsia o prendre fàrmacs antiepilèptics».

A més, des de la SEN també expliquen que, de manera general i com a reacció a qualsevol vacuna, aquesta pot produir símptomes comuns de refredat o febre i que en alguns pacients, sobretot en nens, la febre pot facilitar l'aparició de crisis epilèptiques.

Davant aquests casos s'han de prendre les medicines habituals per a la febre i, en cas de dubte, consultar al seu metge.