Els somnis són irracionals i al·lucinatoris per a oferir-nos una experiència radicalment diferent a la quotidiana: d'aquesta manera, podem tenir una visió menys simplista i més complexa de la realitat, evitant caure en l'eterna repetició de les nostres rutines diàries.

El caràcter estrany i eixelebrat de molts somnis serviria per a ajudar el nostre cervell a comprendre millor les experiències quotidianes i suportar el tedi de la rutina. Segons un nou estudi desenvolupat per un investigador de la Universitat de Tufts, l'estranyesa dels somnis tindria una raó concreta: allunyar-nos del quotidià per a no familiaritzar-nos massa amb les activitats que realitzem dia a dia.

D'aquesta manera, els somnis ens traurien d'aquesta «zona de confort» i ens estimularien a no quedar-nos estancats en el nostre petit món diari i conegut. En conseqüència, els somnis «trobarien la seva funció biològica en la seva divergència amb l'experiència de la vigília», segons destaca l'autor de la recerca, Erik Hoel.

L'investigador estatunidenc explica en una nota de premsa que aquesta mecànica és similar a la que segueixen les xarxes d'Intel·ligència Artificial, a les quals és necessari «complicar» amb una certa dosi de caos per a evitar que es familiaritzin massa amb el conjunt de dades que processen, creient així que a partir d'aquestes dades es pot analitzar qualsevol tipus d'informació.

Igual que els sistemes d'aprenentatge profund, el nostre cervell pot caure en biaixos i errors generats per la repetició permanent d'estructures i patrons, que en determinat moment prenen el paper d'una veritat absoluta, portant-nos a intentar comprendre la realitat i resoldre els problemes que enfrontem únicament sota aquests models.

El soroll dels somnis

De la mateixa manera que els científics de dades introdueixen les anomenades «injeccions de soroll» o entrades de dades aleatòries que generen confusió en els sistemes d'Intel·ligència Artificial i els obliguen a abandonar les estructures repetitives de les quals s'han «enamorat» en excés, el nostre cervell «injecta» somnis que enriqueixen el nostre món simbòlic i ens obliguen a escapar de les cerimònies repetitives del quotidià.

Tenint en compte aquests aspectes, Erik Hoel parla d'un «cervell sobreajustat», precisament perquè la seva teoria està inspirada en les xarxes neuronals artificials sobreajustades, que com es va explicar anteriorment queden «atrapades» en un conjunt de dades amb el qual s'han familiaritzat i del qual no poden escapar: perden llavors la possibilitat de comprendre altres problemes que requereixen el treball amb una altra mena d'informació.

Aquest «sobreajustament» neix en l'entrenament excessiu al qual se sotmet als sistemes d'aprenentatge profund entorn d'un tema o problema en concret. Els hi indueix tan insistentment a seguir determinats patrons que, quan han d'abandonar-los per a afrontar un nou repte, queden tancats en les estructures conegudes. Si pensem en les experiències de la vida humana, ràpidament podem advertir que en moltes ocasions ens succeeix una cosa semblant.

El «soroll» que s'introdueix en les xarxes neuronals artificials compleix un paper similar al dels somnis en el cervell humà, però Hoel fins i tot va més enllà en el seu estudi, publicat en la revista Patterns: sosté que les obres de ficció, com a novel·les o sèries televisives, podrien funcionar com a substitucions o complements dels somnis, propiciant un efecte similar, però en el marc de la vigília.

Pensar millor

D'aquesta manera, quan habitualment es diu que llegir ens permet escapar-nos de la realitat, no estaríem apel·lant a una figura retòrica: parlaríem d'un mecanisme cerebral a través del qual l'òrgan que ens dirigeix ens permet superar la reiteració permanent de patrons rutinaris, com succeeix amb els somnis.

Podríem dir, llavors, que la ficció i els somnis no sols fan possible evitar l'avorriment: també ens permeten pensar millor.